Potser el més curiós de les propostes de Titzina Teatre és que la seva forma i personalitat no s’assemblen gaire a la d’altres companyies i fenòmens teatrals que han tingut, recentment, un cert èxit internacional. L’austeritat escènica, un contingut compromès i textos de nova creació on el sentit de l’humor es barreja amb la quotidianitat, la poètica i diàlegs de calat filosòfic són alguns dels trets característics que defineixen allò que alguns ja anomenen el “segell Titzina”. En el seu nou muntatge, La zanja, aborden un tema tan interessant com ambiciós: la repetició de la història, concretament, l’explotació de Sud-amèrica per part dels espanyols. L’espectacle posa davant d’un mirall amb una senzillesa i efectivitat notables el conflicte entre el tècnic d’una multinacional minera i l’alcalde d’un poble en paral·lel a la trobada del conqueridor Pizarro i Atahualpa, l’últim rei de l’imperi inca. La peça configura amb habilitat una perspectiva profunda de reflexió sense caure en la densitat o la pedanteria. D’aquesta manera, Diego Lorca i Pako Merino ofereixen una obra on la crítica sociopolítica cala fondo i que deixa sobre la taula alguns interrogants de gran valor.
Enllaç copiat!