Iván F. Mula

Després d’Els jocs florals de Canprosa, hi havia una certa expectació davant la nova posada en escena d’un clàssic del teatre català per part de Jordi Prat i Coll, de nou, al Teatre Nacional. Curiosament, a La rambla de les floristes ens trobem una aposta diferent del que, potser, alguns esperaven però no per això menys efectiva i interessant. Amb aquesta adaptació del magnífic text de Josep Maria de Sagarra, Prat i Coll demostra que el seu talent com a director és versàtil i que la seva personalitat va més enllà del gamberrisme, la mirada paròdica del nostre folklore i les cançons d’envelat. En aquest cas, el muntatge aposta per fer un emotiu homenatge a les Rambles i l’ànima d’una […]

L’ascendent trajectòria del Mago Pop, després del seu èxit als escenaris de diverses ciutats i el seu reconegut programa de televisió a Discovery Max, augurava que el seu nou espectacle (amb el qual inaugura també el reformat Teatre Victòria del qual n’és ara el propietari) seria un gran esdeveniment. I així ha estat! El Mago Pop té clar que ell mateix és el producte, a més de l’empresari, i, per tant, tot el màrqueting del xou i del teatre gira entorn de la seva figura. I funciona! Perquè una de les altres coses que té molt clares Antonio Díaz és que no només de màrqueting se sosté una empresa d’aquestes dimensions. Per això, Nada es imposible està confeccionat també com […]

Podria semblar, un cop llegida la sinopsi d’aquesta obra, que estem davant d’una proposta d’una intensitat dramàtica difícil de digerir. La història de la treballadora d’un planetari a la qual li diagnostiquen una malaltia degenerativa que la deixarà cega és, sens dubte, un material tan interessant com delicat. Però res més lluny de la realitat. El gran valor d’aquest muntatge és aconseguir alleugerir la càrrega de la seva premissa per fer-la assumible per l’espectador sense frivolitzar, banalitzar-la o restar-li ni una mica de la seva profunditat. Com ja ha fet altres vegades, Míriam Iscla torna a demostrar el seu immens talent interpretatiu per emocionar-nos amb les preocupacions i angoixes d’aquesta dona en plena crisi existencial que ha de fer-se càrrec […]

De la mateixa manera que és preferible no tornar a veure algunes de les pel·lícules que més ens van agradar durant la nostra infància, recuperar un èxit teatral de fa més de vint anys té el perill de resultar una decepció. I és que enfrontar el record amb la realitat és un risc del qual no totes les produccions en surten ben parades. Afortunadament, aquesta nova posada en escena de Kràmpack demostra que el text de Jordi Sánchez va ser molt més que una comèdia popular del moment, sinó que conté certes claus que poden funcionar de manera gairebé universal. És curiós descobrir ara fins a quin punt Plats Bruts, la sèrie de Sánchez i Joel Joan, va néixer dels […]

Ara que Barcelona està encara esbrinant en quin punt es troba la salut del seu teatre musical, La tienda de los horrores sembla postular-se com una de les poques grans apostes locals amb una certa garantia d’èxit d’aquesta temporada. Fa temps que Àngel Llàcer i Manu Guix han demostrat, bàsicament, tenir un bon olfacte comercial a l’hora d’aixecar i vendre els seus espectacles i, el més important, fer-los funcionar escènicament i connectar amb el públic. Després d’El petit príncep i La jaula de las locas, segueixen l’efectiva fórmula de barrejar comèdia i emoció amb bones cançons associades a una marca. Passat pel filtre de la comercialitat que implica, en aquest cas, donar llum i distància còmica a una història que […]