Un déu salvatge - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Pere Arquillué dirigeix aquesta versió d’Un déu salvatge al Teatre Goya, l’obra indefugible de Yasmina Reza.
Èxit automàtic des de la seva estrena a París, ha guanyat diversos premis, entre ells el premi Tony a la millor obra de teatre en el muntatge a Broadway. Ha estat traduïda a l’anglès i al castellà,i estrenada a llocs com Londres, Madrid, Xile o Nova York. L’any 2011, va gaudir d’una adaptació cinematogràfica (Carnage) dirigida per Roman Polanski i protagonitzada per Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz i John C. Reilly. Aquesta àcida mirada sobre la societat contemporània i la condició humana arriba a Barcelona amb un repartiment immillorable: Pere Arquillué, Laura Conejero, Laura Aubert i Ivan Benet.

Sinopsi

Dues parelles es reuneixen per discutir la conducta violenta del fill d’un dels matrimonis que ha colpejat amb un pal al fill de l’altre, trencant-li dues dents. Al llarg de la conversa, la discussió s’anirà encenent i el que havia de ser una trobada pacífica per resoldre el conflicte acabarà esclatant en un caos absolut, posant de relleu les contradiccions entre el discurs i les accions dels adults i que la violència és, potser, un tret inalienable de la nostra naturalesa més arrelada.

Durada:
80 minuts

Idioma:
Català

Edat:
A partir de 12 anys

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 9

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Marta Trius
Teatre Barcelona

El absurdo de los adultos

Un Déu Salvatge se mueve entre la comedia y la realidad para evidenciar el patetismo de los adultos en determinadas situaciones.

Dos matrimonios se reúnen para hablar sobre la pelea violenta que han tenido sus hijos (uno ha roto dos dientes al otro) y ver el modo de que los niños se reconcilien. A partir de esta premisa lo que al principio es un encuentro formal y educado, se convierte en un maremágnum de insultos e hipocresías donde afloran los egos y las situaciones personales de los cuatro protagonistas detalladamente encarnados por Pere Arquillué, Laura Aubert, Ivan Benet y Laura Conjero.

La escenografía sencilla de cuatro butacas y una mesa incluye copas, revistas, botellas e incluso un secador de pelo que da mucho juego, sin olvidar un maldito (si, maldito) teléfono movil con llamadas y respuestas urgentes que contribuyen a aumentar el malestar entre los protagonistas.

El texto de Yasmina Reza desvela situaciones divertidas e incluso inverosímiles y la puesta en escena juega con la camara lenta y las luces para sacarnos de la trama y devolvernos pensando que a partir de ese momento todo va a fluir mejor, lo cual no siempre ocurre.

Un Déu Salvatge cuenta con todos los elementos para pasar un buen rato y reírte de las muchas situaciones absurdas por las que todos pasamos en algún momento.

23/02/2025 - Teatre Goya
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Quan deixem de ser civilitzats

Yasmina Reza és una autora que connecta ràpidament amb el públic. El seu teatre utilitza l’humor (la majoria de les seves obres són comèdies) però sempre per posar-lo al servei d’una causa major, com si volgués parlar-nos de temes més transcendents del que poden semblar a primer cop de vista. A Art va posar a tres homes davant d’un quadre completament blanc com a metàfora de la banalitat, la mentida o l’engany. A aquí, en canvi, cita a dos matrimonis per parlar “civilitzadament” sobre la baralla que han tingut els seus dos fills mentre jugaven en un parc. Aviat veurem com l’educació i les bones paraules poden desaparèixer ràpidament quan es toquen temes sensibles.

L’obra comença amb uns diàlegs breus, brillants, que de mica en mica ens van posant en situació. Crec que, en aquest cas, la presentació dels personatges i dels fets és potser una de les millors parts de la peça. En canvi, quan tot comença a naufragar i fa acte de presència el cantó més fosc i salvatge dels personatges, em costa més connectar amb ells. De fet, s’exigeix als actors que facin una sèrie de salts mortals que costa molt de digerir i posar en context. És com si de cop tot hagués embogit i estiguéssim en una altra història... Sé que és el joc al que vol jugar Reza, i valoro el risc, però sempre m’ha semblat que la transició és brusca, poc justificada i potser una mica gratuïta, en favor de la riallada general.

La direcció de Pere Arquillué és ajustada i elegant. Potser al principi hi ha alguna escena que peca d’un cert automatisme, però aviat tot s’encarrila i arrenca com un coet. El repartiment fa la resta del miracle, ja que poques vegades tenim la sort de veure a quatre intèrprets d’aquesta categoria junts en un escenari. En aquest sentit, Laura Conejero, Laura Aubert, Ivan Benet i el mateix Arquillué donen el millor de si mateixos, que ja és dir molt.

01/03/2025 - Teatre Goya
Mariona Rebull
Teatre Barcelona

Un déu que continua sent salvatge

Recordem breument l’argument: dos matrimonis de mitjana edat es reuneixen a la casa d’un d’ells per tal de solventar un conflicte entre els seus dos respectius fills. La cortesia, l’educació i la gestió emocional de la que tant presumeixen els anfitrions acaba caient per terra en la mesura que avança l’obra. Tot per posar sobre la taula la següent qüestió: som caníbals que mengem amb forquilla i ganivet?

El cert és que una adaptació d’Un déu salvatge és apostar per un cavall guanyador. I en aquesta ocasió, a més, no s’ha escatimat en elements reclam: un elenc de primera espasa (Pere Arquillué, Ivan Benet, Laura Conjero i Laura Aubert), la direcció de Pere Arquillué i una adaptació del text original que se situa directament a Barcelona. Com no trobar ridícula la nostra propia burguesia?

El resultat no podia ser altre que satisfactori: rialla darrera rialla en un text que sembla que no hagi envellit gens. Un petit però: la direcció ha estat al meu entendre una mica estàtica i amb la introducció de certs elements tecnològics que no han estat del tot encertats. Sigui com sigui, seguim veneran aquest déu tan poc contingut i directe.

09/02/2025 - Teatre Goya
Maria Carme

Una interpretació, insuperable. Vaig gaudir molt, amb el text, amb els silencies, amb les cares de cada un dels personatges. L’escenografia, minimalista però suficient. La direcció, a l’alçada d’en Pere Urquillué.
El dia que hi vaig anar, no em trobava gaire bé, però després de tant riure, vaig sortir molt millor.
Val molt la pena d’anar a veure aquesta versió. Gaudeixes d’una estona una brillant obra.

22/03/2025
Joan

Es tracta d’una comedia que pel meu gust, opinió molt personal, cau en tòpics ja molt, però que molt utilitzats, que bàsicament no em van fer gràcia, però he de dir que es sentien molts riures del públic.

23/02/2025
Victòria Oliveros Layola

Pere Arquillué juntament amb Laura Conejero, Laura Aubert i Iván Benet. Un quartet guanyador que us faran morir de riure només amb els gestos facials. Tenim humor des de l’inici com a motor de la funció. Un humor que, a més dels gags verbals de l’autora, engloba també l’actitud i la gestualitat i que certament funciona d’allò més bé tot i que desfiguri una mica l’amargor del drama que s’amaga darrere dels personatges

15/02/2025
Antoni Roca

Una obra per passar molt bona estona es fa curta i rius moltíssim.
Entre rialles presenta crítiques a la forma com vivim, el que volem aparentar i el que realment som en la nostra societat occidental.
Gemma Forés

09/02/2025
Josep OS

Ahir vaig anar al Teatre Goya per veure aquesta comèdia de l´ escriptora i dramaturga francesa Yasmina Reza (Art), traduïda per Pablo Macho que ha portat l´acció a Barcelona i dirigida i alhora interpretada per Pere Arquillué. L’obra ens parla de dues parelles que es reuneixen per tractar un incident violent que va passar amb els seus fills, que en una baralla l’un va arrencar dues dents a l’altre. En principi el perfil dels pares és de persones intel·ligents i educades, i la trobada transcorre de forma distesa i pacífica però no trigarà gaire a sortir els egos i l’individucrealisme i a aflorar la hipocrèsia, els falsos somriures, l’enveja i la violència humana. Llargs silencis que parlen per si sols, en un text àcid, amb un humor intel·ligent, amb dards llançats amb mala llet, amb moments hilarants i amb gags i situacions extremadament divertides algunes d´elles surrealistes. Una escenografia minimalista només amb quatre butaques i una taula i és que no cal més. Arquillué crec que no podia trobar millors actors perquè tots quatre incluint-se ell, fan un treball sublim i cadascú broda el seu personatge Laura Conejero, Laura Aubert, Ivan Benet i el propi Pere Arquillué . Crec que serà un dels èxits de la temporada, i és que per passar una magnífica estona, riure i sortir del teatre eufòric, és ideal.

05/02/2025
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Una obra que ya se ha convertido en un clásico contemporáneo. Una obra que mínimo es la 3ª vez que veo (aparte de la adaptación cinematográfica dirigida por Roman Polanski).
Y es Yasmina Reza realiza en clave de comedia una crítica a la inmadurez de los adultos cuando pone en evidencia a una pareja de matrimonios que se reúnen para discutir sobre la pelea violenta que han tenido sus hijos. Al final de la reunión no quedará claro quiénes son más niños: si los menores de edad o sus padres.
En esta ocasión dirige Pere Arquillué y además interpreta uno de los personajes junto a Laura Conejero, Laura Aubert e Iván Benet. Un cuarteto ganador que os harán desternillar de la risa solo con sus gestos faciales.
Divertidísima (aunque pienso que llegando al final pierde un poco de ritmo)
Para disfrutar. Muy recomendable!

04/02/2025

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

‘Un Déu Salvatge’ o els límits de la civilització

Hi ha una frase mal atribuïda a Voltaire que diu: “La civilització no suprimeix la barbàrie, sinó que la perfecciona”. Potser no la va dir el pensador parisenc, però gairebé […]

29 gener 2025