Jordi Bosch Argelich

La Calòrica té una habilitat especial per convertir una situació aparentment quotidiana en un laboratori on esclaten, amb humor i mala bava, grans preguntes. La brama del cèrvol, una experiència única en un marc incomparable, parteix d’un punt de trobada tan comú com carregat de promeses (un hotel de muntanya perdut, d’aquells que venen silenci, natura i desconnexió) i hi fa confluir personatges que hi pugen buscant alguna cosa que no sempre saben anomenar. El que podria ser una comèdia d’embolics esdevé, escena rere escena, una radiografia punyent sobre el desig d’experiències transformadores, la necessitat de relats compartits i la facilitat amb què tot això es pot convertir en mercaderia emocional. L’argument s’organitza com un mosaic de línies que s’entrecreuen […]

Hi ha propostes que no volen explicar un personatge, sinó rescatar-lo del lloc on l’han encotillat. Maria Magdalena s’endinsa en aquest terreny amb una energia clara: tornar a mirar una figura mil·lenària sense el filtre dels tòpics, i fer-ho des del teatre, l’art de posar una veu al centre i preguntar-se qui decideix què recordem. El text és de Michael De Cock, un creador acostumat a treballar amb materials literaris i imaginaris carregats d’història. En els darrers anys ha signat relectures de figures i relats canònics, amb especial interès per personatges femenins que la tradició ha convertit en caricatura o símbol únic. Aquí continua aquesta línia i la porta cap a un terreny molt concret: el d’una dona —la Magdalena— […]

A vegades, el que més sacseja no és un crit, sinó una conversa que es resisteix a ser educada. Les bàrbares arrenca amb aquest pols: tres amigues es troben en un hotel, lluny de la rutina, i el que sembla una estada discreta per “posar ordre” a uns records es converteix, de seguida, en una topada amb tot allò que havien anat deixant sota la catifa. La Bàrbara, més jove i absent, és el centre invisible que ho activa tot. La situació és aparentment simple. Tres dones —amigues des de fa molt— queden en un hotel, lluny del soroll quotidià, sis mesos després de la mort de la Bàrbara, una dona més jove que, en el seu moment, va entrar […]

Desaparellats és una proposta teatral que parteix d’una premissa aparentment senzilla per desplegar una reflexió rica i matisada sobre la vida en parella, el pas del temps i les decisions que configuren la identitat personal. L’obra, escrita per Ramon Pardina, demostra una gran habilitat per combinar l’humor amb la introspecció, tot construint un text àgil, ple de girs inesperats, però també profundament connectat amb experiències humanes reconeixibles. En aquesta peça s’hi poden identificar trets ja presents en la seva trajectòria com a guionista televisiu, especialment en la seva capacitat per crear situacions quotidianes carregades d’ironia i diàlegs vius, però aquí adaptats amb encert al llenguatge i al tempo del teatre. Pardina utilitza la fantasia no com un element evasió, sinó […]

Ovelles, de Carmen Marfà i Yago Alonso, és un muntatge que avui ressona amb una força renovada gràcies també a la nova aposta interpretativa de Gemma Martínez i Ramon Pujol al costat d’Albert Triola. El text es manté fidel a allò que el va fer destacar: una idea original —heretar 512 ovelles— que actua com a motor per desgranar les contradiccions, els somnis no complerts i els vincles familiars que tan sovint es trien de mantenir per rutina, per afecte i per por al buit que deixa la desconnexió. La direcció (quin luxe poder dirigir el propi text!) recupera amb cura l’equilibri entre humor i drama, i amb la revisió d’aquesta versió perceps que no es tracta només d’una reposició. […]