Toni Gomila: Rostoll Cremat

Toni Gomila ha aconseguit ser l'actor i l'autor capaç de descriure i mostrar les entranyes de la societat i la història mallorquina de la forma més propera pels mallorquins i entenedora pels forasters que la descobreixen. 

Rostoll Cremat és una mostra més d'aquesta capacitat, juntament amb Acorar, el seu altre text original, de com fins i tot les coses que semblen més inexplicables i arrelades a un territori es poden comprendre. Un context de fora vila, camp, rostolls, un lloc on, encara, no ha fet col·lapsar el turisme és el punt de partida de la història que ens expliquen. Però resulta que fins i tot aquí, ens hi planten un parasol. Una delícia d'escenografia, tot dins d'un ambient característic agradable típic de La Perla 29 i Oriol Broggi.

El relat es nodreix, ben encertadament, de la rondalla den Joanet de sa Gerra i fa un recorregut, una mirada enrere, per la història de l'arribada del turisme a s'illa i com hi van reaccionar els mallorquins, fins avui dia. Què està passant?

Dins Rostoll Cremat es van succeint diferents registres, petits monòlegs, referències, tocs de Txékhov, Ibsen, i Shakespeare entre d'altres que doten al text d'una poètica atractiva i intel·ligent per a l'espectador.

Toni Gomila exposa les dues cares actuals de la situació que vivim a Mallorca, els qui van explotar el turisme per sobreviure i els qui ara ho veuen com un atemptat. Gomila, com he dit, només exposa, no jutja ni convenç, això ja és feina del públic. El problema és que ho fa d'una manera tan encertada que ets incapaç de pensar qui és que té raó, no hi trobem cap "Enemic del poble". Aquesta és la història dels passats 60 anys a Mallorca, però cada poble té els seus secrets, i tots es poden veure reflectits en aquest espectacle.

Només em queda que agrair com a jove mallorquina i descendent d'hotelers la feina que ha fet Toni Gomila per obrir-nos aquesta porta al passat als que ens hi hem trobat de boca amb el, problema? Això ho heu de jutjar un cop vista l'obra.

Rostoll Cremat de Toni Gomila és una història  ambientada a Mallorca i parla del turisme; però és una metàfora de la nostra societat.

Després del seu pas pel Grec, ara l’he pogut gaudir a la Biblioteca de Catalunya. Una gran obra escrita per Toni Gomila i dirigida per Oriol Broggi. On ens situa en el passat d’una família fins el present a partir d’un petit conte o rondalla per explicar-nos la destrucció que causa el turisme.

Molta ironia i humor, tot amb un bon combinat on sempre queden aquells moments poètics. M’he tornat a enamorar de la Catalina Florit en el moment que ens parla de les oliveres, on m’ha robat el cor.

És un treball coral, on tots tenen el seu moment i que es nota la direcció d’actors en aquesta gran obra. A més, en tot moment tenim una gran pantalla (que bé és la Biblioteca com escenari) que ens ensenya la gran diversitat paisatgista de les illes fins que arriben els turistes.

I com en el camp, una vegada hem segat ens queden aquelles tiges de color daurat. Una gran metàfora de com queda les illes quan hem arrasat el camp com a turistes, deixant les tiges que només serveixen de fems, cremar i poc més.  Una petita al·legoria de l’ambició de la Mallorca contemporània (i que beneïts que podem ser si pensem que només pot succeir a Mallorca)

Podeu veure la meva opinió al següent enllaç

Qui no recorda el famós tema “El Puente” de Los Mismos, una de les cançons eternes de la música espanyola, que va ser un gran èxit l’estiu de 1968? “Serà maravilloso viatjar hasta Mallorca sin necesidad de tomar el barco o el avión”

El boom turístic que esdevingué durant els anys seixanta va trencar amb tot pronòstic.  Es va posar de moda fer el viatge de nuvis a Mallorca, les vacances a Mallorca, anar de fi de curs a Mallorca,...Mallorca es va convertir en un dels principals destins on viatjar fora de la península.

Des de aleshores, les Illes Balears van experimentar importants canvis fruit de la seva inserció en l’economia global com a destí turístic de masses. Un dels principals canvis han estat les transformacions territorials, concretament l’expansió de la urbanització, que s'ha multiplicat per més de 5 la seva superfície urbanitzada des de 1956. Des de aleshores molts racons de Mallorca han anat desapareixent o modificant com el teatre Balear, l’edifici Lluís Segura, les cases d’arrel gòtica, la illeta de Cort, sa Placeta, el barri del Terreno, la Platja de Palma, les barraques de Can Pere Antoni,...

Mica en mica els turistes han anat envaint fins hi tot els espais que els propis mallorquins consideraven com a propis i irrenunciables.

 “Amb el “cuento” del progres, s’ha malmenat lo millor del Món. Aquest magnífic llegat dels nostres besavis, els seus rebesnéts, davant la cobdícia, l’han malbaratat per sempre més” Lluís Fábregas

“Rostoll cremat” ens parla d’una illa que ja no es reconeix a si mateixa. El turisme ha anat guanyant terreny i molts mallorquins es senten fora de casa. Toni Gomila, autor i un dels intèrprets d’aquesta obra, ens mostra la seva visió sobre l’actualitat turística de Mallorca.

“Rostoll cremat” va inaugurar temporada teatral al Teatre Principal i es va poder veure dins en el Festival Grec de Barcelona d’enguany. És una producció del Teatre Principal i el Grec Festival amb Produccions de Ferro i la col·laboració de La Perla 29.

Comparteixen escenari amb Toni Gomila, Catalina Florit, Caterina Alorda, Joan Toni Sunyer i Xesca Vadell.

Cal destacar la magnífica feina de direcció i la posada en escena d’Oriol Broggi.

Tot succeeix sobre un camp de rostoll. Para-sols, cadires de platja, pilotes, paradetes de souvenirs. Turistes i mallorquins. La música de Frederic Chopin de fons. Imatges projectades plenes de simbologia. El mar i gavines volant, els vaixells al fons. Imatges metafòriques de l’ocupació turística de tot terreny.

 

A partir de records personals, algunes pinzellades de textos clàssics, com “L’iila de la calma” de Santiago Rusiñol, referències de ”Un invierno en Mallorca” de George Sand, alguns fragments de “Macbeth” (Shakespeare), “L'enemic del poble” (Ibsen),”L'hort dels cirerers” (Txèkhov), i la rondalla de “en Joanet de sa gerra”  (que ens parla de l'ambició sense límits)com a fil conductor de la narració, “Rostoll cremat” ens parla de la industria de l’oci i el turisme, i ens fa reflexionar sobre de les conseqüències de tot plegat.

Toni Gomila ens parla de paisatges desapareguts, d’enyorances i il·lusions, del desig que s’acabi l’estiu i arribi la tranquil·litat de la tardor i l’hivern, del mar i l’arena, de forasters, estrangers, turistes i guiris, d’ells i noltros, de la falta de respecte i l’abús, dels bufadors de vidre i la fusta de les oliveres convertides en souvenirs, del “cuento del progrés,...i  d’esperança, l’esperança en les noves generacions, d’aquells que desitgen aturar-ho tot, tornar a recuperar les arrels, el camp, el paisatge i la tranquil·litat.

 

No us la perdeu!!!

Una reflexió sobre la nostra societat actual a partir del bagatge adquirit de la literatura popular i universal, i és que fa segles que ens avisen del terrible mal que podem fer a la Terra amb les nostres actituds. Una societat que creix dins l’ambició i la cobdícia, dos noms que no tenen límit, un afer desmesurat per part de l’home.

En parlava Shakespeare amb les ànsies del poder de Ricard III o de Macbeth, Txèkhov amb les disputes de l’Hort dels Cirerers, Gorki amb els Estiuejants l’enemic o amic dels Mallorquins, Ibsen amb tota la seva antologia… Podríem continuar i no acabaríem, grans clàssics aclamats per tot el poble, però tanmateix no han complert el seu objectiu?

Toni Gomila, a través de la rondalla mallorquina d’en Joanet de sa Gerra construeix una metàfora sobre la societat occidental, la indústria de l’oci i el turisme. I és que Mallorca “fa pocs anys que ha sigut descoberta pel món”, diuen que van ser George Sand i Frédéric Chopin qui van portar el turisme a l’illa… Una illa on vingueren a cercar l’estiu, on l’hivern no podia existir.

Una família mallorquina aconsegueix fer-se d’or amb els turistes, es posen a la seva disposició, inconscients del seu anhel pel poder, donen peu a l’explotació de qualsevol afer a benefici seu. Però les noves generacions creixen i es troben l’illa devastada, busquen aquella joventut que les seves mares els hi explicaven, ja no queda res. Volen tornar a lluitar per aquella illa que difícilment han arribat a conèixer. Una discussió entre dues generacions, idees oposades, quina és la bona? Hi ha una bona?

Són moltes les referències que es troben a l’obra, però en cap moment hi ha la necessitat de conèixer-les, completen el discurs dels personatges. Cinc actors mallorquins (exceptuant un petit canvi per la programació a la Biblioteca de Catalunya on trobem una actriu catalana), delimiten un problema universal dins la seva terra. Una actuació molt coral, amb petits soliloquis, on destaquen  Caterina Alorda i en Toni Gomila.

Una posada en escena molt típica d’Oriol Broggi, que en certs moments aconsegueix trencar amb el nom del director i explorar coses noves. Trobem rostoll que ens remet a l’agricultura, el guany que la terra ens dóna, i a la vegada ens exposa la facilitat que té el blat per cremar-se. Una metàfora del sol, un astre imprescindible per viure, però que si dóna massa crema.

Toni Gomila va començar aquest discurs amb el monòleg Acorar, on parlava de la tradició cultural de la seva terra, sense oblidar l’actualitat. Amb Rostoll cremat posa el focus en com l’ambició dels mallorquins va fer que el turisme destruís la seva illa. No aporta solucions, exposa i fins i tot accepta les raons del perquè ho van fer, i a la vegada les confronta amb nou discurs que lluita per preservar una terra estimada. Accepta el passat, aprèn d’ell i lluita de nou.

Una proposta que es va estrenar dins del Festival Grec 2019 amb dues representacions al Mercat de les Flors, s’estrena de nou a Barcelona, al Teatre de la Biblioteca de Catalunya, on farà estada fins al dia 1 de desembre.

ROSTOLL CREMAT és una història de cobdícia i ambició ambientada a Mallorca, una al·legoria de la societat en què vivim. Un text de Toni Gomila magistralment dirigit per Orilol Broggi.

La "Rondalla d'en Joanet de sa Gerra" (recollida per Mossèn Alcover a les seues Rondalles d'en Jordi des Racó) és el punt de partida per a la construcció d'una metàfora sobre la indústria de l'oci i del turisme.

En Toni Gomila i l'Oriol Broggi, han construït una proposta que parteix d'aquesta rondalla i afegeix textos que formen part d'obres de Shakespeare (Macbeth, el rei Lear), Henrik Ibsen  (L'enemic del poble) o Txékhov (L'hort dels cirerers i L'oncle Vania), i evidentment els textos del mateix autor, per parlar de la Mallorca on es busca el sol dia i nit, la que s'omple de turistes que han estat acollits pels habitants de l'illa com si fossin l'única font de riquesa possible.

Una història que comença als anys 30 del segle XIX quan Georges Sand hi anà amb Frederic Chopin per passar-hi un hivern i parlà dels mallorquins com “orangutans”. Una proposta on tant l'autor com el director volen fer reflexionar sobre l’impacte del turisme a la societat actual a partir del bagatge que don la literatura.

Una proposta que ens descriu una "tragèdia", la de la “destrucció” d’una illa,  en to de comèdia.

La rondalla ens explica com la família d'en Joanet (Toni Gomila), va passant de dècada en dècada, de viure en una gerra, a tenir una barraca, una casa petita, una gran casa, un palau, .... Seran metges, batlles i reis. La seva ambició no té límits, arribant a demanar a Sant Pere (magnífic Joan Toni Sunyer en aquest paper), que volen ser el mateix Jesús. La dona d'en Joanet (Catalina Alorda) sempre vol tenir o ser, una mica més. Només la filla petita de la família (Catalina Florit) lluita per fer raonar sobre la inviabilitat de tanta ambició i la destrucció que provoca la massificació turística.

I al mateix temps que ens parlen dels canvis en la vida del Joanet i la seva nombrosa família, també ens parlen dels canvis que ha suposat la irrupció del turisme a l'illa de Mallorca, l'aparició del Rent a car, la desaparició de platges per permetre encabir més barques, la destrucció de pobles rurals per construir centres comercials o apartaments, la desaparició dels bars on coneixies al propietari, la tala indiscriminada d'arbres, els souvenirs, ......

Aquesta és la tercera obra de Toni Gomila que veiem després d’ACORAR i PECCATUM.

És la primera proposta de gran format coproduïda per Produccions de Ferro, empresa nascuda en 1998 a Manacor, i de la que n'és el director. El mateix Toni Gomila confessa que ROSTOLL CREMAT reprèn, amplifica i multiplica l'ambició escènica que el va dur a escriure Acorar i que representa la culminació de vint anys de trajectòria. Àcid, irònic, mordaç... Així és un text que, un cop més, toca una situació particular per transmetre un missatge universal.

L'espai escènic d'Oriol Broggi i Rafel Lladó ens situa dins d'un camp mallorquí, un sembrat que a estones es converteix en platja. Un fons visual on es projecten imatges audiovisuals de conreus o del mar de la mà d'Agustí Torres. 

Els quatre actors Queralt Albiñana, Catalina Alorda, Catalina Florit i Joan Toni Sunyer, es desdoblen en un bon nombre de personatges, parlen diversos idiomes i acompanyen en tot moment al Joanet-Toni Gomila protagonista. Una posada en escena molt dinàmica i engrescadora.

Una bona proposta que cal veure.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

Toni Gomila ja ens va disseccionar la societat mallorquina amb aquell Acorar que encara avui molts recordem. Ara va un pas més enllà, o bé fa un pas al costat i es mira al seu poble i els seus habitants des d'una altra perspectiva. Si abans parlava de l'ànima dels mallorquins, de les seves pors i els seus anhels, ara ens parla de la seva ambició i de tot el que ha provocat el fenomen del turisme a ses illes. A través de la rondalla d'en Joanet de sa gerra, i seguint els passos d'una família que s'assembla força a la del Macbeth shakespirià, Gomila ens endinsa en les contradiccions i els paranys que ha hagut de sortejar la societat mallorquina. Potser els diferents camins per aconseguir-ho donen un discurs un pèl dispers, però quan l'actor s'asseu i ens parla de com era la seva infantesa o de com criaven les gallines a casa seva no tenim altre remei que rendir-nos a la seva prosa. I és que Gomila té la mà trencada a l'hora d'explicar històries i rondalles al públic; la connexió és immediata.

El problema de Rostoll cremat, però, és que no és un monòleg de Gomila sinó una obra amb cinc actors, amb molts diàlegs, alguns soliloquis aïllats i una llarguíssima i repetitiva dissertació final que ens acosta quasi a les dues hores d'espectacle. Una durada excessiva per a una història que endevinem des del començament. És interessant el debat que es provoca i també la defensa de les diferents postures, però repeteixo que amb molt menys el discurs encara seria més contundent... Això sí. no es pot negar que l'estètica de la peça és realment bella i poètica, segurament deutora del bon gust d'Oriol Broggi, encarregat de dirigir el muntatge.