Iván F. Mula

En 1896, amb només 26 anys, Alfred Jarry va escriure i estrenar a París Ubu Roi, obra que, tot i només representar-se (originalment) dues vegades pel seu polèmic contingut, va revolucionar els conceptes de teatre dramàtic i de posada en escena, convertint-se en un clar antecedent del surrealisme i el teatre de l’absurd. L’adaptació d’un text com aquest, pretesament groller i excessiu, és un difícil repte per la facilitat amb que es pot caure en accentuar la caricatura sense aprofundir en les intencions reals de l’autor. En aquest sentit, el treball de dramatúrgia i direcció de Declan Donnellan és gairebé un miracle teatral. Ajudat d’un elegant disseny escenogràfic de Nick Ormerod, la història es presenta com a la torbadora fantasia […]

Samuel Beckett, guanyador del Premi Nobel de Literatura l’any 1969, és l’artífex de la que, probablement, és la darrera i més gran revolució teatral fins a l’actualitat. La seva dramatúrgia va sublimar el teatre de l’absurd amb plantejaments existencialistes, destruint les convencions narratives i elaborant una magistral poètica de les imatges que encara avui impressiona. Els dies feliços, tot i no ser tan coneguda com Tot esperant Godot o Fi de partida, és també una obra molt emblemàtica de l’autor i, potser, la més complexa d’aquestes tres. Escrita gairebé com un monòleg, cal destacar, d’entrada, l’incommensurable treball d’Emma Vilarasau com a Winnie, la senyora de mitjana edat enterrada fins a la cintura al bell mig d’un desert. L’actriu supera un […]

Els grans textos teatrals, com hem vist moltes vegades, no necessiten gaires trucs ni parafernàlies més enllà de la pròpia paraula i uns bons actors. Amb només un llit com a escenografia, Pulmons ens presenta una anàlisi exhaustiva del procés emocional que suposa la decisió de portar una nova vida al món. A través de la bona química dels actors Pau Roca i Carlota Olcina, la interpretació dels quals és pura naturalitat, assistim a les diferents fases, dubtes, obstacles i discussions d’una parella qualsevol enfrontada amb la responsabilitat més gran que pot assumir una persona. Escrita per l’escriptor anglès Duncan Macmillan, l’estructura de l’obra és intel·ligent, dinàmica, fresca i no té por de res; transcorre sense problemes del drama més […]

La cultura tradicional oriental resulta pel públic de Barcelona tan exòtica com llunyana pel que fa al seu imaginari, els seus costums i la seva inflexibilitat moral. Per aquest motiu, muntar amb una companyia catalana una obra basada en un text xinès del segle XIII i fer-la atractiva i accessible no és, d’entrada, una feina gens fàcil. El talentós director Oriol Broggi, apel·lant a la universalitat i el caire llegendari de la història, ha construït un elegant i respectuós relat, intel·ligible, èpic, proper, màgic i amb una solemnitat ben digna. La trama, ambientada en aquest món antic de venjances i traïcions, recorda sobretot a les tragèdies shakespearianes (la qual cosa té un gran mèrit), tot i que també evoca al […]

El circ, com a disciplina teatral, sempre amb un punt festiu i irreverent, té el perill de caure, moltes vegades, en l’artifici, la superficialitat i un excés d’externalització d’un contingut no sempre prou ric. Afortunadament, aquest no és el cas de l’excel·lent espectacle anomenat: AAART! L’obra dirigida per Xavier Erra és el típic exemple diametralment oposat a les possibles carències abans mencionades. En aquest cas, el show compta amb totes les virtuts del millor circ però també amb una sensibilitat especial i una elegància francament molt emotives. La mà del director, també escenògraf i autor de la idea original, és d’un bon gust poc habitual. El context artístic on es mouen els acròbates, contorsionistes, malabaristes, equilibristes i actors (brillants tots […]