Hi ha actrius que, més enllà del talent, més que bones interpretacions el que suposen és un esdeveniment cultural. Com a exemple, podríem mencionar l’Anna Lizaran, en el seu moment, Núria Espert o, en el cas que ens ocupa, Isabelle Huppert. L’oportunitat de veure en directe a aquesta gran artista francesa té, per tant, un enorme interès més enllà de l’obra que interpreti. En aquest sentit, Mary Said What She Said és un magnífic vehicle de lluïment per la seva tècnica precisa, la seva vibrant emotivitat, el seu control interpretatiu o, en general, la seva incommensurable força escènica. El director estatunidenc Robert Wilson, amb qui ja havia treballat anteriorment, col·loca a l’actriu en un espai tenebrós, atemporal, com si el monòleg fos relatat des d’una mena de purgatori fantasmal on se’ns explica, amb veu femenina, un autèntic relat de terror. Entre l’hermetisme i una fragilitat controlada, la protagonista s’entrega enèrgicament al joc teatral, aconseguint un magnetisme gairebé hipnòtic. Es tracta d’una aposta arriscada, amb una poderosa càrrega al·legòrica i un disseny d’il·luminació tan suggerent com atípic. No resulta fàcil entrar en l’irrespirable univers d’aquesta dona (Maria Estuard) però la seva història, un cop ens atrapa, no et deixa escapar. I això és mèrit inqüestionable de Wilson, Huppert i tot el seu equip.
Enllaç copiat!