La mitologia grega, bressol de la nostra civilització, sempre serà una font inesgotable de referències a l’hora de parlar dels temes universals als quals el nostre present demana tornar una vegada i una altra. És aquest diàleg entre la tragèdia clàssica i el món contemporani on Kassandra resulta un espectacle d’allò més encertat. Personatge secundari i, en certa manera, maltractat de les obres d’Èsquil i Eurípides, la sacerdotessa maleïda per Apol·lo és reconvertida aquí per Sergio Blanco en una jove prostituta transsexual refugiada d’un país de l’est d’Europa. D’aquesta manera, la peça posa el focus en la marginalitat, la injustícia i el dolor d’aquelles persones que la nostra societat deixa de banda, ignora o malentén. Malauradament, més enllà d’un audaç concepte global, el text i l’arc narratiu no és, en realitat, massa memorable. Apart d’algunes bones idees i moments força emotius, la història no acaba d’aprofundir tant com caldria en les problemàtiques que exposa, tenyint, a més, molts passatges amb un sentit de l’humor no massa inspirat. Per sort, l’actriu Elisabet Casanovas brilla per si sola, tornant a demostrar el seu esplèndid talent per omplir l’escena amb la seva espontaneïtat, veritat, carisma i desimboltura. La direcció de Sergi Belbel també aconsegueix que l’espectador entri molt bé en el joc escenogràfic i lingüístic que es proposa, malgrat que cal saber una mínim d’anglès per poder apreciar el muntatge en la seva totalitat. En aquest sentit, la força de l’obra torna a residir, definitivament, en la forma més que en el contingut, ja que l’esforç que el públic ha de fer per entendre’s amb el personatge transmet molt millor el missatge global que no pas el relat que l’actriu recita.
Enllaç copiat!