Als anys 90, Rent va suposar tota una revolució al món dels musicals, gràcies a la seva frescor innovadora i una història que reflectia els problemes reals i la diversitat social dels joves del moment. D’aquesta manera, trencant alguns esquemes, va influenciar a molts dels musicals que han anat venint després i s’ha convertit en tot un mite. En aquest cas, la posada en escena dirigida per Daniel Anglès aconsegueix transmetre aquesta energia generacional amb una magnífica precisió tècnica, especialment, pel que fa al so i la il·luminació. Es nota, en aquest sentit, que el director ha cuidat fins al més mínim detall, aconseguint com a resultat un muntatge més que digne que conté un gran respecte, amor i admiració pel material original. L’ambient urbà de l’escenografia és efectiu i vistós, així com el disseny de vestuari que, realment, et transporta a aquella època. D’altra banda, el repartiment és bastant encertat, en general, però, entre tots, destaquen força uns magnífics Júlia Bonjoch (Mimi) i Albert Bolea (Angel), i un carismàtic Iñaki Mur com a protagonista que és tota una revelació dins del gènere. En definitiva, es tracta d’una aposta satisfactòria que pot agradar als aficionats i complaure al públic nou. Una peça aparentment alegre que, a poc a poc, té la capacitat de traslladar-te a la part més fosca d’aquells anys, compartint amb el públic una tristesa i emotivitat que necessiten, encara, ser alliberades.
Enllaç copiat!