Aquesta obra de teatre documental realitza un recorregut al llarg de cinc dècades per construir un relat sobre l’activisme polític occidental. Partint dels fets del maig del 68, el text connecta amb altres causes i moments històrics, com ara la lluita de les drassanes, les feministes, els negres, els desnonaments o els presos polítics. El relat salta d’un moment històric a un altre sense cap ordre cronològic, recalcant que aquesta lluita és contínua.
Lluny de voler fer una exposició històrica exhaustiva, l’obra es serveix d’una gran quantitat de veus i de causes per demostrar que totes elles encarnen la mateixa lluita, la de l’oprimit contra l’opressor. Una lluita necessària que es transmet de generació en generació sense arribar mai a un punt final. Una flama idealista i incansable que tard o d’hora, en algun moment de les nostres vides, tots arribem a sentir a dins nostre.
La directora Carlota Subirós ha escollit una sèrie d’arxius audiovisuals representatius per projectar-los en unes discretes caixes de fusta al mateix temps que els actors els recreen sobre l’escenari. La disposició circular de l’espai, la proximitat amb la qual els actors apel·len al públic i el seu freqüent ús de les butaques, generen un ambient distès i reflexiu que ens remet a una assemblea general.
Aquest còmode ambient i les referències visuals que guien el discurs en format de collage, fan d’aquesta obra una bonica ocasió per reflexionar sobre la construcció d’un món més just i la posició que adoptem cadascun de nosaltres envers aquesta lluita. No obstant això, s’agrairien més moments dramàtics o teatrals, deixant descansar el cervell a estones per centrar-se en les emocions.