Carles Armengol Gili

El llegat que va deixar Joan Brossa és únic i inigualable. Tenim la gran sort de tenir-lo i de que hi hagi un teatre que el conservi i el mostri al món, perquè la seva obra escènica transcendeix el text i aposta pel joc, la poesia i la màgia. Un teatre que encara emana originalitat i modernor, tot i que Brossa ja era un modern en els anys seixanta i setanta… Un teatre al que cal tornar de tant en tant per entendre la importància del surrealisme i de l’absurd a la literatura catalana en general, i en les arts escèniques en particular. Un fet que potser s’oblida sovint, però que cal reivindicar. La companyia Dei Furbi, que arriba a […]

Està clar que aquest Macbeth conté moltes i molt bones idees. El problema ve quan es volen mostrar totes de cop, i tota l’estona. Que algú cridi el text en català, un altre el xiuxiuegi en anglès, uns altres cantin al darrera i un violinista persegueixi literalment als actors al mateix temps… la veritat és que pot saturar. Sé que tot obeeix a un estil propi –el de Moreno Bernardí– que ja s’ha vist a peces com Eduard II, L’olor eixordadora del blanc i moltes altres, quasi totes al Teatre Akadèmia. El director opta sempre per un treball híbrid en el que la gestualitat, el cant i altres disciplines es barregen amb un text clàssic o més convencional. En part […]

Curiosament aquest muntatge d’El temps i els Conway comença amb l’escenari buit. I dic curiosament perquè aviat veurem com tot es transforma per oferir-nos una versió sumptuosa, espectacular, amb els seus excessos i algunes petites ombres però amb una posada en escena majestuosa, quasi de musical de gran format. És l’embolcall adequat per a aquesta peça? Es perd la intimitat d’algunes escenes entre tanta parafernàlia? És encertada la decisió de fer l’obra seguida, sense cap descans, encara que excedeixi de les dues hores? Bé, intentarem buscar algunes respostes… encara que siguin subjectives i particulars. Aprofitar tots els recursos que ofereix la Sala Gran del TNC és gairebé obligatori, si l’obra i l’ocasió ho requereixen. Crec que el decorat de Marc […]

En un primer moment vaig pensar que aquesta era una obra més amb Núria Espert en el repartiment, sobretot després de veure unes companyes de viatge tan potents al seu costat. No m’esperava, per tant, trobar-me gairebé amb un recital d’aquesta actriu de 87 anys que es carrega l’espectacle a l’esquena i que eclipsa a tothom amb un personatge carismàtic i absolutament protagonista. Un exercici actoral de gran mèrit, com els que li hem vist fer en ocasions a Héctor Alterio, Concha Velasco o Lola Herrera (aquesta última, a punt d’estrenar nou espectacle al Teatre Goya). La isla del aire està basada en la novel·la d’Alejandro Palomas, en la que cinc dones d’una mateixa família emprenen un viatge a un […]

No és cap secret que el teatre belga juga actualment un paper molt important a Europa pel que fa al teatre d’avantguarda. I tampoc ens hem d’amagar que molts artistes catalans s’emmirallen des de fa anys en moltes de les seves propostes. Noms com Jan Fabre, Fabrice Murgia o la companyia Peeping Tom ja no ens són desconeguts, i fins i tot tampoc és estrany veure directors d’aquí dirigint a Bèlgica (l’exemple més recent, el de Carme Portaceli al Teatre KVS de Brussel·les). Aquesta temporada el Lliure ens aporta dos artistes més a tenir en compte: Anne-Cécile Vardalem i Miet Warlop, ambdues convertides en estrelles emergents al darrer Festival d’Avignon. Vardalem tanca la seva trilogia sobre la impossibilitat de construir […]