Les T de Teatre celebren el seu 25è aniversari amb un nou espectacle dirigit per Julio Manrique.
E.V.A.(Escala Visual Analògica del Dolor) és una escala que serveix per mesurar visualment el grau de dolor que té un malalt. I E.V.A. és també l’11è espectacle de les T de Teatre, creat especialment per a celebrar els 25 anys de la companyia.
El que veurem sobre l’escenari són les històries creuades de 4 dones, cadascuna amb el seu dolor, que al final queden relacionades. “Es parla del dolor entès en totes les seves formes, tan físic com emocional, psicològic…” diu la Carme Pla. Confessen però que la idea va venir del director: “Ens vam posar a mans del Julio Manrique i no sabíem massa el què. Finalment va sortir l’opció de fer creació i amb la Cristina Genebat i el Marc Artigau es van posar a escriure i ens van fer aquesta proposta”, explica la Marta Pérez.
“El dolor forma part de la vida. Per què no mirar-lo a la cara?”
D’entrada, el dolor sembla un tema contradictori per a un aniversari, però no ho és: “Justament perquè fem 25 anys ja estem una mica bregadetes a la vida, ja em viscut uns anys, vol dir que en tenim 50 vaja, i el dolor forma part de la vida. Per què no mirar-lo a la cara?”, exposa la Carme. Això sí, “encara que no ho sembli és en clau de comèdia”, adverteix. La Marta ho matisa: “Es fa un viatge, no és que ens riguem del dolor. Es passa per llocs que et fan pensar, i estem totes en un punt que n’hem passat de tots colors”.
Els seguidors de la companyia trobaran en l’espectacle una absència notable: Mamen Duch, una de les seves fundadores, no podrà participar en el muntatge per estar a Madrid amb un altre projecte. La bona notícia és que la seva substituta serà Rosa Gàmiz, qui ja havia format part de les T durant els seus inicis. “Ha sigut l’atzar, ha sigut perquè la Mamen no ha pogut i la Rosa podia, i és fantàstic que ho hagi fet ella”, relaten. Tot i així, la barcelonina no hi faltarà en esperit: “Hi haurà guinyos amb els que es veurà que la Mamen hi és en essència. La companyia segueix sent la mateixa, el que passa és que hi ha moments que a vegades són incompatibles professionalment i aquest cop no hi ha pogut ser. Però ha estat en el procés de creació, ve als assajos, està d’alguna manera present en totes”, confessa l’Àgata.
A les quatre protagonistes se’ls uniran també els habituals col·laboradors masculins del grup, els actors Albert Ribalta i Jordi Rico, a més de la Carolina Morro, qui ja havia estat ajudant de direcció a Aventura! i actriu a Premis i càstigs. En total, 7 actors que interpreten un conjunt de més de 20 personatges en una proposta que combinarà humor, drama i també música. L’obra comptarà amb un tema creat especialment per Marco Mezquida – col·laborador habitual de Manrique- que farà cantar a alguna de les actrius. Haurem d’esperar a l’estrena per saber a quina.
T DE TRAJECTÒRIA
Per a una companyia, 25 anys són molts anys. Alguna cosa bona deuen fer les T de Teatre per haver aguantat tant de temps de lluita: “Paciència i constància. I fer molta feina.”, diuen. “No és una carrera de 100 metres, sinó que són els 1000 metres. Per això constància. Hi ha moments a la carrera que va avall, hi ha moments que va més amunt, hi ha moments que és més fàcil, altres que és més difícil, però no és un ara mateix com em va sinó al llarg de la trajectòria. Tu tens un objectiu que és treballar en aquesta feina i endavant”, explica la Carme. La Marta parla també d’una de la seves inquietuds com a grup: “La nostra premissa ha estat fer sempre el que hem pensat que havíem de fer, no el que s’esperava que havíem de fer.” La Carme ho corrobora: “Hi ha gent que per exemple ara encara ens diuen ‘ja no feu el mateix, m’esperava un espectacle més com Jet Lag’. I fa molts anys, hem fet molts espectacles ja que no són el que d’alguna manera esperava la gent de nosaltres, hem anat variant molt. Tot i així la gent ha seguit venint i aquí estem gracies a això, a que han vingut.”
A l’hora de definir el seu teatre, en destaquen la proximitat: “És un teatre proper, on la gent se sent identificada, amb l’humor com a tret general”, diu la Marta. “I agraït”, afegeix l’Àgata. “És com si hi hagués una complicitat amb el públic que la gent espera, malgrat parlar de punts amargs de la vida, però sempre hi ha un punt d’humor i de reflexió que jo crec que apropa a la gent i que l’acompanya”. La Carme hi està d’acord: “A vegades el que ens han comentat és que puc riure de coses greus que m’estan passant, potser. I això és molt sanador i molt gratificant. I a vegades diuen ‘estic rient i estic pensant ‘de què estic rient!’’ I això és una cosa que allibera molt i que penso que a la gent la beneficia”.
I així han anat fent durant 25 anys en els que no tot ha estat sempre fàcil: “Sempre hi ha moments difícils, moments que t’agafa l’abisme, de dir ‘ai ai ai i ara què?’” explica l’Àgata. “I en aquest ‘ara què?’ pots tirar la tovallola, dir ‘ja està’, o tornar-te a trencar el cap o a discutir amb tots a veure què fem.” Malgrat tot diuen que han pesat més els moments bons, i en recorden una bona pila: “Als inicis molts, temporada Hombres a Madrid tenim molt bon record, Argentina, quan vam celebrar els 15 anys també va ser un pas important… Molts moments, moltíssims.”, recorden.
“Estem a punt de ser un clàssic”
Passat tant de temps, “les nenes” del teatre català veuen un panorama molt diferent al de quan van començar: “Hi ha molta més gent. Ha vingut una crisi important que ens ha deixat a tots bastant marcats, no només a nivell teatral, a nivell general. I també per altra banda quan et vas fent més gran és més difícil. A nivell personal i dona amb 50 anys és més difícil, hi ha menys papers. És així”, reflexiona la Carme.
Però tenir un segell i una trajectòria els facilita les coses. “Estem a punt de ser un clàssic ja”, riu la Marta. “L’avantatge és que realment veus que tenim un lloc ja en el panorama teatral des de fa molt de temps, tenim places a Catalunya que ens demanen, que a vegades ja compren l’espectacle sense haver-lo vist i això és un luxe. Ara, és un luxe que ens hem currat durant molts anys de constància, de no tirar la tovallola i de seguir oferint teatre que a la gent li interessa” explica l’Àgata.
Però el millor d’aquestes dones és que encara els queden moltes energies i aventures per viure juntes. Entre els reptes que es plantegen, treballar amb alguna directora, doncs fins ara sempre han treballat amb homes, i tocar algun clàssic.
ELS 11 ESPECTACLES DE T DE TEATRE
- Petits contes misògins (1991), de Patricia Highsmith; direcció: Pere Sagristà-Ollé
- Homes! (1994), de diversos autors; direcció: Sergi Belbel
- Criatures (1998), de diversos autors; direcció: David Plana i T de Teatre
- Això no és vida! (2003), de diversos autors; direcció: David Plana
- 15 (2006), de diversos autors; direcció: Sergi Belbel i T de Teatre
- Com pot ser que t’estimi tant? (2007), de Javier Daulte; direcció: Javier Daulte
- Delicades (2010), d’Alfredo Sanzol; direcció: Alfredo Sanzol
- Aventura! (2012), d’Alfredo Sanzol; direcció: Alfredo Sanzol
- Dones com jo (2014), de Pau Miró; direcció: Pau Miró
- Premis i càstigs (2015), de Ciro Zorzoli; dirección Ciro Zorzoli
- E.V.A. (2017), de Julio Manrique, Marc Artigau i Cristina Genebat; direcció Julio Manrique.
Text: Alba Cuenca Sánchez
