La visita de la vella dama

La idea de l’obra és estimulant, tot i que s’allarga massa i l’utilització de les marionetes no acaba de despegar.

Hoy nos hemos encontrado con una obra divertida, original y vengativa.
Os presento a Clara, una señora qe después de tener que huir de su pueblo hace 45 años repudiada por sus habitantes regresa millonaria, con una mano de mármol, una pierna de madera y mucha sed de venganza.
Ella está dispuesta a soltar la pasta en el pueblo. Pero a cambio de algo! Nada es gratis!!
Vicky Peña está maravillosa como protagonista absoluta. Su actuación sobreactuada es perfecta para su personaje y me ha parecido un gran acierto que los habitantes del pueblo sean representados con marionetas. Puesto que realmente son marionetas en la venganza de la dama.
Austera pero efectiva escenografía y una maravillosa composición musical que hace que la historia parezca un cuento.
Quizás rebajaría la duración de la obra 20 minutos para hacerla más ligera.
Maravillosa! Por algo ya tiene todas las entradas agotadas para todas las funciones!

QUÈ HA PASSAT…?
Entrades exhaurides, Vicky Peña a l’escenari, el mític text de Friedrich Dürrenmatt, col·laboració amb Farrés Brothers… què podia sortir malament?
Comença l’obra i els meravellosos titelles d’Eudald Ferrer i Alfred Casas ens situen en un poblat que cau en la misèria i la desitjada arribada de la nostra protagonista: Clara.
L’impediment: l’humor, segons la companyia Farrés Brothers, resulta càustic i negre; pel meu gust: un humor que trencava tota la màgia de l’espectacle i rebaixava el drama a la situació, “et tallava tot el rotllo”.
La posada en escena amb els titelles i els blocs que simulen els carrers m’ha semblat una molt bona aposta, encara que porta l’espectacle cap a una adaptació per a tots els públics i que s’ajusta a un ventall d’espectadors d’edats més variades (ja calen muntatges com aquest per omplir teatres!!!).
Assistiu al Lliure de Gràcia per veure a la Vicky, qui ha creat un personatge tant malvat com estrany, i venjatiu com extravagant i irònic. Vull destacar la interpretació de Xavier Capdet, m’ha agradat molt en el seu paper, aconsegueix transmetre molt bé aquesta sensació d’angoixa i desconfiança i acabes conectant molt bé amb ell.
Algunes escenes s’han quedat curtes, com que no acabaven d’arribar, es quedaven a mig camí… potser sensació meva.
“La visita de la vella dama” fa una anàlisi espectacular dels actes de la humanitat posseïda per la cobdícia, el poder dels diners i el terror de desitjar-los, els titelles són el punt clau del muntatge que hem pogut veure.
Pel meu gust, un espectacle que ha intentat aclaparar massa i no ha acabat de florir, malgrat tenir-ho tot a favor, una aposta molt original.
De totes maneres, no la deixeu escapar, és una versió molt especial que clarament s’ha fet un bon lloc dins la cartellera (i la taquilla) teatral barcelonina.