Carles Armengol Gili

La companyia de dansa La Taimada (El vuitè dia, Lo.li.ta / La mort, Infern) sempre s’ha caracteritzat per un llenguatge dur i unes imatges impactants. El seu és un llenguatge sovint inspirat en la fredor i en la contundència de la ciència ficció cinematogràfica, amb Kubrick com a referent involuntari. És per això que El jardí, tot i basar-se inicialment en El jardí de les delícies d’El Bosco, no amaga aquesta influència i exhibeix des de l’inici uns personatges que ens porten a un futur potser proper, però futur a fi de comptes: el nen que juga amb la realitat virtual, els guardians que amb màscara de gas inclosa es dediquen a preparar i esterilitzar l’espai on passarà tot, etc. […]

Our town és una de les obres més representades als Estats Units des de la seva creació, el 1938, i per molts una de les millors ambaixadores de la seva dramatúrgia. Thornton Wilder, l’autor, va rebre tres premis Pulitzer al llarg de la seva carrera i durant molt temps va ser considerat uns dels escriptors americans més importants. Avui en dia està una mica oblidat, tot i que la profunditat i senzillesa aparent de les seves obres –també és autor d’El llarg dinar de Nadal– encara emociona i convenç. Potser un dels seus secrets és que feia un teatre força modern per a la seva època, amb influències brechtianes i la utilització d’una sèrie de recursos que llavors podien semblar […]

Alan podria estar a mig camí entre el teatre familiar, el musical de petit format i, fins i tot, el teatre divulgatiu per a adolescents. Potser té una mica de cada, tot i que també és teatre reivindicatiu i compromès. De fet, l’obra es basa en la vida d’Alan Montoliu, que es va treure la vida pels volts de Nadal del 2015 després de patir transfòbia a l’institut de Rubí on estudiava (no va ser l’únic centre escolar en el que va haver de patir bullying). El muntatge, per tant, té la clara voluntat de recordar la figura del noi i de denunciar la tremenda pressió social que va haver de suportar durant la seva curta vida. Però lluny de […]

El primer que hem de tenir en compte a l’anar a veure l’últim muntatge de les T de Teatre és que ens enfrontarem a una obra més conceptual que argumental. A l’igual que amb aquell Premis i càstigs de l’any 2015, la companyia s’arrisca a fer un teatre que no segueix les premisses més comercials i que busseja en conceptes com el teatre, la mort o l’educació. És cert que es parteix d’un lloc comú –un col·legi de nenes als anys setanta- i que els personatges tenen un lligam entre si, però l’estructura està pensada com a petits monòlegs individuals per acabar, finalment, en una mena d’exercici d’espiritisme que proporciona un final bellíssim… És una estructura que pot provocar certa […]

Hera es casa amb Zeus i ens convida a tots a la festa, juntament amb Afrodita, Dionís, Ares i Hades. Una reunió de divinitats que promet una festa eterna però que també amaga enganys, traïcions, infidelitats i lluites internes. Amb aquesta premissa, Marc Artigau ens vol parlar de l’abús de poder, i ja no només a la Grècia clàssica sinó també en els nostres dies… i a tots els nivells. És per això que es parla de xarxes socials i l’escenari es transforma en una sala de ball, ja des d’abans de l’entrada del públic. Com a totes les festes, a vegades la disbauxa s’excedeix i pot acabar arruïnant la nit. Aquí és potser l’excés de temes, idees i estils […]