Marc Ribera

Jordi Pérez i Soldevila inventa i posa en escena cinc monòlegs que executen cinc personatges cèlebres de la literatura dramàtica clàssica: Èdip, Creont, Hamlet, Medea i Antígona. Cinc textos que reflexionen sobre les seves existències tràgiques a través de noves veus contemporànies. L’espectador es va traslladant al llarg de l’espectacle per diferents espais del Teatre la Vilella, per trobar-se amb aquests personatges a la seva més propera intimitat, quasi bé formant part de l’escenografia que reprodueix cadascun dels seus calabossos existencials. Un espectacle recomanat per a coneixedors i amants d’aquests mites i dels seus arbres i esdeveniments genealògics que desitgin experimentar una nova aproximació particular, fosca i suggerent a les seves vides. No recomanat per a persones que surtin al […]

La Sala Fénix es converteix, amb aquest espectacle, en una petita sala de museu amb tres obres en exposició: tres quadres en moviment que conformen els tres actes d’aquest poema visual. Tres històries independents amb un llenguatge comú: el mim corporal dramàtic. Tres viatges a mons imaginaris descrits a partir d’una música, una il·luminació i una gestualitat suggerents que intenten transcendir la comunicació oral o visual per segrestar l’experiència de l’espectador i dur-la dins de la mateixa atmosfera onírica d’on surten els personatges. Elaborar i transmetre una narració sense paraules no és senzill. Cal uns intèrprets sensibles i precisos, segurs en la subtilitat de la seva feina. D’això s’encarrega en Mai Rojas –creador i protagonista de l’espectacle, format al Cirque […]

Hannibal és un artefacte polièdric ideat per Michael de Cock, que aglutina idees, sons i imatges amb una creativitat esperançadora… que queda, però, col·lapsat en la seva pròpia enormitat. De Cock és un dramaturg, escriptor i director belga molt conegut al panorama teatral de Flandes i Europa que ha dirigit obres i teatres de gran envergadura com el Theater Antigone, l’Arsenaal o el KVS, tots ells a Bèlgica. La proposta que presenta aquests dies al TNC neix com una fusió de disciplines —òpera, dansa contemporània, slam, vídeo, i fins i tot pintura en viu— amb l’objectiu de crear un collage multidisciplinar que reinterpreti la figura d’Hanníbal Barca i les guerres púniques, amb referències lliures a Dido i Aeneas, l’òpera de […]

De Harold Pinter, coneixem obres que són produïdes amb certa regularitat als escenaris catalans, com The Birthday Party, The Homecoming, The Caretaker o The Dumb Waiter. En aquest cas, tenim al davant una de més curta, que forma part d’una trilogia anomenada Other Places, a la que també hi trobem Victoria Station i Family Voices. Una mena d’Alaska es basa, a més, en el conegut llibre d’Oliver Sacks que també va ser origen de la famosa pel·lícula Despertares, on apareixia el cèlebre i tristament desaparegut Robin Williams (acompanyat del fantàstic Robert de Niro). Tota aquesta introducció la faig perquè, de l’obra que se’n pot veure aquests dies al Lliure, no sé què dir. Com a espectador, em va avorrir i […]

El punt de partida d’Alícia en un món real és interessant, enginyós i prometedor. L’Alícia és una dona dels nostres temps: madura, intel·ligent, amb personalitat, que es fa preguntes, que estima fora de la norma, que s’envolta de dones que l’estimen, cadascuna a la seva manera. L’Alícia té càncer i un mirall que li reflecteix la dura realitat a la què s’ha d’enfrontar. Un mirall que es transforma, per art i màgia del teatre, en una porta cap a un món no tan real que li permet trobar-se amb ella mateixa: l’Alícia més íntima, més desconeguda; potser, també, la més real. Un mirall que també li permet trobar-se amb personatges sorprenents i màgics que li aporten altre tipus de respostes, […]