Carles Armengol Gili

Dirigir una obra d’Arthur Miller o Tennessee Williams a l’actualitat comporta un risc afegit. Són textos que per la seva estructura dramàtica poc tenen a veure amb els que estem acostumats a veure avui en dia, però a més donen peu a poca descontextualització Són peces ancorades a una època i a unes situacions molt concretes, cosa que marca als personatges, les seves relacions i la forma que tenen d’afrontar els seus problemes. En el cas de Miller, a més, sempre hi ha una ressonància tràgica que ho envolta tot en un segon terme però que al final acaba fent acte d’aparició a l’escena. És a dir, un cert pes clàssic en un autor que va revolucionar la dramatúrgia nord-americana […]

Tornem amb l’espectacle que es presenta conjuntament al Tantarantana i al Centre de les Arts Lliures, però aquest cop des del punt de vista dels joves. Es tracta d’unes quantes escenes de l’obra Blank, d’Alice Birch, un compendi de 100 petits relats sobre famílies desestructurades i amb problemes. Un retrat realment pessimista de la nostra societat, amb personatges que fluctuen entre la desesperança i la violència. Si a la part dels adults ens trobàvem amb temes com el suïcidi, la soledat o la pèrdua, aquí hi trobem sobretot els efectes del bullying, l’autodestrucció o la incomprensió. Escenes on hi apareix, de tant en tant, la ironia o un estrany sentit de l’humor, però que en realitat combinen força bé amb […]

Alice Birch és una jove autora britànica, coneguda per les seves obres teatrals però també per haver guionitzat pel·lícules com Lady Macbeth o sèries com Normal people o la segona part de Succeccion. Blank és un exercici interessant i també un repte, ja que la dramaturga presenta 100 escenes curtes i independents sobre famílies desestructurades. Una mena de gran catàleg del que cada director triarà aquelles que més li interessin… El Tantarantana i el Centre de les Arts Lliures han treballat conjuntament i han creat dos espectacles que recullen 37 de les escenes de Birch. Per un cantó les protagonitzades pels adults i per l’altre les viscudes pels joves. Els dos muntatges es representen simultàniament, amb videotrucades que fins i […]

Pazzo ens trasllada al món del circ, en un país que no ens especifiquen (Itàlia, potser?) i en una època no definida. De fet, tenim davant a dos pallassos –un de vell i un de jove- però podrien ser dos carnissers o dos futbolistes. I és que l’obra parla del passat i del futur, d’allò que va ser i del que encara queda per venir. Parla de les oportunitats que hi ha al davant i de tot allò que vam deixar enrere, que encara que fos esplendorós ara ja només són records i aigua passada. I per si fos poc, ens parla també de viure l’amor en llibertat i sense màscares. Un cant a l’esperança, tot i que no hi […]

Ara fa uns 20 anys que La Perla 29 va començar a treure el cap dins del panorama teatral. Va ser de la mà de la Sala Beckett, i la primera obra que es va representar va ser Els ulls de l’etern germà. Després de tants anys, amb tota l’experiència acumulada i un prestigi incontestable damunt les espatlles, l’espectacle ha tornat a mostrar-se al públic. Amb un únic canvi al repartiment –Xavier Ripoll per Bruno Oro- la companyia ha portat a la Biblioteca de Catalunya una peça fundacional i –vista ara, en perspectiva- un compendi molt clar d’intencions i maneres de fer. Els ulls de l’etern germà és una faula passada pel filtre d’Stefan Zweig, un popular i prolífic autor […]