Iván F. Mula

El teatre polític o reivindicatiu, tan sa i necessari per a la cultura d’una societat, és també un subgènere delicat. Algunes vegades, resulta complicat fer una denúncia ideològica sense caure en maniqueismes, alliçonament moral o en paranys on la força del missatge desitjat es menja tots els matisos. Afortunadament, Ragazzo és una d’aquelles petites grans joies escèniques que apareixen de tant en tant per demostrar fins a quin punt val la pena que existeixi aquest tipus de teatre, que la seva importància no té límits i que la magnitud del seu impacte és, certament, catàrtica. El monòleg explica, amb gran emotivitat i senzillesa, les circumstàncies en les quals, l’any 2001, un jove de 22 anys va ser assassinat per la […]

S’ha d’escriure d’allò que es coneix. O això diuen els professors de dramatúrgia i d’escriptura creativa. Per aquest motiu, existeixen tantes obres de teatre que parlen del món dels artistes, de les arts escèniques i de tot allò que les envolta. La qüestió és que totes aquestes històries corren el perill de tancar-se en el seu propi submón, omplint-se de referències i bromes internes que difícilment entendran o interessaran a persones que no siguin properes al gremi. Afortunadament, existeixen casos com Sota la ciutat: un exemple de com un plantejament concret pot transcendir l’univers al qual pertany i així implicar emocionalment a qualsevol espectador. La nova obra de Llàtzer Garcia parla de les aspiracions de joventut, de la frustració i […]

Pel fet que es tracta, amb tota probabilitat, de l’obra de teatre més coneguda i emblemàtica de la història, és natural que, cada cert temps, ens arribi una nova adaptació de Hamlet. Diuen els entesos que cada generació té l’obligació de fer-se’l seu. De fer la seva pròpia lectura. Potser tenen raó (o potser no), però el cas és que, voluntàriament o per accident, aquesta versió de Pau Carrió carrega de manera formidable, l’esperit d’indignació dels temps actuals. Representada a sobre d’una escenografia freda i hostil, el director de la també interessant Victòria d’Enric V ha aconseguit perpetrar la solidesa del seu dramatisme, acompanyant-lo d’un espai sonor esfereïdor. Carrió sap el que es fa i, per aquest motiu, ha apostat […]

L’evolució com a actriu de Carmen Machi, vista amb una certa perspectiva, ha estat espectacular. Coneguda pel gran públic com a secundària a la sèrie Siete vidas i, més endavant, per Aída, avui ningú posa en dubte la seva gran talla d’actriu de teatre dramàtica i, en realitat, tot terreny. I és que aquesta artista madrilenya ja ha demostrat del que és capaç en muntatges anteriors com La tortuga de Darwin, Falstaff o Almuerzo en casa de los Wittgenstein. És per aquest motiu que l’espectador que acudeix a veure el seu treball a Juicio a una zorra ja té la predisposició d’assistir a un recital de talent. I, la veritat, és que no decep el més mínim. Miguel del Arco […]

Només sentir l’energia que desprèn aquest Rei Lear tan especial, un ja se n’adona que està assistint a un muntatge històric. En primer lloc, pel seu espectacular repartiment que reuneix uns quants dels millors talents del panorama teatral actual i, en segon (i potser aquest és el secret d’haver reunit tants caps de cartell), perquè serà, probablement, la darrera gran obra on participi Núria Espert. La mítica actriu, que ja ha fet 80 anys, sembla que tenia com a repte pendent interpretar aquest clàssic personatge shakespearià traït per les seves filles i abocat a la bogeria. Espert no deixa passar l’oportunitat de fer un recital de matisos, inflexions de veu, compromís emocional i transmissió del veritable significat de les paraules, […]