Tot el que necessites per anar al teatre

Rodrigo García: 4

Rodrigo García: 4

Rodrigo García (Buenos Aires, 1964) és un dramaturg, director i escenògraf argentí amb gran reconeixement internacional. Des del 2014 és director del Centre Dramàtic Nacional de Montpellier a França. Les seves obres s’han estrenat als millors teatres europeus i, a Catalunya, l’hem pogut veure al Teatre Lliure i al Festival GREC.

Fundador de La Carnicería Teatro i XI Premi Europa de Teatre el 2009 per la UNESCO, García experimenta en busca d’un llenguatge personal i prova constantment de superar les formes de teatre tradicional.
El seu enfocament es basa en canviar el text en favor d’una escena poètica que completa amb actors, imatges, materials lleugers i música. La seva escriptura, tant literària com escènica, observa el món amb agudesa i revela les fractures, els llocs comuns i la bellesa per transformar la nostra realitat.

Des de la dècada del 2000, fa una denúncia explícita de les societats occidentals. Algunes de les seves obres més reconegudes són: After sun (2000), Compré una pala en Ikea para cavar mi tumba (2002), La historia de Ronald el payaso de McDonalds (2002), Jardinería humana (2003), Agamemnon – à mon retour du supermarché, j’ai flanqué une raclée à mon fils (2004), Arrojad mis cenizas sobre Mickey, (2006) Muerte y reencarnación en un cowboy (2009) o Daisy (2013).

Rodrigo García explica que per a cada artista el procés creatiu té les seves pròpies regles; alguns hereten, altres inventen. En el seu cas, però, les regles són tan clares que descriure-les li sembla anecdòtic i ho faria amb poc o cap interès per part del lector. Com descriure una cosa tan natural com respirar?

Hem de reconèixer que allò substancial és subjacent i que, en una obra, el que és valuós sol estar semi ocult. Per a aquells que busquen un tema, les seves peces són ideals: la recerca del tema pertany a l’espectador, qui haurà de desxifrar, com un passatemps, què li resulta familiar o evocador.

La història és una altra cosa: ells posen tota la seva energia en la història. Wim Wenders va dir que la simple unió de dues imatges és suficient per fer sorgir una història davant dels nostres ulls.

A 4, la història tracta d’una acumulació de campanes, de caps de coiots, de moviments en roba plena de sabó, de tocadiscs que toquen la quarta simfonia de Beethoven, de galls, de nenes de 9 anys, d’una mica de literatura, de cucs atrapats per plantes carnívores, de samurais, de partits de tennis contra una pintura de Courbet, de dibuixos animats, de reflexions sobre el doggy style, de llums d’estadis de futbol i de drons que porten a la ciutat somnis en forma de música de campanes.

Una coproducció de Théâtre Nanterre-Amandiers CDN, Festival d’Automne à Paris, La Maison de la Culture d’Amiens – Centre européen de création et de production, Théâtre de Liège i Bonlieu Scène Nationale Annecy

 Agraïments a la saboneria Fer à cheval – Marseille

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Ahir vaig estar a Terrassa veient aquest espectacle de l’argentí Rodrigo García amb què s’inaugurava el Festival TNT d’enguany. Que les seves obres són l’antítesi del teatre convencional és sabut, que la seva forma de fer teatre es basa en la provocació, l’absurd i situacions surrealistes, també. García diu, “Nunca dirijo a los actores, son ellos los que llevan las cosas al límite” .Doncs en aquesta obra crec que han traspassat el límit, tres pobles. Ell, diu tambè que és l’espectador qui ha de treure les seves conclusions i reflexions al que està veient. Doncs jo en aquest cas no n´he tret cap, llevat d’un llenguatge vulgar i groller, unes gallines que crec no haurien d’aparèixer en escena, masturbacions i converses del pitjor gust, cucs carnívors, unes nenes caracteritzades de Lolitas, …… … etc. En definitiva, no m´ha transmès absolutament res. Vaig sortir totalment cabrejat i decebut i no ho vaig fer abans d’acabar per no molestar perquè ganes no em van faltar.

    30/09/2016
  • Una obra excel·lent, gran crítica social amb molt bon gust i claredat.

    30/09/2016