La visita de la vella dama - Teatre Barcelona

Vídeo
Imatges
Valoracions

Vicky Peña és Clara, la multimilionària que torna al seu poble natal disposada a enfrontar-se al passat. Té una mà de marbre, una cama de fusta i molta set de justícia, o de venjança. Un espectacle per a adults cent per cent Farrés brothers i cia.

Video

Fotos

Valoració col·laboradors

Iván F. Mula

Farsa expressionista

Interessant, fosca i grotesca ha resultat aquesta posada en escena de La visita de la vella dama, un dels textos més coneguts del dramaturg Friedrich Dürrenmatt. Ideat com un conte cruel sobre les misèries de l’ésser humà, l'espectacle ha sabut trobar un inquietant equilibri entre l’humor negre, la sàtira social i la tragèdia que pot sorprendre tant com seduir l’espectador. Entre els seus encerts, podem destacar la música en directe o la utilització de titelles que, en aquest cas, serveixen com a una suggerent al·legoria de la manipulació. Vicky Peña i Xavier Capdet fan un treball interpretatiu impecable en un registre gens còmode pel seu poc realisme i la seva difícil aproximació al que podríem denominar com a farsa expressionista. Es tracta, doncs, d’una història de venjança, rancúnia i justícia poètica escrita amb cinisme i representada com una caricatura malvada de la societat moderna. Realment, aquest to tan exagerat resulta difícil de mantenir i, en alguns moments, el muntatge acusa esgotament. En qualsevol cas, el conjunt remou bastant les entranyes i les seves troballes són prou audaces per, en definitiva, donar per satisfetes les seves ambicions.

3/02/2018

Carles Armengol Gili

Les titelles humanitzades de Dürrenmatt

Friedrich Dürrenmatt sempre ha estat un autor d'arguments durs, humor inesperat i un alt component simbòlic. La visita de la vella dama és una de les seves peces cabdals, juntament amb Els físics, Enric V o Ròmul el Gran. Feia anys que la peça no es representava a Barcelona (recordo una versió del CDN, amb María Jesús Valdés, l'any 2000) i sembla ser que l'espera ha valgut la pena. El públic s'ha tornat a trobar amb un text madur i extremadament crític, amb unes reflexions que encara valen a dia d'avui i amb un clàssic modern que potser no té el reconeixement d'altres.

La gran aportació de Jordi Palet i la companyia Farrés Brothers ha estat la de barrejar l'art titellaire amb l'obra del dramaturg suís. Tot i que Dürrenmatt deia que "jo descric homes, no titelles", és cert que algunes de les seves obres s'han representat amb màscares o amb recursos que deshumanitzen als personatges. I és que la base del seu teatre voreja sempre la farsa, però amb la tragèdia de rerefons Aquest cop, la tragèdia la planteja l'extravagant i enigmàtica Clara Zachanassian, un personatge venjatiu que Vicky Peña interpreta des d'un punt quasi expressionista i amb la imatge d'una gran nina de porcellana (un cop més, un ninot al servei d'una trama que està per sobre del destí dels seus protagonistes). En definitiva, un espectacle que cal veure, tant per la seva estètica com pel seu lirisme o per les interpretacions de Peña i del gran Xavier Capdet.

28/01/2018

Miquel Gascon Baz

El poder dels diners corromp fins i tot als titelles

Partint de la peça de Friedrich Dürrenmatt (1921-1990), escrita l’any 1955, la companyia Farrés Brothers presenta una versió diferent i original combinant actors i titelles. Amb dramatúrgia i direcció de Jordi Palet Puig, aquesta proposta que es va estrenar al Temporada Alta, ha arribat al Lliure de Gràcia amb totes les entrades exhaurides, abans de la primera representació.

Segons ens va comentar en Jordi Palet a la roda de premsa, el projecte es va començar a treballar en la primavera de 2016 un cop confirmada la participació de Vicky Peña i de Xavier Capdet com a protagonistes.

Es tracta d'una obra amb més de 30 personatges que en aquesta versió s'han reduït a 13. Tres són els actors, Jordi Farrés, Pep Farrés i Ireneu Tranis, que donen vida als titelles de mida humana que representen als habitants del poble de Güllen.

Una “comèdia tràgica”, com l'etiqueta el seu autor, que destil·la perversitat i tristesa i un joc pervers entre manipulador i manipulats i que ens mostra l’enorme poder dels diners, capaços de comprar la moral, la justícia i, en definitiva, qualsevol cosa. Perquè, encara que molts es neguen a acceptar-ho, tot té un preu, fins i tot la vida i la mort.

Ens han presentat doncs, una mirada en clau esperpèntica d'aquesta obra metafòrica de Dürrenmatt, i l'han portat al seu terreny, al dels titelles, que a mesura que l'obra va avançant s'humanitzen, l'actor apareix per sobre del titella i pren la paraula. El manipulador pren el protagonisme del seu ninot.

Els espectadors oblidem aviat que són ninots.

Música en directe interpretada per Adrià Bonjoch a la guitarra i Pep Coca al contrabaix.

Malgrat la qualitat innegable de la seva posada en escena i d'unes màgiques i entregades interpretacions, el text ens va començar a avorrir en algun moment, ja que és totalment previsible des del primer quart d'hora de representació; un senyal molt clar de què és així, és que ens vam descobrir l'un a l'altre mirant el rellotge per veure si el temps passava més ràpidament. Per aquesta raó, nosaltres creiem que no hauria estat pas malament, fer una petita retallada en el temps de durada.

Malgrat tot, la proposta en conjunt ens ha agradat i creiem s'ha de veure.

La nostra valoració és de 6 sobre 10

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

24/01/2018

Valoració espectadors

Hèctor Fibla Ferrà

La idea de l’obra és estimulant, tot i que s’allarga massa i l’utilització de les marionetes no acaba de despegar.
0
0
05/02/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO @jochele24

Hoy nos hemos encontrado con una obra divertida, original y vengativa.
Os presento a Clara, una señora qe después de tener que huir de su pueblo hace 45 años repudiada por sus habitantes regresa millonaria, con una mano de mármol, una pierna de madera y mucha sed de venganza.
Ella está dispuesta a soltar la pasta en el pueblo. Pero a cambio de algo! Nada es gratis!!
Vicky Peña está maravillosa como protagonista absoluta. Su actuación sobreactuada es perfecta para su personaje y me ha parecido un gran acierto que los habitantes del pueblo sean representados con marionetas. Puesto que realmente son marionetas en la venganza de la dama.
Austera pero efectiva escenografía y una maravillosa composición musical que hace que la historia parezca un cuento.
Quizás rebajaría la duración de la obra 20 minutos para hacerla más ligera.
Maravillosa! Por algo ya tiene todas las entradas agotadas para todas las funciones!
0
0
01/02/2018
Pau Rosell Simón

QUÈ HA PASSAT…?
Entrades exhaurides, Vicky Peña a l’escenari, el mític text de Friedrich Dürrenmatt, col·laboració amb Farrés Brothers… què podia sortir malament?
Comença l’obra i els meravellosos titelles d’Eudald Ferrer i Alfred Casas ens situen en un poblat que cau en la misèria i la desitjada arribada de la nostra protagonista: Clara.
L’impediment: l’humor, segons la companyia Farrés Brothers, resulta càustic i negre; pel meu gust: un humor que trencava tota la màgia de l’espectacle i rebaixava el drama a la situació, “et tallava tot el rotllo”.
La posada en escena amb els titelles i els blocs que simulen els carrers m’ha semblat una molt bona aposta, encara que porta l’espectacle cap a una adaptació per a tots els públics i que s’ajusta a un ventall d’espectadors d’edats més variades (ja calen muntatges com aquest per omplir teatres!!!).
Assistiu al Lliure de Gràcia per veure a la Vicky, qui ha creat un personatge tant malvat com estrany, i venjatiu com extravagant i irònic. Vull destacar la interpretació de Xavier Capdet, m’ha agradat molt en el seu paper, aconsegueix transmetre molt bé aquesta sensació d’angoixa i desconfiança i acabes conectant molt bé amb ell.
Algunes escenes s’han quedat curtes, com que no acabaven d’arribar, es quedaven a mig camí… potser sensació meva.
“La visita de la vella dama” fa una anàlisi espectacular dels actes de la humanitat posseïda per la cobdícia, el poder dels diners i el terror de desitjar-los, els titelles són el punt clau del muntatge que hem pogut veure.
Pel meu gust, un espectacle que ha intentat aclaparar massa i no ha acabat de florir, malgrat tenir-ho tot a favor, una aposta molt original.
De totes maneres, no la deixeu escapar, és una versió molt especial que clarament s’ha fet un bon lloc dins la cartellera (i la taquilla) teatral barcelonina.
0
0
22/01/2018

Ja estàs registrat?

Crear usuari