Tot el que necessites per anar al teatre

El rey: Deconstruint el Borbó

El rey
18/03/2016

Des del temps d’Animalario, l’actor Alberto San Juan ha mostrat sempre un persistent interès a fer servir el teatre com a vehicle d’exposició d’idees polítiques. A vegades amb propostes més alliçonadores i d’altres més enginyoses, el cert és que el seu Teatro del Barrio està obrint nous camins com l’emprés, recentment, amb la peculiar Ruz-Bárcenas de Jordi Casanovas. Acompanyat aquí de Guillermo Toledo i un esplèndid Luis Bermejo en el paper del monarca, El rey és, en aquest sentit, un exercici més clàssic en la seva narrativa. L’obra deconstrueix la figura de Joan Carles I a través de la seva vida i trajectòria com a forma de descriure el tipus de democràcia que els nostres polítics han anat dissenyant des de la mort del dictador.

Amplament documentat, San Juan té l’habilitat d’equilibrar un àcid sentit de l’humor amb el patetisme del personatge (tal com el retrata) i l’estupor que poden provocar certs fets de la nostra història. Com a fantasmes del passat que vénen a empipar el Borbó, els actors interpreten, entre d’altres, a homes rellevants com Chicho Sánchez Ferlosio, Francisco Franco, Henry Kissinger, Adolfo Suárez o Felipe González en un joc escènic molt interessant. L’espectacle, però, depèn massa de la nostra memòria com a espanyols, de manera que els espectadors més joves, probablement, es perdin si no controlen els referents. És, així, una proposta que, difícilment, es pot traduir i portar a representar en altres països com es pot fer, per exemple, amb el teatre polític de Brecht. Però l’autor i director no sembla massa preocupat d’això. Hi ha una certa immediatesa en el seu estil. Es dirigeix a un públic que, aquí i ara (sota el seu punt de vista), necessita sentir això que se li explica per obrir els ulls i contribuir, d’aquesta manera, al canvi cap a un nou model de societat més justa i autoconscient. Ho aconseguirà o no, però s’ha de reconèixer que el muntatge és valent i competent per allà on transita i, a més, conté una vessant humana que, no tan sols convida a la reflexió, sinó que, fins i tot, pot arribar a emocionar.

← Tornar a El rey