Hannibal és un artefacte polièdric ideat per Michael de Cock, que aglutina idees, sons i imatges amb una creativitat esperançadora… que queda, però, col·lapsat en la seva pròpia enormitat.
De Cock és un dramaturg, escriptor i director belga molt conegut al panorama teatral de Flandes i Europa que ha dirigit obres i teatres de gran envergadura com el Theater Antigone, l’Arsenaal o el KVS, tots ells a Bèlgica.
La proposta que presenta aquests dies al TNC neix com una fusió de disciplines —òpera, dansa contemporània, slam, vídeo, i fins i tot pintura en viu— amb l’objectiu de crear un collage multidisciplinar que reinterpreti la figura d’Hanníbal Barca i les guerres púniques, amb referències lliures a Dido i Aeneas, l’òpera de Purcell.
El projecte és ambiciós i innovador. La integració de disciplines aporta una experiència singular: una mena d’òpera techno que juga amb les nocions contemporànies de migració, exili i fronteres.
Tanmateix, des del primer moment, la peça cau en la dispersió. La diversitat de tons i textures genera moments de col·lapse dramàtic abans de que el potencial narratiu de la proposta tingui temps d’emergir. L’ús simultani de beats electrònics, vídeos i performance provoca un excés que desdibuixa la intensitat i satura l’espectador, incapaç de seguir tots els estímuls escènics i, sobretot, permetre que la història traspassi el llindar sensorial per afectar l’univers emocional.
Els millors moments tenen lloc cap al final del muntatge, quan l’evocació de la batalla de Cannae, amb una fusió entre rap i barroc, aporten, finalment, una mica de claredat i força als missatges contra el bel·licisme i la deshumanització.
Hannibal és un projecte ambiciós, híbrid, multicultural, que destaca en la seva voluntat de transcendir formats musicals i narratius, així com per la intenció política. No obstant, l’excés de disciplines, el ritme irregular i la juxtaposició d’estímuls no sempre acaben de funcionar, fet que dilueix l’experiència del públic.
Tindrem oportunitat de veure més propostes d’aquest curiós director, doncs tornarà a Barcelona, novament, dins la programació 25/26 del TNC. Veurem què passa.