Marc Ribera

Fa 30 anys, dos alienígenes s’infiltraven entre la població catalana. Atrets per les històries i la curiosa —i sovint macabra— idiosincràsia humana, no havien assolit la pubertat quan ja triomfaven a la primeríssima divisió teatral, estrenant la seva primera obra de creació, amb només 14 anys, al Teatre Lliure. Avui, quan amb prou feines ronden els 30, ja han trepitjat als espais més emblemàtics i inaccessibles del panorama teatral europeu. Catorze obres a l’esquena avalen dues de les carreres més prematures del teatre català (i, segurament, mundial). Aquest mes d’octubre aterren a la Sala Petita del TNC amb un espectacle singular (tot el que fan és singular) que marca un punt d’inflexió (més) en la seva carrera. De Nao Albet […]

Sol Picó ho ha tornat a fer. Titanes és espectacle on sobren les paraules. Un esclafit visual, sonor i emocional de la mà de tres ballarines que travessen les runes del Born Centre de Cultura com esperits errants. Encarnant la força ancestral i silenciosa de la dona. Fent visibles les arrels sota la pols. Cridant i qüestionant la història. Expressant el que només un cos humà i viu pot expressar. Acompanyades per un cor de dotze cantants que interpreten la captivadora música de Judit Farrés, la proposta escènica és poderosa i singular. Original i difícil de descriure. Una oportunitat única que té lloc en un marc irrepetible i que fa que l’experiència assoleixi cotes artístiques transcendentals. Avui, divendres, segon i […]

No passa cada dia que s’estreni, a la nostra ciutat, una comèdia musical en català i de creació pròpia. Això és el que porta fent la companyia Generació de Merda des de fa, gairebé ja, una dècada. Capitanejats per Xavier Morató (text, lletres i direcció) i Gerard Sesé (música i direcció musical), aquest equip ja ha estrenat quatre espectacles que han sacsejat la cartellera musical barcelonina. Generació de merda (primer espectacle, que també donaria nom a la companyia) s’estrenava al 2014 al Teatre Regina, es transferia, dos anys després, al Poliorama, per després anar a l’Eixample Teatre i finalitzar tres anys de funcions al Teatre Gaudí. Carreres semblants han viscut les posteriors produccions: El futbol es així (de gai), Pinta’m […]

Cr#sh, tothom pot caure és tota una declaració d’intencions, ja des del principi. Una proposta que busca oferir un teatre atractiu per als i les joves. Un teatre interessant, amb contingut. Punkie. Sorprenent. Res de nou, però sí de fresc. Una obra que trenca l’estructura narrativa clàssica per oferir-nos alguna cosa que enganxa de debò (més enllà de tres vivències narrades, micròfon en mà, de manera intimista, propera, petant-se les regles clàssiques de quarta paret, protagonista, antagonista, plantejament, nús o desenllaç). Les tres microhistòries que serveixen per desenvolupar la trama són només una excusa (que podrien donar molt més de si, estar més desenvolupades, a nivell dramatúrgic, tot sigui dit) per deixar volar la imaginació —i vaja si vola— i […]

L’Hort dels Cirerers que es pot veure aquests dies al Dau al Sec és un viatge que sembla començar l’any 1904, quan l’obra fou originalment escrita, i transitar per tot el segle 20 fins a precipitar en un final post-modern que té lloc en el moment actual (o, fins i tot, en un futur no gaire llunyà). Un recorregut que esdevé una brillant transfiguració del classicisme a la modernitat i que aconsegueix deconstruir i actualitzar una història que parla, entre altres coses, de tallar de soc-arrel allò vell per substituir-ho per alguna cosa nova, moderna i divertida. Productiva. Tot plegat de ve de lluny. Veiem com Txékhov, als bells inicis del segle 20, ja advertia la tendència a donar l’esquena […]