Veus que no veus és un espectacle de Pepa Plana on veurem què passa quan els números clàssics de clown són interpretrats només per dones.

Sinopsi

A partir dels anomenats números clàssics, ja va sent hora que algú hi posi la versió en femení. Com canvien i quin significat agafen quan es juguen des de dues pallasses en compte de dos pallassos? No és un tema menor. Si des de la nostra companyia sempre hem reivindicat la figura de la pallassa en un món majoritàriament masculí, principalment en el marc dels pallassos teatrals, ara volem entrar en els números clàssics més circenses, encara que amb la intenció d’embolicar-los dins una història. I en aquest projecte, el primer ha estat triar qui seran els seus components. Per una banda i com a pallassa augusta, tenim a Pepa Plana. Per l’altra i en el rol de pallassa blanca o clown a la Noël Olivé. I per dirigir aquest duo meravellós en Joan Arqué, qui si no? Sense ser tant espavilats, no sembla ara un mal moment per arrencar una producció com aquesta. En un moment on el paper de la dona a les arts escèniques està sota l’atenta mirada de l’opinió pública i on les institucions públiques ja va sent hora que s’ho prenguin seriosament. Sembla que sempre haurem de recordar que els patis de butaques majoritàriament estan ocupats per dones, per tant ja va sent hora que es tingui present.

Cia. Pepa Plana

Durada:
Idioma:
Català
Sinopsi

A partir dels anomenats números clàssics, ja va sent hora que algú hi posi la versió en femení. Com canvien i quin significat agafen quan es juguen des de dues pallasses en compte de dos pallassos? No és un tema menor. Si des de la nostra companyia sempre hem reivindicat la figura de la pallassa en un món majoritàriament masculí, principalment en el marc dels pallassos teatrals, ara volem entrar en els números clàssics més circenses, encara que amb la intenció d’embolicar-los dins una història. I en aquest projecte, el primer ha estat triar qui seran els seus components. Per una banda i com a pallassa augusta, tenim a Pepa Plana. Per l’altra i en el rol de pallassa blanca o clown a la Noël Olivé. I per dirigir aquest duo meravellós en Joan Arqué, qui si no? Sense ser tant espavilats, no sembla ara un mal moment per arrencar una producció com aquesta. En un moment on el paper de la dona a les arts escèniques està sota l’atenta mirada de l’opinió pública i on les institucions públiques ja va sent hora que s’ho prenguin seriosament. Sembla que sempre haurem de recordar que els patis de butaques majoritàriament estan ocupats per dones, per tant ja va sent hora que es tingui present.

Cia. Pepa Plana

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 8
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
  • Carles Armengol Gili
    Carles Armengol Gili
    Teatre Barcelona
  • Jordi Bosch Argelich
    Jordi Bosch Argelich
    Teatre Barcelona
  • Roser Garcia Guasch
    Roser Garcia Guasch
    Teatre Barcelona
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández
    Teatre Barcelona
  • Miquel Gascon Baz
    Miquel Gascon Baz
    Teatre Barcelona
  • Josep OS
  • Anna Narbona
  • maría j gonzález mondaza
    maría j gonzález mondaza
Articles relacionats
8 propostes del Grec amb NOM PROPI

8 propostes del Grec amb NOM PROPI

SOL PICÓ La coreògrafa valenciana pica l’ullet al Paral·lel dels anys vint amb el cabaret futurista Malditas plumas. Per fer-ho s’inspira en el popular gènere de la revista, tan interdisciplinari […]

Enllaç copiat!