Iván F. Mula

S’ha d’escriure d’allò que es coneix. O això diuen els professors de dramatúrgia i d’escriptura creativa. Per aquest motiu, existeixen tantes obres de teatre que parlen del món dels artistes, de les arts escèniques i de tot allò que les envolta. La qüestió és que totes aquestes històries corren el perill de tancar-se en el seu propi submón, omplint-se de referències i bromes internes que difícilment entendran o interessaran a persones que no siguin properes al gremi. Afortunadament, existeixen casos com Sota la ciutat: un exemple de com un plantejament concret pot transcendir l’univers al qual pertany i així implicar emocionalment a qualsevol espectador. La nova obra de Llàtzer Garcia parla de les aspiracions de joventut, de la frustració i […]

Els monòlegs dramàtics femenins es troben en un molt bon estat de salut si tenim en compte muntatges recents com Blanca desvelada, Juicio a una zorra, La plaza del diamante o El testamento de María, entre molts altres. Seguint aquesta línia que tan bons resultats ha donat darrerament, La llista mostra l’univers emocional d’una dona que intenta organitzar la seva vida a través d’inventaris escrits en fulls de paper, ja que no sap posar ordre a les seves angoixes. L’espectacle retrata molt bé l’estrès, la pressió i l’exigència a la qual es veuen sotmeses certes mestresses de casa de classe mitjana/alta, sobretot dels Estats Units i Canadà. Es tracta d’un món cruel i superficial que amaga una incapacitat malsana de […]

Juli Cèsar i Cleòpatra són dues de les figures més fascinants del món antic. Sobre ells, s’han fet pel·lícules i escrit novel·les i obres de teatre on grans autors han explicat la seva història junts (George Bernard Shaw) o per separat (Shakespeare, Terenci Moix…). Tot i que, habitualment, la vessant amorosa de Cleòpatra ve associada més a Marc Antoni, aquesta proposta ha decidit reunir-los com a fantasmes en l’actualitat per recordar els vells temps i aportar la seva visió sobre el món contemporani. El que parteix d’una idea semblant a la magistral Juicio a una zorra sobre la figura d’Helena de Troia, desaprofita estrepitosament el seu potencial banalitzant l’argument amb acudits dolents (“César, tienes nombre de ensalada…”), cançons lleugeres i […]

Hem arribat a aquest punt estrany de la història de la nostra societat on els arguments de ciència-ficció i la realitat que ens envolta s’han alineat, es confonen i es retroalimenten. Roc Esquius, autor i director de la sàtira futurista iMe, ens proposa, en aquesta ocasió, una comèdia sobre un home que decideix marxar a viure a Mart (sense possibilitat de tornada) i els conflictes que això comporta en el seu entorn. El més curiós d’aquesta idea és que està basada en un projecte real que, si aconsegueix fons suficients, començarà a enviar a persones a viure al planeta vermell d’aquí a 10 anys. Aquesta circumstància aporta a l’obra una versemblança i una proximitat que no estava tan present en […]

El personatge de Don Joan té una presència arquetípica en l’inconscient col·lectiu de la cultura europea comparable només a uns altres pocs mites literaris. Això fa, per una banda, difícil aportar una visió diferent d’aquesta figura i, d’una altra, resulta fàcil caure en l’estereotip de seductor que tothom té present. En aquest cas, David Selvas ha aconseguit salvar la seva proposta d’aquestes dues dificultats amb un enfocament modern de la tragicomèdia de Molière, aproximant la poètica del text a un realisme dialèctic molt vistós. Fent servir un hotel com a escenari (idea no gaire innovadora, per cert), el muntatge té una solidesa admirable, sobretot en la seva primera meitat, sostinguda, bàsicament, per la força interpretativa de Julio Manrique. L’actor es […]