Desig va ser escrita per Josep Maria Benet i Jornet a l’any 1989. Va ser estrenada sota la direcció de Sergi Belbel al 1991 de la que va dir que és “Una funció d’una perversitat i una saviesa dignes només d’una mà mestra”. Va comptar amb Angels Poch, Imma Colomer, Josep M Pou i Lluís Soler. Ja fa trenta anys d’aquella posada en escena i l’obra continua sent tan actual com llavors perquè són reflexions íntimes i el tema, d’alguna manera, etern.
En aquesta ocasió, Silvia Munt escull un repartiment de luxe amb Laura Conejero, Carles Martínez, Raimon Molins i Anna Sahun.
És un text de culte, críptic i obscur. És un trencaclosques de les emocions que manté l’interès durant tota l’obra. Benet i Jornet era un artista presentant els sentiments més profunds sense parlar clar, amb llenguatge corporal suggerent però amb mitges paraules, amb frases inacabades. No desvetlla quin és el desig ni perquè es nega a sortir a la llum ni perquè és tan dolorós. Té l’habilitat de desviar l’atenció cap a un misteri allunyat del desig ocult fent creure que és el nus del problema.
Suavitzat per un saxo, piano i percussió i l’espai sonor de Jordi Bonet i Judit Farrés, la música inicial ens va portant a un laberint d’ombres i insatisfaccions. La protagonista, la gran Laura Conejero pren consciència de la incapacitat d’afrontar el seu passat i de resoldre el seu present amb dificultats.
Anna Sahun és el personatge més contingut però també més enigmàtic i misteriós. Text difícil d’entendre per les contradiccions i les pors dels personatges que no s’atreveixen a remenar en el seu passat per conèixer la veritat. El marit, Carles Martínez participa amb frases curtes i tallants al manteniment del misteri i Raimon Molins és la magnífica interpretació del desconcert.
Amb un revelador y elegant vídeo de Dani Lacasa, projectat a terra, finalitza una obra intimista més de Benet i Jornet.