Marc Ribera

L’imperatiu categòric és un concepte desenvolupat a la filosofia de Kant que fa referència a aquelles proposicions que justifiquen una acció com a necessària o imprescindible. A partir d’aquesta premissa, Victòria Szpunberg desenvolupa tota una sèrie de proposicions que aconsegueixen transformar en necessari o imprescindible allò més injustificable: l’assassinat. I ho fa, destil·lant aquestes proposicions de la realitat més propera i coneguda. Una realitat que, tal vegada, tenim tan assimilada que el mal que ens provoca s’ha tornat imperceptible: precarietat, alienació, l’egoisme amb el qual teixim les nostres relacions més íntimes i també les socials, la impostura, la imatge per davant de la identitat, la superficialitat per davant de la profunditat; tots els elements que caracteritzen el món actual i […]

La darrera producció d’Anexa, que es pot veure aquests dies al Teatre Aquitània, és una simpàtica comèdia que tranquil·lament podrien haver escrit Tarantino, Almodóvar i Terry Gilliam, després d’algunes copes (i algun que altre porret) davant d’una llar de foc, una nit de tempesta. L’autor, però, és el versàtil Xavier Morató, que ja ens té acostumats a comèdies de tota mena i colors, i que aquest cop ha tingut l’enginy i valentia d’abordar un tema actual, teatral i compromès amb les qüestions socials del moment (la normalització de les relacions LGTBIQ+ i tot els sufixes que calguin) amb una comèdia… divertidament terrorífica. Un grapat de temes van apareixent com conills del barret d’un mag. Els gags es reparteixen al ritme […]

Fa ni més ni menys que cinquanta anys, s’estrenava, al West End de Londres, un musical que volia rendir homenatge al cinema de ciència ficció i sèrie B que va obrir-se pas a la gran pantalla durant els anys 40, 50 i 60. El resultat: una comèdia estranya, esbojarrada i transgressora (especialment, per a l’època) que presentava la típica història de la parella jova que es perd amb el cotxe i arriba a una casa, a qui a ningú se li acudiria trucar, per demanar ajuda, i es troben tot un assortit de criatures ben estranyes i amb les pitjors intencions que us pugueu imaginar. Per celebrar el cinquantè aniversari d’aquesta estrena, Balanyà ha tingut la gosadia de portar la […]

A La Villarroel li han agafat el gust a Mike Barlett. I nosaltres que ens n’alegrem. Al 2018, Sixto Paz hi estrenava una obra que havia triomfat a Londres feia només quatre anys: Bull. Un text molt potent sobre l’acarnissament del capitalisme liberal que governa el meravellós segle 21 que tenim la sort de viure. Aquest 2023, de la mà de La Brutal, arriba un text anterior d’aquest dramaturg i guanyador de diversos premis al Regne Unit: Love, Love, Love. Una obra que parla d’amor i, sobretot, de la seva absència. Del futur que somiaven els hippies antisistema dels anys 60 —reintegrats al sistema gràcies al boom econòmic i les promeses dels 80 i dels 90— transformat en cendres en […]

Hamlet.01 va arribar, fa poc més d’un any, a una petita sala com el Dau al Sec, per convertir-se en una petita gran joia del teatre contemporani. Dels experiments més singulars i reeixits que s’han generat al nostre país. Només algú amb l’experiència i la saviesa del Sergi Belbel podia atrevir-se amb una raresa com aquesta. Perquè Hamlet.01, com gairebé tothom ja sap, no és el text de Shakespeare reconvertit en monòleg i interpretat per l’Enric Cambray. O, com a mínim, no només. Hamlet.01 és una anàlisi gens acadèmica d’una sèrie d’aspectes completament diversos i heterodoxos de l’obra original que devien cridar l’atenció del Sergi en algun o en diversos moments de la seva carrera, i que ens permet, al […]