Iván F. Mula

Hi ha actrius que, més enllà del talent, més que bones interpretacions el que suposen és un esdeveniment cultural. Com a exemple, podríem mencionar l’Anna Lizaran, en el seu moment, Núria Espert o, en el cas que ens ocupa, Isabelle Huppert. L’oportunitat de veure en directe a aquesta gran artista francesa té, per tant, un enorme interès més enllà de l’obra que interpreti. En aquest sentit, Mary Said What She Said és un magnífic vehicle de lluïment per la seva tècnica precisa, la seva vibrant emotivitat, el seu control interpretatiu o, en general, la seva incommensurable força escènica. El director estatunidenc Robert Wilson, amb qui ja havia treballat anteriorment, col·loca a l’actriu en un espai tenebrós, atemporal, com si el […]

Valorar un espectacle de teatre familiar no és fàcil sense ser un bon coneixedor del gènere. Crec, a més, que, tot i ser espectacles pensats pel gaudi de tots els públics, l’opinió dels nens i els més joves de la casa és la que hauria de prevaler en aquests casos. Malgrat això, des de la mirada adulta, s’ha de dir que aquest Peter Pan resulta una veritable delícia. Coherent amb la història original, el muntatge apel·la, directament, al nen interior que tots, encara, portem a dins i que mai voldrà fer-se gran, complaent-lo, divertint-lo i fent-li sentir que no està pas sol. L’Excèntrica ha creat un univers delicat, senzill i màgic, sense necessitat d’artificis i recolzant-se en la imaginació més […]

Després d’impressionar-nos amb la bellesa del seu anterior espectacle, Baró d’Evel tenia el llistó molt alt. Afortunadament, la companyia ha gestionat molt bé la pressió de les expectatives i ha sabut oferir el que seria una continuació d’allò que havien creat a Là a l’altura de les circumstàncies. D’aquesta manera, Falaise es planteja, més que com una seqüela, com una expansió, un nou conjunt d’històries que comparteixen el mateix univers postapocalíptic en blanc i negre i unes regles visuals molt similars. Més gran i ambiciós, el muntatge conserva la poètica sublim i l’execució tècnica impecable habituals de la companyia, demostrant, novament, un gust exquisit per la posada en escena. Com a novetat, tenim més actors, més personatges, més animals… i […]

Temporada rere temporada, diferents muntatges dels textos de Shakespeare envaeixen la cartellera de manera gairebé inevitable. Malgrat la mandra que ens pugui provocar aquesta circumstància, s’ha de reconèixer que hi ha motius perquè això passi. El primer és que Shakespeare ven moltes entrades. El segon és que és el dramaturg més important de la història del teatre i, per tant, per molt que es representi, mai te l’acabes. El problema, en realitat, són els segles que ens separen de la seva obra; una distància per la qual fa falta alguna cosa més que posar els seus textos en escena per aconseguir que un muntatge valgui la pena. La companyia Els Pirates han tingut l’encert a Les feres de Shakespeare de […]

Cada vegada que un creador escènic amb un cert prestigi estrena una peça té el repte de competir amb la seva pròpia trajectòria. Quan, a més, com és el cas de Rodrigo García, fa temps que no pasa per Barcelona, la idealització del record pot jugar en contra per excés d’expectatives. Han passat més de 15 anys des que vam poder veure alguns dels seus muntatges més memorables com Compré una pala en Ikea para cavar mi tumba o La historia de Ronald el payaso de McDonalds i cal dir que, en essència, la personalitat d’aquest dramaturg i director continua intacta. En aquesta ocasió, Enciclopedia de fenómenos paranormales Pippo y Ricardo és un exercici original on es juga amb la […]