Ni tot allò que es fa dalt d’un escenari és teatre, ni un text narratiu es converteix en dramàtic perquè un actor el reciti, ni la foscor i la lentitud són sinònims de poesia. Els cors purs es presenta com un espectacle teatral, però res més lluny; només trobarem tres actors immòbils acompanyats d’una música irlandesa que no para de sonar durant dues hores, moltes projeccions i molta foscor per crear un ambient íntim i opressiu, i un text pensat per ser llegit individualment a la vora del foc i no per ser escoltat.
Enllaç copiat!