Tot el que necessites per anar al teatre

En la solitud dels camps de cotó

A l’hora fosca en què les persianes dels comerços ja s’han tancat, dos desconeguts es troben clandestinament per dur a terme una transacció que posarà en joc les seves identitats i acabarà posant en risc alguna cosa més que la satisfacció de les intencions secretes de cadascú.
La força del desig a través dels laberints imprevisibles del llenguatge, en un dels duels més emblemàtics del teatre contemporani, protagonitzat per Andreu Benito i Ivan Benet, gràcies a la vibrant dialèctica de Bernard-Marie Koltès, que arriba per primera vegada al Teatre Nacional de Catalunya.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Obra no apto para todos los públicos!
    Es un tipo de obra difícil y que solo los más teatros lo disfrutarán!! Yo soy muy teatrero y me ha costado!
    Lucha de diálogos entre 2 desconocidos que se cruzan por la calle: un hombre de campo, pobre y un hombre de ciudad rico!
    Se pelean, discuten, sin saber el motivo ni el porqué. Poesía pura entre los 2!!
    Pero yo tengo un problema… que en este tipo de diálogos tan espesos desconecto y no consigo seguir el hilo. Y es lo que me ha pasado! No me ha acabado de atrapar!!
    Los actores increíbles (cuesta imaginar cómo han podido estudiar todo ese texto gigantesco) y la escenografía simple pero sorprendente!

    08/02/2017
  • Hebert

    Donat que no em fa por no passar per intel·lectual i entés, ho dic tal com és: em va avorrir. Totes les crítiques i opinions que llegeixo són gairebé coincidents: un text ple de metàfores -si bé no llegeixo enlloc de què-, dens i fosc -efectivament- i no per tots públics -qui ho diu, normalment sí considera que és per a ell, faltaria més-.

    Un venedor i un comprador es troben en un lloc fosc i solitari, com ells i les seves ànimes. Quin és l’objecte de la transacció no és rellevant (sexe, drogues, el coneixement…). Qui té el poder? Qui té quelcom que l’altre ansia o qui a canvi de diners pot aconseguir-ho? La “superioritat”, rau en qui pot comprar el que vol o en qui pot desprendre’s d’allò tant desitjat?
    Crec que és un text més per ser llegit que representat. Ho he fet després de l’obra i tot i tenir fragments ben interessants i poètics, també trobo que s’allarga innecessàriament i és reiteratiu.

    Les interpetacions tampoc no em van meravellar: en Benito més aviat recita, amb una cantarella que accentua la monotonia i en Benet, més visceral, amb la necessitat que no es vol admetre del ionqui i predisposat a la lluita però els moments de tensió física els vaig trobar desincronitzats respecte a les paraules. En canvi, crec que han fet una feina brutal en memoritzar aquest text tan dens, sense rèpliques, més aviat dos monòlegs que s’interrumpeixen.

    01/02/2017
Articles relacionats
Joan Ollé dirigeix un Koltès dialèctic al TNC

Joan Ollé dirigeix un Koltès dialèctic al TNC

18 gener 2017

A partir de dijous 19 de gener i fins el 19 de febrer la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya acollirà el seu primer Koltès, En la solitud dels […]