Fer un musical sobre un univers i uns personatges que ja han tingut adaptacions cinematogràfiques i televisives té l’avantatge de comptar, prèviament, amb la simpatia de gran part dels espectadors. El perill, en aquest cas, és no tenir l’habilitat d’oferir allò que el públic espera. En aquest sentit, La familia Addams és un bon entreteniment, divertit, macabre, ben executat i amb acudits per a tots els gustos. Com espectador, et dóna el que has anat a buscar però, al mateix temps, es reserva espais per la sorpresa. L’ambientació del teatre juga molt a favor de generar l’atmosfera adequada per fer passar una bona estona amb els seus gags d’humor negre (més o menys) aptes per tots els públics. Les cançons del muntatge són prou engrescadores i el disseny d’il·luminació i vestuari molt acurats i ben resolts. També el repartiment s’entrega a la causa amb una energia vibrant dels quals destaca enormement l’actriu Lydia Fairen en el paper de Miércoles. Potser, com a moltes grans propostes, hi ha alguns números que agradaran més que d’altres i potser la història resulta senzilla per dues hores de durada. En qualsevol cas, la direcció de l’espectacle ha captat molt bé el ritme i dinamisme que l’espectacle necessita i l’esperit festiu que farà a l’espectador sortir satisfet de la funció.
Enllaç copiat!