Partint de la peça de
Friedrich Dürrenmatt (1921-1990), escrita l’any 1955, la
companyia Farrés Brothers presenta
una versió diferent i original combinant actors i titelles. Amb dramatúrgia i direcció de
Jordi Palet Puig, aquesta proposta que es va estrenar al Temporada Alta, ha arribat al Lliure de Gràcia amb totes les entrades exhaurides, abans de la primera representació.
Segons ens va comentar en
Jordi Palet a la
roda de premsa, el projecte es va començar a treballar en la primavera de 2016 un cop confirmada la participació de
Vicky Peña i de
Xavier Capdet com a protagonistes.
Es tracta d'una obra amb més de 30 personatges que en aquesta versió s'han reduït a 13. Tres són els actors,
Jordi Farrés,
Pep Farrés i
Ireneu Tranis, que
donen vida als titelles de mida humana que representen als habitants del poble de Güllen.
Una “comèdia tràgica”, com l'etiqueta el seu autor, que destil·la perversitat i tristesa i
un joc pervers entre manipulador i manipulats i que ens mostra l’enorme poder dels diners, capaços de comprar la moral, la justícia i, en definitiva, qualsevol cosa.
Perquè, encara que molts es neguen a acceptar-ho, tot té un preu, fins i tot la vida i la mort.
Ens han presentat doncs,
una mirada en clau esperpèntica d'aquesta obra metafòrica de Dürrenmatt, i
l'han portat al seu terreny, al dels titelles, que a mesura que l'obra va avançant s'humanitzen, l'actor apareix per sobre del titella i pren la paraula. El manipulador pren el protagonisme del seu ninot.
Els espectadors oblidem aviat que són ninots.
Música en directe interpretada per
Adrià Bonjoch a la guitarra i
Pep Coca al contrabaix.
Malgrat la qualitat innegable de la seva posada en escena i d'unes màgiques i entregades interpretacions, el text ens va començar a avorrir en algun moment, ja que és totalment previsible des del primer quart d'hora de representació; un senyal molt clar de què és així, és que ens vam descobrir l'un a l'altre mirant el rellotge per veure si el temps passava més ràpidament. Per aquesta raó,
nosaltres creiem que no hauria estat pas malament, fer una petita retallada en el temps de durada.
Malgrat tot, la proposta en conjunt ens ha agradat i creiem s'ha de veure.
La nostra valoració és de 6 sobre 10
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ
La idea de l’obra és estimulant, tot i que s’allarga massa i l’utilització de les marionetes no acaba de despegar.
Hoy nos hemos encontrado con una obra divertida, original y vengativa.
Os presento a Clara, una señora qe después de tener que huir de su pueblo hace 45 años repudiada por sus habitantes regresa millonaria, con una mano de mármol, una pierna de madera y mucha sed de venganza.
Ella está dispuesta a soltar la pasta en el pueblo. Pero a cambio de algo! Nada es gratis!!
Vicky Peña está maravillosa como protagonista absoluta. Su actuación sobreactuada es perfecta para su personaje y me ha parecido un gran acierto que los habitantes del pueblo sean representados con marionetas. Puesto que realmente son marionetas en la venganza de la dama.
Austera pero efectiva escenografía y una maravillosa composición musical que hace que la historia parezca un cuento.
Quizás rebajaría la duración de la obra 20 minutos para hacerla más ligera.
Maravillosa! Por algo ya tiene todas las entradas agotadas para todas las funciones!
QUÈ HA PASSAT…?
Entrades exhaurides, Vicky Peña a l’escenari, el mític text de Friedrich Dürrenmatt, col·laboració amb Farrés Brothers… què podia sortir malament?
Comença l’obra i els meravellosos titelles d’Eudald Ferrer i Alfred Casas ens situen en un poblat que cau en la misèria i la desitjada arribada de la nostra protagonista: Clara.
L’impediment: l’humor, segons la companyia Farrés Brothers, resulta càustic i negre; pel meu gust: un humor que trencava tota la màgia de l’espectacle i rebaixava el drama a la situació, “et tallava tot el rotllo”.
La posada en escena amb els titelles i els blocs que simulen els carrers m’ha semblat una molt bona aposta, encara que porta l’espectacle cap a una adaptació per a tots els públics i que s’ajusta a un ventall d’espectadors d’edats més variades (ja calen muntatges com aquest per omplir teatres!!!).
Assistiu al Lliure de Gràcia per veure a la Vicky, qui ha creat un personatge tant malvat com estrany, i venjatiu com extravagant i irònic. Vull destacar la interpretació de Xavier Capdet, m’ha agradat molt en el seu paper, aconsegueix transmetre molt bé aquesta sensació d’angoixa i desconfiança i acabes conectant molt bé amb ell.
Algunes escenes s’han quedat curtes, com que no acabaven d’arribar, es quedaven a mig camí… potser sensació meva.
“La visita de la vella dama” fa una anàlisi espectacular dels actes de la humanitat posseïda per la cobdícia, el poder dels diners i el terror de desitjar-los, els titelles són el punt clau del muntatge que hem pogut veure.
Pel meu gust, un espectacle que ha intentat aclaparar massa i no ha acabat de florir, malgrat tenir-ho tot a favor, una aposta molt original.
De totes maneres, no la deixeu escapar, és una versió molt especial que clarament s’ha fet un bon lloc dins la cartellera (i la taquilla) teatral barcelonina.