Sinopsi

Ell és en Valentí Puig, el Conseller de Salut del moment, i com a bon sapiens, ha lluitat incansablement per ser qui és, per ser on és, i per cuidar dels altres. També, com a bon sapiens, està carregat de problemes, gairebé sempre ridículs i insospitats. Ella és la Marga Coll, i tot el que ella és i representa canviarà completament la vida d’en Valentí. I no pararà fins a trasbalsar també la de tota la resta. Ella té una proposta que en Valentí no podrà acceptar, que ni tan sols podrà considerar. Però… la Marga ha arribat per quedar-se. De la manera més absurda. De la manera més eficient. Legalment. Per capgirar-ho tot. Perquè la Marga no és precisament…

Durada:
80 minuts

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 11

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Aleix Bonet-Ragel
Teatre Barcelona

Distopia maquillada de realitat

Si viatgéssim milers d'anys enrere, veuríem que hi havia sis espècies d'humans. Avui en dia, només en reconeixem una. I, veient els diferents casos de tirania que hi ha repartits per la Terra actualment, per què hauríem de necessitar-ne més, no? Doncs això és el que planteja Roc Esquius en una fantàstica demostració de tenir el cap ben estructurat, per veure clar situacions que són poc habituals trobar en una societat com en la que vivim.

Enric Cambray i Marta Bayarri ens situen en una distopia que mai podrem saber del cert si és el 100% de ficció o camina sobre la fina línia entre la realitat i la invenció. Un text àgil i planer ple de registres que permet fer una masterclass d'interpretació dels dos actors. Roc Esquius ens brinda la possibilitat de posar-nos davant d'un doble cas d'abús de poder; per una banda del Conseller de Salut per actuar de forma inapropiada per pressions externes i per l'altra banda, per part de la visita inesperada al despatx del mateix Conseller.

Una obra per riure i per pensar, on el text arrenca pràcticament perfecte i que deixa la porta oberta a una futura segona part amb fronts oberts. Roc Esquius, reforçat per Enric Cambray i Marta Bayarri, desafien a Darwin i la seva obra "L'origen de les espècies" amb què va poder demostrar que el més fort sempre sobreviu, allò de la selecció natural. Però què passaria si entre un sàpiens i algú més fort que ell, hi ha alguna cosa més que cordialitat?

21/10/2019
Jordi Bosch Argelich
Teatre Barcelona

Coses de sàpiens

La idea del control mental, de la capacitat per dirigir el pensament de les persones, de guiar-lo en benefici propi pren forma de forma explícita en un espectacle que, malgrat plantejar constantment la moralitat del domini a partir de la manipulació, adopta un ritme fresc i trepidant que enganxa. El goig del teatre.

El bon joc de l’Enric Cambray i la Marta Bayarri, en el paper del conseller Valentí Muntaner i d’una enigmàtica Marga Coll, respectivament, sota la direcció de Sergi Belbel, i la negra comicitat del text d’en Roc Esquius esdevenen un còctel gairebé perfecte per l’espectador. L’espai, amb la proximitat i el caliu que aporta, ajuda a arrodonir l’experiència. Tal vegada es podria parlar de dos muntatges en un, però. El plantejament i el desenllaç estan travats d’una forma magistral, amb sensibilitat, amb la dosi de misteri, de girs de guió i de degoteig constant de petites sorpreses que garanteixen la connexió de l’audiència amb una trama plena de gràcia i misteri a parts iguals. El nus, en canvi, malgrat convertir-se en una autèntica exhibició de talent per part d’un actor que es multiplica en mil personalitats alhora i que les sap mantenir sense estridències, et situa en un altre pla i et distreu una mica del dilema primigeni que convidaria a fer una cerveseta o un cafè per seguir-ne parlant. Però acaba per no afectar. El públic retorna a l’essència de seguida que l’atabalat conseller pren de nou el lloc al seu despatx. I la possibilitat de trobar-hi els paral·lelismes amb la nostra societat, amb la situació política global i amb l’amarga sensació que la gràcia de l’èxit es troba en la capacitat de vèncer, que no de convèncer, es manté. I, realment sí, resulta agradable una cerveseta o un cafè per seguir-ne parlant. Això, que no hi falti. Coses de sàpiens, potser.

14/10/2019
Alba Cuenca Sánchez
Teatre Barcelona

Sàpiens actualizados

Una especie superior vive camuflada entre nosotros. Tienen la capacidad de meterse en nuestra cabeza y controlar lo que vemos, lo que pensamos, lo que sentimos, lo que hacemos. Y también las enfermedades que padecemos. Ellos son más que sapiens, súper sapiens, una actualización del sistema operativo humano que, eso sí, existe de momento solo en edición limitada.

[...]

Lee la crítica completa aquí

14/03/2018
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Virtuosisme de ciència ficció

Les distòpies de Roc Esquius ja són un petit clàssic dins de la dramatúrgia catalana actual. És cert que el seu estil ha anat evolucionant, i que Sàpiens s'assembla més a l'estructura de Claqué o no que no pas a les comèdies corals del principi, però la forma que té de barrejar comèdia i ciència ficció el fan realment únic. S'ha de dir, a més, que tota la primera part de l'obra és realment d'un virtuosisme que deixa bocabadat, ja sigui pels diàlegs brillantíssims, pel misteri que va generant o per les situacions còmiques que crea constantment. És una llàstima que cap a la part final hagi de buscar nous recursos -també molt divertits, però innecessaris- i fins i tot una sortida inesperada que embolica més que aclareix. Hagués estat millor que la trama fos més neta, més concreta, i que tot es concentrés en els dos magnífics personatges, impecablement interpretats per Enric Cambray i Mireia Portas. El seu treball, gràcies a un bon guió i a l'enèrgica direcció de Sergi Belbel, aconsegueix moments extraordinaris i una complicitat a proba de bombes. Sens dubte, un espectacle que es mereixeria una vida més llarga i potser una petita revisió del text...

21/02/2018
Gema Moraleda
Teatre Barcelona

Dos grans intèrprets de comèdia

Sàpiens planteja una idea distòpica, divertida i original (que no podem explicar sense esguerrar la història) que, malauradament, no acaba de desenvolupar-se al llarg del text. Ara bé, la feina interpretativa d’Enric Cambray i Mireia Portas aconsegueix amagar les mancances del text i arrencar els riures de la platea gairebé des del primer moment. Dos actors que entenen perfectament quins són els mecanismes de la comèdia i que s'hi entreguen a fons.

Un muntatge ben dirigit per Sergi Belbel que ens permet passar una bona estona.

Més informació a Somnis de teatre

16/02/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

La nostra ment pot ser manipulada ?

Una nova producció de la Sala Flyhard escrita per Roc Esquius i dirigida per Sergi Belbel, on la ciència-ficció i la comèdia s’equilibren d’una forma apassionant. Una combinació de diferents gèneres que busquen la reflexió de l'espectador.

Nosaltres, els homes, som dalt de tot de l'escala de l'evolució humana i des d'aquesta posició dirigim la nostra vida i tenim cura de la resta d'espècies que habiten el planeta. Però que passaria si això no fos així, que passaria si per sobre del "homo sàpiens" existissin els "homo supersapiens" i si aquets dominessin la nostra ment ???, aquesta és la qüestió que ens planteja l'obra.

Un despatx, i un home que repasa unes anotacions, ell és en Valentí Muntaner, el conseller de Salut del moment, i com a bon sapiens, ha lluitat incansablement per ser qui és, per ser on és, i per cuidar dels altres. De cop irromp al seu despatx una dona que no estava citada i a la que inexplicablement han deixat entrar, ella és la Marga Coll, i tot el que ella és i representa canviarà completament la vida d’en Valentí.

Ell és Enric Cambray que interpreta el paper del conseller i un munt de paper mes, ella es Mireia Portas, que interpreta el paper de la Marga i un munt de papers mes.

Una obra que entenem suposa un repte per als intèrprets, ja que han de canviar de registre, en alguns moments, a una velocitat vertiginosa. Ambdós, magnífics, ens han mostrat la seva comicitat i la seva enorme capacitat de canviar de rol en un instant.

Un muntatge "senzill" on segons Belbel, cada detall "té una importància cabdal" i en ser la sala Flyhard un espai petit, obliga a fer un teatre de "manufactura", en què un petit gest és tan important com un de gran.

Malgrat la pretesa "senzillesa" en la que es desenvolupa l'acció, el cert és que encara que la representació comença pausadament, pren a mitja representació una velocitat brutal en una mena de remolí imparable, que s'accelera cap al final i que costa de seguir en alguns moments, perquè obliga a l'espectador a un exercici mental que el pot arribar a noquejar, i no saber del cert que està passant davant dels seus ulls.... que és realitat i que és ficció ???.... quin personatge pren la paraula, el que veus físicament o el que interpreta ???

La nostra valoració és de 9 sobre 10

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

23/01/2018
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Electritzant distopia

A poc a poc, l’actor i director Roc Esquius està demostrant que, com a dramaturg, té moltes coses a aportar al panorama actual. La seva afició per la ciència-ficció, una visió crítica del món que ens envolta i una personalitat narrativa molt definida, l’estan portant a deixar empremta en un context on, cada vegada més, tenir veu pròpia resulta més valuós i necessari. Després d’iMe, Mars Joan i Claqué o no, Esquius proposa una altra distopia de ritme electritzant, on barreja el thriller amb la comèdia, més algun punt de melodrama. Amb reminiscències a mecanismes habituals del teatre de Jordi Galceran, en aquesta ocasió, la proposta fa un gran pas endavant en termes de complexitat, capes interpretatives i contingut al·legòric respecte a les anteriors. A més, el fet que Sergi Belbel sigui l’encarregat de dirigir de forma audaç aquesta modesta producció, eleva el joc dialèctic a un nivell desbordant. Especialista en ritme i matisos, Belbel treu el màxim profit de dos intèrprets en estat de gràcia (Mireia Portas i Enric Cambrany) i d’una enrevessada trama de falses identitats, manipulació i sentiments contraposats. L’únic problema que se li pot retreure, en realitat, és que el conjunt de l’obra no assoleixi la perfecció formal del seu primer acte, impecablement construït de principi a fi. Malgrat això, Sàpiens és, en resum, fresca, magnètica, trepidant, complexa i també un fantàstic entreteniment replet d’enginy, girs inesperats i brillants línies de diàleg.

14/01/2018
Josep OS

Després de diversos intents tots fallits avui per fi a láuditori de Canovelles he pogut veure aquesta obra escrita per Roc Esquius i dirigida per Sergi Belbel. Per si algú encara no l’ha vist, no comentaré la trama per no restar interès, només dir que es mou entre la comèdia i la ciència ficció. El text tot i que m’ha semblat enginyós i original li he trobat algunes mancances i conforme avançava l’obra s´ em feia repetitiva i anava perdent interès. És probable per no dir segur que no és el mateix veure-ho a la Flyhard amb els actors a tocar i un espai reduït que on jo l’he vist, un escenari enorme on els dos actors es perdien. En canvi pel que fa a la interpretació tant Enric Cambray com Mireia Portas m’ha semblat que fan un treball extraordinàri. El resum és que anava amb moltes expectatives i no m’ha acabat de fer el pes, llàstima.

10/06/2018
Marta Turu Pedrola

Si bé la intimitat de la sala Flyhard per si sola ja aconsegueix despertar una atmosfera especial que és sempre un valor afegit, en aquest cas els magnífics Enric Cambray i Mireia Portas, a tocar gairebé literalment de l’espectador, omplen la sala irradiant una vitalitat més que explosiva.
Des de la subtil comèdia fins als més explícits jocs gesticulats, Sàpiens aconsegueix no només fer passar una bona estona amb un humor trenat i afinat subtilment, sinó que va molt més enllà i, en ocasions, canvia totalment de vessant i s’atreveix a fer crítica de temes molt més complexos: la humanitat i les seves ambicions, pors i reaccions, per exemple, són constantment qüestionades, fent-nos reflexionar des de la comoditat de les seves cadires de cuir –quasi tot l’escenari que hi ha; tampoc necessiten res més-.
Magnífic guió de Roc Esquius, que juntament amb dos grans actors i lleugers tocs d’audiovisual, és recepta d’èxit segur: entrades exhaurides que van fer-los prorrogar durant un mes… En el que han tornat a omplir butaques. Com a únic suggeriment, el proper cop estaria bé veure-us en una sala un pèl més gran; si bé és cert es perdrà part de la màgia i la proximitat d’ambients com la Flyhard, la gent mereix veure-us i disfrutar-vos com ho hem fet nosaltres!

02/03/2018
pepe

Teatro del bueno…. solo para mentes pensantes….. un 10

18/01/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

Si algo me encanta de las producciones de la Sala Flyhard es que en casi todas sus obras hay algo de ciencia ficción, de distopia, también un toque de Black Mirror.
Y es que me chifla! Por eso a pesar de que el teatro me pilla mega lejos de mi casa y que siempre programan, a mi parecer, a una muy tarde 21h de la noche, siempre acabo yendo.
La obra que nos ocupa tiene un argumento que mejor no desvelar, así el futuro espectador irá sorprendiéndose con el argumento como yo lo he hecho.
Y me he sorprendido mucho!
Maravillosa Mireia Portas! Me ha hecho reír muchísimo!
Y me ha encantado ese hilo musical que han puesto en los momentos de tensión y que precia que estuvieras viendo una serie de TV Jajajajaja
El único pero se lo pongo que la segunda parte de la obra flojea un poco. La primera parte es PERFECTA!
Corred a verla. Risas aseguradas!

16/01/2018

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Sergi Belbel: «Crec que ‘Sàpiens’ és una bona obra per al moment que estem vivint»

L’actor Roc Esquius, conegut per haver format part del repartiment de La Riera (TV3), continua la seva incipient trajectòria com a dramaturg. Especialitzat en comèdies de ciència-ficció, després d’iMe, Mars […]

16 gener 2018

Les obres que ens recomanen els crítics, periodistes culturals i col·laboradors de TB

Amb l’inici oficial de la temporada teatral les cartelleres de tots els teatres de la ciutat s’omplin de moltes propostes i més enllà dels nostres gustos, teatres, actors, dramaturgs i […]

7 setembre 2017