Oriol Genís i Roger Vilà són pare i fill a la tragicomèdia d’Antonio Tarantino Vespres de la Beata Verge.

Sinopsi

Un pare ha vingut a recuperar el cos del seu fill, que s’ha suïcidat a les aigües de la base d’hidroavions. Mentre espera que s’acabi l’autòpsia, en la foscor d’un dipòsit de cadàvers, evoca com va ajudar aquell fill —simulant que en secundava la bogeria— a afrontar i a superar els obstacles i paranys del traspàs durant el transcurs d’una tumultuosa trucada telefònica nocturna. Una decisió extrema genera una entesa fatal en un llenguatge extrem: o millor dit, capaç de desfer els nusos d’una existència «dramàtica», densa en problemes dispersos, en accidents. Allò que pot afavorir, fora de qualsevol litúrgia, el retrobament amb el mite. Així, per camins casuals, donat que la poesia és l’ocasió, el protagonista arriba a una consciència, encara que sigui opaca, de la impossibilitat d’evitar de la tragèdia: una impossibilitat que demana la innocència del protagonista, el destí del qual es troba atrapat en un conflicte de forces remotes i estranyes. Tant com per impedir que arribi a plantejar-se la mateixa idea de justificació. Tot plegat genera en ell un patiment tràgic que, si bé no el redimeix (de què, d’altra banda?), el fa partícip d’una faula originària, d’una identitat.

Idioma:
Català
Sinopsi

Un pare ha vingut a recuperar el cos del seu fill, que s’ha suïcidat a les aigües de la base d’hidroavions. Mentre espera que s’acabi l’autòpsia, en la foscor d’un dipòsit de cadàvers, evoca com va ajudar aquell fill —simulant que en secundava la bogeria— a afrontar i a superar els obstacles i paranys del traspàs durant el transcurs d’una tumultuosa trucada telefònica nocturna. Una decisió extrema genera una entesa fatal en un llenguatge extrem: o millor dit, capaç de desfer els nusos d’una existència «dramàtica», densa en problemes dispersos, en accidents. Allò que pot afavorir, fora de qualsevol litúrgia, el retrobament amb el mite. Així, per camins casuals, donat que la poesia és l’ocasió, el protagonista arriba a una consciència, encara que sigui opaca, de la impossibilitat d’evitar de la tragèdia: una impossibilitat que demana la innocència del protagonista, el destí del qual es troba atrapat en un conflicte de forces remotes i estranyes. Tant com per impedir que arribi a plantejar-se la mateixa idea de justificació. Tot plegat genera en ell un patiment tràgic que, si bé no el redimeix (de què, d’altra banda?), el fa partícip d’una faula originària, d’una identitat.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 16
Recomanacions Teatre Barcelona
Espectadors/es
  • Roser Garcia Guasch
    Roser Garcia Guasch
    Teatre Barcelona
  • Iván F. Mula
    Iván F. Mula
    Teatre Barcelona
  • Francesc Esteve i Tomàs
    Francesc Esteve i Tomàs
    Teatre Barcelona
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández
    Teatre Barcelona
  • Miquel Gascon Baz
    Miquel Gascon Baz
    Teatre Barcelona
  • Hebert Parodi
    Hebert Parodi
    Teatre Barcelona
  • Neus Mònico Fernández
    Neus Mònico Fernández
    Teatre Barcelona
  • Carles Armengol Gili
    Carles Armengol Gili
    Teatre Barcelona
  • Josep OS
  • Teo Navarro
  • Enric Pagespetit i Casadevall
    Enric Pagespetit i Casadevall
  • JORDI ADROVER PUJOL
    JORDI ADROVER PUJOL
  • Maria Carmen AC
    Maria Carmen AC
  • imma carabasa alonso
  • san
    san
Enllaç copiat!