Després de La terra oblidada i La Pols, la Companyia Arcàdia torna als escenaris de Barcelona (aquest cop a l’Espai Lliure) amb una història coral sobre la insatisfacció, la necessitat de ser algú, de tenir fama, de ser estimat. Llàtzer Garcia deixa de banda en aquesta ocasió el tema de la família i ens presenta un grup de personatges atrapats en les seves pors i inseguretats, esclaus de la mirada aliena i dels elogis buits, que només viuen en el reflex d’un mirall deformat.
Amb un ritme reposat, una posada en escena elegant i unes interpretacions gairebé naturalistes, Sota la ciutat fa una reflexió interessant sobre un moment concret (el que vivim) i una generació (la meva) que sent la necessitat de fer alguna cosa especial, impactant, que la gent recordi. Una obra impecable, emocionant, imprescindible.