Una cançó llunyana és una peça musical íntima i precisa de Simon Stephens i Mark Eitzel adaptada per Daniel Anglès i interpretada per Eduardo Lloveras, que parla sense artificis del que queda quan el so es converteix en silenci. Una obra que desromantitza el dol i fa emergir, amb una mirada honesta i despullada, la humanitat, la quotidianitat i la cruesa que habiten circumstàncies com la mort.
Sinopsi
Un matí d’hivern, en Willem, un jove banquer establert a Nova York, rep una trucada inesperada que li anuncia la mort del seu germà petit, Pauli. Aquesta notícia el força a tornar a Amsterdam, la ciutat que va deixar enrere fa anys. Incapaç de trobar el seu lloc en aquell retorn incòmode, Willem comença a escriure una sèrie de cartes al seu germà difunt.
A través d’aquestes cartes, reflexiona sobre la seva relació amb la família, l’amor que no va saber retenir i la identitat que ha anat perdent pel camí. Amb el pas dels dies, l’escriptura passa a ser l’única manera de posar paraules al que sent, d’intentar entendre què ha perdut i què queda encara viu dins seu.
