T de Teatre: Delicades

Vaig veure Petits contes misògins a Badalona quan T de Teatre va realitzar la seva primera gira. Era un espectacle senzill que funcionava amb la precisió d'un rellotge i que va assentar les bases del que seria el seu teatre posterior. Ja han passat 30 anys i el grup no ha deixat d'encadenar èxits, de crear-se un públic molt fidel i de treballar amb un bon nombre d'autors i directors de renom (Belbel, Sanzol, Daulte, Miró, Manrique, Gay, Zorzoli, Plana o Despeyroux, entre d'altres). Ara recupera Delicades, un dels dos espectacles realitzats amb Alfredo Sanzol, que es va estrenar en el 2010 i que amb el temps s'ha convertit en una peça quasi de culte i una de les preferides per la companyia.

Delicades és un conjunt d'esquetxos sobre les dones de la Guerra Civil espanyola i la postguerra, especialment les que van habitar la infància de l'autor a la seva Navarra natal. A les dinou històries hi trobem sobretot un retrat de la por i de les falses aparences en una Espanya que vivia represaliada. Una Espanya que fingia i que creava personatges i situacions a mig camí entre la realitat més crua i l'absurd més esperpèntic. Així tenim la història dels comerciants que han de renyar a la minyona per no delatar-se, la del recluta que marxa cap al front amb la por de perdre la seva virilitat, la del pilot que reclama una fotografia de la seva promesa nua, la de la germana que enganxa un crucifix amb ciment a la paret perquè ningú l'obligui a despenjar-lo, la de l'home que no és capaç de matar al ratolí que atemoritza a la seva família, la del músic militar que fa un concert de platerets, etc. Personatges tendres i delicats que les T de Teatre tracten amb una eficàcia i una solvència aclaparadores.

La única cosa que sobta és l'aparició d'alguns esquetxos que trenquen la temporalitat i ens traslladen a l'època actual, sobretot per retratar les diferències intergeneracionals i el pas del temps. Però, sigui com sigui, res trenca la poètica que inunda l'espectacle de principi a fi. Un lirisme que emociona per la seva senzillesa (magnífica escenografia d'Alejandro Andújar) i alguns cops d'efecte realment emotius. En definitiva, un espectacle de referència que hauríeu d'intentar veure en aquesta segona, i potser última, oportunitat.

Les T de Teatre estan de celebració!!

Fa 30 anys, Carme Pla, Mamen Duch, Àgata Roca, Míriam Iscla i Rosa Gàmiz actuaven per primera vegada amb el nom de T de Teatre amb l’obra Petits contes misògins (1991), de Patricia Highsmith . És cert que hi ha hagut alguns canvis, l'actriu Marta Pérez, que es va unir quan Gàmiz va deixar el grup i la Miriam Iscla, que va deixar la companyia al 2008.

De fet són poques les companyies que poden presumir de portar més de trenta anys dalt dels escenaris: els Joglars (1962), els Comediants (1971), Dagoll Dagom (1974), el Tricicle (1979), La Fura dels Baus (1979), La Cubana (1980) i les T de Teatre (1991).

Per celebrar aquest 30 aniversari de T de Teatre, la companyia torna a portar a escena un dels seus espectacles més estimats i emblemàtics, “Delicades” d’Alfredo Sanzol, al Teatre Goya dins del marc del Grec Festival de Barcelona d'enguany. Era la primera vegada, en els dinou anys d’història de la Companyia , que el repartiment incloïa a dos actors masculins Albert Ribalta i Jordi Rico.

“Delicades” és una història creada a partir de 18 històries breus, on personatges delicats viuen per sobre de la fragilitat i la delicadesa.

Totes les històries tenen un denominador en comú, un paisatge, una època, uns personatges i uns costums. La guerra civil espanyola i la postguerra serveixen de teló de fons de moltes d’aquestes històries, en les que les protagonistes femenines prenen més força que els personatges masculins.

Són històries basades en records familiars del director Alfredo Sanzol , que m’han fet recordar a les de la meva pròpia família. A part de ser un regal molt bonic per al públic, és un exercici de memòria,i un homenatge i reconeixement a totes aquelles dones que van haver de ser encara més fortes, del que ja ho eren ,durant el major conflicte del segle XX.

Històries que em van fer recordar moltes de les històries que m’explicava la meva iaia Joaquina i la senyora Rosalia, i de coses que vaig veure a casa de la meva tía abuela Carmen quan anàvem de vacances a casa seva als estius. Sempre m’havia agradat escoltar les històries que m’explicaven. Delicades me les ha fet recordar. M’ha fet recordar l’amor que la meva iaia sentia pels gats, la delicadesa amb la que tenia cura del roser del pati, la seva fe amb la vírgen del Carmen, el seu dolor al parlar del seu germà Tomás desaparegut durant la guerra, el gibrell de metall que utilitzava la tia Carmen per rentar-se, el canti ple d’aigua fresca al pati, la descripció de la por que sentia la Rosalia quan els avions passaven per sobre dels camps on jugaven,...

La senzillesa escènica fa que tot el pes de l’espectacle recaigui en els textos i la interpretació. Un text ple de capes carregades de missatges subliminals i simbolismes que ens fan connectar amb les petites grans històries que hi ha al darrera; i unes interpretacions realment sensacionals.

“Delicades" és poesia, emoció, nostàlgia, records, diversió, ironia, humor, reflexió.

Malauradament li queden molt pocs dies en cartellera. No la deixeu escapar!!