Iván F. Mula

Des del temps d’Animalario, l’actor Alberto San Juan ha mostrat sempre un persistent interès a fer servir el teatre com a vehicle d’exposició d’idees polítiques. A vegades amb propostes més alliçonadores i d’altres més enginyoses, el cert és que el seu Teatro del Barrio està obrint nous camins com l’emprés, recentment, amb la peculiar Ruz-Bárcenas de Jordi Casanovas. Acompanyat aquí de Guillermo Toledo i un esplèndid Luis Bermejo en el paper del monarca, El rey és, en aquest sentit, un exercici més clàssic en la seva narrativa. L’obra deconstrueix la figura de Joan Carles I a través de la seva vida i trajectòria com a forma de descriure el tipus de democràcia que els nostres polítics han anat dissenyant des […]

El fet que, cada vegada més, trobem a la cartellera musicals de creació pròpia de gran i petit format amb una àmplia varietat de temes, des dels més èpics fins als més friquis (com en aquest cas), és un símptoma de la bona salut del gènere al teatre català. El problema amb Tots som Anna Allen no és tant pel que és sinó pel que podria haver sigut i desaprofita. El controvertit cas de l’actriu que va inventar-se una carrera a Hollywood donava peu a fer una sàtira mordaç sobre el despietat món de la faràndula en els temps de les xarxes socials. En canvi, Pau Olivé i Joan Olivé, autor i director de l’obra respectivament, han optat per oferir […]

Després de dirigir la compromesa Fusells de Bertolt Brecht sota l’eslògan “no es pot ser neutral”, el director i dramaturg Dani J. Meyer continua en una línia de teatre social molt saludable pels temps que corren. Abans és un espectacle estructurat gairebé per complet en dos monòlegs que presenta la història de dos germans maltractats per problemes econòmics i desgràcies familiars i la manera com afronten, a partir de llavors, les seves vides. El personal text de Meyer descriu de forma propera les dificultats d’alguns joves per mirar endavant quan el futur mostra un camí difícil i el passat està ple de ferides. Les bones intencions de la proposta (amb recollida solidària de roba inclosa) es guanyen fàcilment la complicitat […]

La comèdia romàntica, un gènere molt agraït pel gran públic té, no obstant, una tradició més cinematogràfica que no pas teatral. Aquesta tendència, però, podria estar canviant si tenim en compte l’èxit d’espectacles recents com Smiley o Losers que feien servir les constants més identificables d’aquest tipus d’històries en favor d’una molt saludable comercialitat. Amores minúsculos té la principal virtut de transmetre positivitat i bon rotllo a través de les vides d’uns personatges propers a la trentena. Sorprèn aquest esperit vitalista (i s’agraeix), precisament, tractant-se del retrat d’una generació que se maltractada per la falta d’oportunitats com a conseqüència de la crisi econòmica. Per una vegada en molt de temps, els protagonistes són un vehicle per transmetre la joia de […]

La figura de Federico García Lorca és, gairebé amb total seguretat, la més influent de la història recent del nostre teatre. No només per la seva obra, magnífica i perdurable, sinó també pel tràgic final de la seva vida i el que la seva mort va significar pel record del nostre passat vergonyós. La piedra oscura és un text sòlid que mostra una cara poc coneguda dels fets, tractats amb certes llicencies però molta sensibilitat i respecte. A través de la figura de Rafael Rodríguez Rapún, company sentimental de Lorca que va ser assassinat un any després que el poeta, el dramaturg Alberto Conejero crea una peça de tarannà clàssic, a estones molt emotiva però, bàsicament, esfereïdora. La tristesa que […]