Marc Ribera

Àlex Rigola torna al gran format de la Fabirà Puigserver amb una peça ambiciosa: adaptar Bulgàkov, novel·lista i satíric que va patir la censura soviètica, en una obra que juga amb el qüestionament religiós i amb la crítica política i moral. La direcció diu apostar per la idea del “relat i la manipulació del relat”, una temàtica que sens dubte viu en l’obra original però que es converteix en un destí farragós i excessivament conceptual i esdevé fum per a qualsevol espectador que no hagi dedicat unes quantes hores prèvies a llegir la novel·la, entendre les intencions del director i preparar-se pel que vindrà (tot i que Rigola afirma que és millor no haver llegit la novel·la, la meva experiència, […]

El programa de mà d’aquest espectacle comença amb una declaració del seu director i ideòleg, Roger Bernat, que diu: POTSER SÓC EL MENYS INDICAT (així, en majúscules). En una entrevista, el mateix Bernat explica el que ja sabem de fa temps: no li interessa el teatre de text de tota la vida, sinó l’andamiatge del fet escènic, allò que habitualment s’oculta, la deconstrucció dramatúrgica i l’exploració de la relació públic-intèrpret-escena. Un excel·lent punt de partida conceptual que ens podria permetre anar més enllà i descobrir nous prismes, investigar noves profunditats, lectures o deconstruccions, en aquest cas, de l’obra de Guimerà, de la proposta de Puigserver o del teatre, en general. Tanmateix, finalitzada Terra baixa, costa sintetitzar cap reflexió o entendre […]

Destination Moon és un drama distòpic que vol parlar del model econòmic actual, de l’excés al que ens aboca el capitalisme, de la precarietat laboral, de la identitat de l’individu dins la societat de consum, de la dificultat de la cultura per sobreviure en aquest paradigma neoliberal i socioeconòmic, del canvi climàtic, del les relacions familiars, de la dependència respecte a aquells que ens estimem, de la petitesa de l’individu davant la grandesa de l’existència, de la felicitat, de la malaltia, de la mort… Això és només un breu extracte del programa/sinopsi que se’ns ofereix com a complement de l’obra. Una obra que vol abordar molts temes. Potser, segons la meva humil opinió, massa temes. Temes grans, complexes i profunds. […]

Un dels molts problemes de representar un text de William Shakespeare és que la distància entre els personatges de les seves obres -especialment a les tragèdies i a les peces històriques- i el jo actual és molt gran. Les dosis de por, violència i dolor que carreguen els seus personatges rarament és experimentada a les nostres vides modernes. Segurament no cal, per arribar a fer-ne una interpretació emocionant i colpidora. El que sí cal, però, és realitzar un humil i exhaustiu treball d’anàlisi i comprensió, un viatge cap a la introspecció física i emocional de l’ésser humà per poder recrear amb veracitat una història èpica com és la d’Enric V, si és això el que volem fer. Sinó, la densa […]

Una construcció -una obra arquitectònica- és un ésser inert o té ànima? És l’arquitectura tècnica o art? Quin són els principis que en regirien la part artística? Ha de tenir en compte el creador el públic a l’hora de pensar la seva obra? Treballar per a l’home com a individu o per a l’home com a espècie? Ha de veure’s, doncs, el creador, condicionat per les expectatives i patrons estètics preexistents o, com a obra d’art, ha de transcendir-los i dirigir-se cap a un pensament visionari? És llavors quan l’arquitectura deixa de ser un exercici funcional per transformar-se en un acte artístic? La novel·la d’Ayn Rand posada en escena per Ivo van Hove al Teatre Lliure dins del marc del […]