«Zaranda» és un sedàs de metall que serveix per separar allò que es considera inservible. La tria del nom no podria definir millor el teatre d’una companyia que, des del 1978, remou les deixalles de la societat per buscar-hi rastres d’humanitat. Del 15 al 25 d’octubre, La Zaranda presenta al Teatre Romea Todos los ángeles alzaron el vuelo, una mirada dolorosa i alhora lluminosa als marges del nostre present.
La companyia de Jerez presenta uns àngels convertits en despulles de la societat contemporània. Personatges travessats per les drogues, la dependència i les renúncies que els han anat arrabassant capes de dignitat. “Aquí l’heroi ja fa temps que ha desaparegut; tots hem de renunciar a moltes coses i tots ens anem prostituint d’alguna manera”, explica el dramaturg Eusebio Calonge. Alguns ho fan amb el cos; d’altres, amb l’esperit o abandonant les il·lusions pel camí.
L’espectacle s’endinsa en el territori més hostil de la quotidianitat des de la tradició picaresca i amb l’humor desolador característic de La Zaranda. Realitat i ficció, narració, dansa i teatre s’entrellacen per obrir una escletxa poètica dins d’un món sòrdid. Més enllà de la denúncia social, l’obra situa el públic davant del sentit tràgic de la vida, però deixa que l’amor continuï bategant i que la possibilitat de salvació s’obri pas entre les runes.
Un llit entre la vida i la mort
En un espai de cromatisme barroc i gairebé buit, cada objecte adquireix una dimensió simbòlica. El centre de l’escena és un somier, un llit atrotinat que viatja i es transforma al llarg de la funció. “En un llit es feia l’amor, es naixia i es moria. Era la gran escenografia humana”, assenyala Calonge. Al seu voltant, uns llibres vells es converteixen en làpides i després en ales, en una de les imatges més evocadores del muntatge: “Tot està escrit. El teu destí és en aquests llibres”.
El viatge també està poblat de referències literàries. Virgilio, el camell, exerceix de guia en un descens als inferns que remet a La divina comèdia, mentre Ramonet, l’únic personatge que encara conserva la innocència, repeteix un fragment de Macbeth. Paco de La Zaranda encarna aquesta figura situada entre la vida i l’infern, acompanyat per la ballarina Ingrid Magrinyá i l’actriu Natalia Martínez, que incorporen una nova energia física a l’univers de la companyia.
Fidel al seu Teatre de la Resurrecció, La Zaranda torna a fer del dolor, el misteri i la memòria una ofrena escènica. Perquè, fins i tot entre aquells que el món ha descartat, encara hi pot haver unes ales disposades a alçar el vol.
Més informació, imatges i entrades:
