Sinopsi
Cecilia va cantar el que no es podia dir i el que encara no sabem dir. Les seves paraules van despertar consciències amb una dolçor ferotge que encara ressona. Quan es compleixen 50 anys de la seva mort, Lídia Pujol li rendeix homenatge amb una interpretació íntima, despullada i compromesa de les seves cançons.
Cicle compartit:
La paraula cantada com a camí de resistència i llibertat. Aquest cicle uneix la Nova Cançó i l’obra de Cecilia com a exemples de música compromesa, valentia artística i memòria viva. Lídia Pujol fa de pont entre aquestes dues resistències –que van transformar el dolor en bellesa i la censura en poesia– per recordar-nos que la paraula i la música poden transformar el món
