Comprar entrades per a Strange Fruit - El Maldà

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

Virginia Martínez i Dani Campos ens proposen una reflexió política, racial i de gènere partint d’un gran tema de Billie Holliday: Strange Fruit. Un viatge musical a través de cançons interpretades per grans veus femenines afroamericanes des de Ella Fitzgerald passant per Nina Simone, Aretha Franklin o Tina Turner.

Sinopsi

Virginia Martínez, nominada als Premis Butaca per Germans de Sang i Close To Liza, ens proposa una reflexió individual, racial, política i de gènere a través de les cançons que durant dècades han interpretat les dones afroamericanes (un col.lectiu que sempre ha sabut descriure amb precisió l’essència de la seva ànima). A escena estarà acompanyada per la veu i el piano del Dani Campos que també signa la direcció musical de l’espectacle.

El repertori inclou molts estils: des de gospel, passant pel soul o el blues, fins al teatre musical i al pop-rock. Escoltarem composicions de George Gershwin, Duke Ellington, Jerome Kern, Nina Simone, Otis Reding o Xavier Montsalvatge. Cançons que han estat cantades i versionades per Billie Holiday, Ella Fitzgerald, Ethel Waters, Shirley Verrett, Eartha Kitt, Lena Horne, Nina Simone, Aretha Franklin o Tina Turner. Strange Fruit inclou l’estrena en català de 14 d’aquestes cançons adaptades per Jordi Galceran, Anna Ullibarri, David Pintó i Roser Batalla.

L’estranya fruita, que dona nom a l’espectacle, és el títol d’una cançó popularitzada per Billie Holiday. El tema parteix d’un poema escrit l’any 1937 per Abel Meeropol per expressar el seu horror pels linxaments d’afroamericans dels als anys 30 al Sud dels Estats Units. El mateix autor és el compositor d’aquesta la música que al 1939 va ser enregistrada per primer cop per Billie Holiday.

Idioma:
Català

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Mariona Rebull
Teatre Barcelona

Un canto -literal y simbólico- a las minorías

Opinió verificada

La sinopsis del espectáculo Strange Fruit nos presenta la obra como una reflexión política, racial y de genero a través de canciones de autoras afroamericanas. Pero esto es solo la primera capa, el aspecto formal, una categorización intelectual que, como tal, siempre resulta estrecha de miras cuando se trata de arte. Strange Fruit es reflexión y denuncia, sí, pero no desde un manifiesto de salón repleto de aforismos y estadísticas, sino desde el desgarro más profundo y el alma expuesta. Y así, a través de la desnudez del interior -que no el exhibicionismo-, Strange Fruit nos habla de golpes físicos y moratones morales. Derrochando sensibilidad -que no afectación-, la obra nos comparte el dolor, casi ancestral, de una época acotada en tiempo -años treinta- y en espacio -Estados Unidos- pero que han atravesado todas las minorías de forma omnipresente y atemporal. La minoría de las mujeres, la de los pobres, la de la gente de color. Casi nadie entonces. Una minoría a la que tantas voces se han unido y a las que ahora, Strange Fruits se suma con una intérprete y un piano. También con otro protagonista indiscutible: la luz. La luz que domada con maestría nos llega a arropar con calidez en el despojo del abandono; la que alborota fiestas alrededor de un piano; la que nos encara al mutismo de un espejo. Y por supuesto, la luz que coteja con las mentes blindadas por la ignorancia. Claro está.

06/03/2019
Francesc Esteve i Tomàs
Teatre Barcelona

Strange Fruit, Fruït dolç

Opinió verificada

Tornem al Maldà per gaudir d'unnou concert teatralitzat, i aquest co anem a veure a Virginia Martínezde nou (primer a Close to Liza a la mateixa sala) acompanyat al piano de Dani Campos.

Aquest cop deixem a Liza i tornem amb un estil molt diferent. Anem del Gospel, Soul i el Blues amb les grans veus que han versionat aquests temes com Ella Fitzgerald, Billie Holiday, Nina Simone o Aretha Franklin. Això és versionar a les grans dives de la música negra. Però tampoc deixem de costat a Lena Horne, Tina Turner o les composicions de Otis Reding o Duke Ellington.

Strange Fruit inclou les cançons adaptades per aquesta ocasió amb lletres adaptades per Jordi Galceran, Anna Ullibarri, David Pintó i Roser Batalla.

Tenim la sala nua per a l’ocasió, amb un piano i les ombres per tenir un bon ambient. Acompanya una magnífica veu de Virginia Martínez per cantar les diferentes cançons d’aquest concert que ens ofereixen.

Personalment em sembla un encert la selecció de les peces, fins i tot fer “Cheek to cheek” i “They can’t take that away from me” en la seva versió original. Però la veritat és que m’ha grinyolat una mica la selecció de “Cancion de cuna para dormir a un negrito” i “Angelitos Negros”. I fer una versió de RESPECT ? doncs aquesta no m’ha convençut, Aretha és molta Aretha (tot i ser una canço de Otis Reding!).

Per la resta, genial. I el programa al finalitzar la funció igual, amb les diferents cançons i el seu compositor/traductor. Però em faltaria el nom de la cantant que la cantat (o millor dit que l’ha fet coneguda).

Podeu llegir-ne l'opinio al següent enllaç.

25/06/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Un segle de lluita de la dona afroamericana

Opinió verificada

Una proposta musical, de fet un concert teatralitzat, amb dramatúrgia i direcció escènica de Xavi Casan, els arranjaments, direcció musical i acompanyament al piano i veu de Dani Campos i la interpretació i magnífica veu de Virgínia Martínez.

La veu de Virginia, la vam conèixer a GERMANS DE SANG i que ens va enamorar a CLOSE TO LIZA (va estar nominada als premis Butaca per les dues interpretacions).

El viatge musical s'inicia amb Strange Fruit (Fruits estranys), que dóna el nom a l'espectacle, és el títol d'una cançó popularitzada per Billie Holiday. El tema parteix d'un poema escrit l'any 1937 per Abel Meeropol per expressar el seu horror pels linxaments d'afroamericans dels als anys 30 al Sud dels Estats Units. La cançó es va convertir en un dels primers lemes del moviment pels drets civils dels afroamericans. La lletra obté la seva força emocional confrontant una imatge bucòlica del sud amb la realitat dels linxaments.

Un viatge construït per explicar gairebé un segle de lluita de la dona afroamericana. Virginia Martínez canta la primera part amb un turbant al cap, element reivindicatiu de cantants contemporànies de música negra.

Un recorregut musical que ens proposa una reflexió individual, racial, política i de gènere a través de les cançons. Amb un format mínim, veu i piano, la majoria de cançons han estat traduïdes perquè ens arribi el missatge amb claredat.

El fil conductor del musical són les artistes afroamericanes perquè segons van argumentar, es tracta d'un col·lectiu que ha sabut descriure, sempre, amb precisió, l'essència de la seva anima. En l'àmbit personal també comenta la Virgina que la fa connectar amb les seves arrels, en ser la seva besàvia una dona de pell negra.

L’espectacle inclou una vintena de cançons de diferents estils, el gospel, el soul o el blues passant pel teatre musical i el pop-rock. Catorze temes són cantats en català per primera vegada i han estat traduïts per Jordi Galceran, Anna Ullibarri, Albert Mas-Griera, David Pintó i Roser Batalla.

Un esplèndid viatge musical que amb una senzilla posada en escena i una acurada dramatúrgia, aconsegueixen un espectacle emocionant i íntim que ens ha deixat enamorats.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

25/06/2018
Hebert Parodi
Teatre Barcelona

Cantar l’amargor de la lluita

Opinió verificada

Concert teatralitzat a càrrec de Virgínia Martínez dirigit per Xavi Casan. Al principi, em va passar com amb aquell “Balla amb mi”, em va costar entrar per la falta de context explícit, que no dramatúrgia, que les lletres i interpretacions tenen molt de pes. Per exemple, la cançó que dóna títol a l’espectacle la vaig entendre (ho admeto) al col·loqui posterior. Si hagués conegut abans la seva història, lligada als linxaments, crec que l’hagués gaudit més, com amb d’altres peces. És a dir, no quedar-me només amb les molt bones interpretacions sinó que hagués agraït una mica d’història de les cançons o èpoques, crec que m'hagués ajudat a entendre i copsar millor el perquè i quan van ser escrites i cantades. Jo que sóc molt, molt simple diria una mica més de “teatre” en el sentit més tradicional i convencional.

Virgínia navega per les veus de grans noms de la música negra femenina (Billie Holiday, Nina Simone, Aretha Franklin...). Hi ha blues, gospel, soul, musicals... Reivindicacions en fi (gran adaptació del “Mississippi Goddam”), crits de dolor per la manca de llibertats civils i drames quotidians, relacions d’abús, però també espai per a l’amor, tot a través de les lletres de les cançons amb les què anem copsant el llarg camí que van cantar aquestes portaveus d’una reivindicació constant i a estones íntima. Com en tota selecció de cançons, algunes t’agraden més que altres però la qualitat musical i interpretativa d'ella i Dani Campos al piano és alta en totes. I, digue’m raro, em va encantar la il·luminació, excel·lent, que sense escenografia i amb algun canvi de vestuari, ens ha transportat a una cabana al camp i a un club de jazz, a un dormitori i a un gran auditori.

El millor: per novetat, que ens donin el setlist de totes les cançons que han sonat, amb l’autor i musical (quan toca) on apareixia. Regal pels que sempre volem estirar del fil d’allò que hem gaudit, com és el cas.

03/07/2018
Josep Via Santacana

Magnific recital concert al lloc idoni el Maldà, un espai ple de encant per oferir una actuaçio plena de sensibilitat i bon gust, extraordinaria Virginia Martinez amb un repas a les cançons de lluita i reivindicaçio de la dona afroamericana, capaç de fer oscilar la seva veu de forma quasi susurrant amb per exemple la canço de Xavier Montsalvatge, “cancion de cuna para dormir un negrito” a registres intensos de enorme força en cançons com la de Duke Ellington, “pega´m amb el saxo” , un saber estar al escenari adequat a cada tema a interpretar, sensualitat en ocasions i sovint tendressa i força i en tot moment un domini no sols de la veu sino també demostrant un saber estar com actriu, tot acompanyat per el piano i en ocasions la veu de Dani Campos. Poguer gaudir de tots aquets temes, alguns sobradament coneguts, pro pogeur-ho fer amb traduccions al catala molt acurades, es un plaer. Mereix la pena acostarse al Maldà i relaxarse per disfrutar de una feina molt ben feta.

26/06/2018
Josep OS

Avui a El Maldà he pogut gaudir de l’estrena d’aquest espectacle amb dramatúrgia i direcció de Xavi Casan. Es tracta d’un crit contra el racisme i que es presenta com un viatge musical de cançons mítiques de diferents gèneres, blues, soul, gospel i musicals, que van fer famoses diferents cantants consagrades afroamericanes, com Aretha Franklin, Ella Fitzgerald, Nina Simone, Natalie Cole, entre moltes altres. Totes les cançons són cantades en català i de la traducció s’ha encarregat, Roser Batalla, Jordi Galcerán, David Pintó, Anna Ullibarri i Albert Mas-Griera. A escena un piano i una tènue il·luminació són suficients per crear un ambient càlid i relaxant, un regal per als sentits vaja. Fantàstic Dani Campos. que ha fet els arranjaments, la direcció musical i és alhora qui toca el piano. I magnífica Virgínia Martínez (Germans de sang i Close to Liza) que amb nota molt alta ha aconseguit posar-se en la pell de cadascuna de les cantants amb una harmoniosa veu. Un espectacle d’altíssima qualitat que cal. veure i escoltar si o si. Fins al 8 de juliol.

14/06/2018

Deixa la teva opinió

Sinopsi

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle

Espectacles relacionats

Mamma mia!

Sonrisas y lágrimas

Germans de sang

Ella era Anita

Francisco: gira 45º aniversario