Mariona Rebull

Una noche en el desierto. Una mujer soldado (Mariam Bahous Yalaoui) y su compañero de batalla (Marc Pujol) muerto a su lado. Y la luna, por supuesto, de aquí esté título tan acertado de Vino lunar. Este es el escenario que sirve de punto de partida para hablar de la guerra. De la de ahora y las de antes; es decir: de la Guerra Civil española. ¿Acaso no tienen, al fin y al cabo, todas las guerras tanto en común? ¿No son las guerras de hoy la herida reabierta de las del pasado? Y, aun así, cada historia es singular. Escuchemos pues la que nos cuenta el autor de este texto, Albert Tola, a través de este viaje multigénero en […]

No és el primer cop que veiem una obra de l’escriptora belga-japonesa Amélie Nothomb sobre el teatre. Cosmètica de l’enèmic ha sigut objecte de diverses adaptacions a casa nostra. I de fet, també va ser punt de partida de la pel·lícula estrenada al Festival de Sitges que du el mateix nom. En aquell cas però, el text original –ple de diàlegs– i l’adaptació es van mantenir pràcticament intactes. En canvi, a Declivi d’un pardal hi ha un gran treball per poder dur l’obra a escena. Es tracta de l’adaptació de l’obra Soif (Set). I quan dic adaptació, ho dic amb totes les lletres. Si bé el text original és bàsicament una versió lliure de la passió de crist, el text […]

Durant la nit de Sant Joan, l’Anna, una nena tancada en unes golfes rep la visita de la Noia del Mirall que li proposa jugar al joc de “les coses amagades”. Podria semblar un punt de partida infantil, fins i tot màgic. Però que les aparences no ens enganyin. Sota aquesta premissa aparentment fantasiosa i innocent es desplegarà tot allò fosc que ha estat durant anys sepultat a la memòria. Sobre l’escenari trobem una nena, un mirall, dos personatges, una història i dos relats que es converteixen en un. També una gran pregunta: què és veritat i que és mentida? A Anna ho veurem clar: tot depèn dels punts de vista i dels fets que cadascú hagit volgut subratllar o […]

En mitad de tanto fuego, la llama del amor. Fuego con fuego. Fuego con guerra. Guerra y amor. Y entre contrastes y claroscuros, la intimidad de la palabra. Alberto Conejero nos remite al clásico de la guerra de Troya, aunque no para hablar de la guerra, o no solo de guerra, sino de la pasión entre Aquiles y Patroclo. Es justamente Patroclo, el héroe más secundario de la Ilíada, el que toma palabra encarnada a través de Rubén de Eguía. ¡Y con qué entrega! Un gran amador con una dicción clara, gesticulación cuidada y emoción latente y contenida que nos remite años y años atrás en sus aventuras griegas pero narrada desde los recovecos menos recorridos. Y con guiño feminista […]

Cada any torno i torno a la sèrie Dekalog del polonès Krzysztof Kieślowski. I no deixo de recomanar-la, és clar. Es tracta d’una revisió dels 10 manaments bíblics on capítol a capítol, un s’endinsa en les excepcions i les contradiccions de cada mandat. En el capítol dos, la protagonista, davant un contundent dilema, afirma que “és un pecat voler-ho tenir tot”. Això mateix vaig pensar a Les mans, l’obra de Llàtzer Garcia i dirigida per Sílvia Munt. “Aquesta noia vola tenir-ho tot” vaig pensar de la Paula (Raquel Ferri): ella vol tenir la seva pel·lícula i vol conservar la seva relació amb l’Isaac (Ernest Villegas). Per què no és possible? L’Isaac ha de protagonitzar la pel·lícula que la Paula dirigeix. […]