Likes - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Roc Esquius i Dara Teatre presenten Likes, la seva comèdia més viral, que posa sobre la taula quants likes necessitem per poder, també, posar-hi un plat. Amb Núria Deulofeu, Bernat Mestre, Isidre Montserrat i Míriam Tortosa.

Sinopsi

La Berta, la Lídia, el Toni i el Pol són quatre companys accidentals que comparteixen un espai de coworking mentre miren de tirar endavant cada una de les seves professions. Cap dels quatre ha aconseguit treballar de la manera que esperava fer-ho. Bé, treballar sí, el que no han aconseguit és vendre’s i guanyar-se un bon sou; ningú els coneix.

A partir d’una foto fortuïta i una reacció inesperada a les xarxes, els quatre veuran com les seves vides canvien dràsticament. I és que comencen a ser algú, i saben com anar a més. El que no saben és on porta el camí. El què no saben és qui és aquell algú en qui es van convertint.

Durada:
80 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 10

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Hebert Parodi
Teatre Barcelona

El meu regne (i dignitat) per un like

Roc Esquius abandona la ciència ficció que tan bé ha tractat a obres prèvies (Sàpiens) i ens llença a la cara l’obsessió per les xarxes socials, la dependència del reconeixement i afalac dels seguidors, mesurar l’èxit social pels likes (o agradaments, en versió queca) que aconseguim i la bogeria de tot plegat. Aquesta dependència extrema ja s’ha tractat a altres propostes però no, tret d’error meu, a l’àmbit laboral. Si per un like ja fem el pena, què no estarem disposats a fer quan d’aquests likes depèn la precària feina!

Un espai d’aquests tan moderns de coworking on quatre “emprenedors” miren de tirar endavant els seus projectes. L’exposició a les xarxes farà que es centrin en aconseguir visibilitat per tal de sobreviure laboralment, en un joc creixent que els supera. No farem spoiler d’aquesta espiral simpàtica a estones, dramàtica a d’altres, grollera i exagerada, sí, però no irreal: us heu fixat en com circulen vídeos d’accidents, atemptats, agressions… on la gent està gravant-ho més preocupats de no perdre l’enfocament que de demanar ajuda o intervenir-hi?

Amb un repartiment entregat que ens lliura bones interpretacions i on (no passa sovint) els crits no estan fora de lloc.

El millor: el final, brutal més que pels fets en sí, per la reacció que desperta en una de les protagonistes.

El menys millor: com (em) passa sovint, potser una retallada li aniria bé. Un cop establert el malaltís i addictiu joc establert, es fa un pèl repetitiu i triga a arribar el desenllaç.

La frase. M’invento una vida i la pujo a l’Insta.

17/02/2019
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

L’obsessió per les xarxes

Tot i que encara hi ha alguna persona que es resisteix, les xarxes socials s’han convertit en molt poc temps en un dels eixos centrals del nostre dia a dia, condicionant enormement la nostra manera de relacionar-nos i entendre el món. La nostra obsessió per exhibir-nos i l’addicció als likes i seguidors ha agafat una dimensió tan gran que ja demanava, necessàriament, que algú fes una comèdia sobre el tema. Així és com, per primera vegada, Roc Esquius i la seva companyia, Dara Teatre, han presentat la seva primera obra fora del gènere de la ciència-ficció. Probablement, la realitat que ens envolta ja resulta tan esbojarrada que no necessita cap lupa a sobre per esdevenir distòpica exposada damunt d’un escenari. El mirall social que ens proposa Esquius, en aquest cas, és el més interessant d’aquesta sàtira simpàtica en els temps d’Instagram. Malauradament, l’autor de muntatges tan ressenyables com iMe, Mars Joan o Sàpiens, en aquesta ocasió, perd una mica el pols de la narració (atrapat en l’embull competitiu dels protagonistes) i fins i tot del to. El que comença com una paròdia desenfadada sobre la visibilitat online del món dels emprenedors acaba derivant a una espècie de thriller laboral estranyament proper al David Mamet de Glengarry Glen Rose o, fins i tot, a la violència testosterònica d’altres peces de la sala com La peixera, Cloaca, A cada rey su merecido o Sota la catifa. Aquesta evolució, malgrat les bones intencions, resulta, aquí, massa força i, fins i tot, desconcertant. Afortunadament, l’espectacle compta amb un repartiment solvent i carismàtic a qui ve de gust acompanyar en el viatge. A més, certes situacions del text arrenquen unes quantes riallades i, amb d’altres, molts espectadors se sentiran identificats. En resum, es tracta d’un concepte engrescador i ben presentat, amb moments inspirats i algunes reflexions valuoses sobre la taula tot i que, en conjunt, la proposta no acaba de funcionar del tot.

07/02/2019
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

La necessitat d’agradar

Vivim en una època marcada per les xarxes socials, la necessitat imperiosa d'agradar i l'exigència del reconeixement extern, que per a molts és el que els fa avançar en la vida, tant emocionalment com professionalment. Likes es centra sobretot en l'àmbit laboral i en com aquestes pressions externes influeixen en la presa de decisions. Els quatre personatges de l'obra són el que, a priori i segons la lògica actual, podríem qualificar de losers. Les seves carreres professionals estan estancades o bé en un carreró sense sortida, per la qual cosa necessiten donar un canvi de rumb i volar cap a un destí tan desconegut com perillós. El problema principal de la dramatúrgia de Roc Esquius és que costa d'arrencar i que finalment acaba resultant un pèl inversemblant. La forma de començar la carrera cap el major número de likes resulta postissa i a estones enrevessada, per derivar després cap a un final brusc i inesperat. És cert, però, que hi ha diàlegs interessants i que l'agilitat de l'autor per crear situacions curioses està més que provada. Estem lluny d'iMe, Mars Joan o Sapiens -segurament el millor text d'Esquius-, potser també per uns registres interpretatius que no acaben d'encaixar dins de la peça.

02/02/2019
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

La lluita aferrissada per aconseguir seguidors

Aquesta és la sisena producció de la companyia després de “IMe” (Tantarantana, 2015), “El Catalon d’una nit d’estiu” guanyador del Festival Píndoles 2015, “Mars Joan” (Tantarantana, 2017 i 2016), “Els pastorets de la Martina” (Tantarantana, 2017) i “Claqué o no” (Tantarantana, 2018). (si cliqueu en els títols, accedireu a les ressenyes que van fer en el seu dia).

La companyia Dara va néixer el març del 2014 amb la idea de fer teatre de contingut contemporani i proper al públic, i si pot ser, barrejant comèdia i ciència-ficció.

Els quatre personatges treballen en àmbits diferents compartint l'espai de feina. Una escriptora, una dissenyadora, un programador web i un músic. Una proposta amb un argument que ens semblava a priori prou interessant, perquè tracta del món de les xarxes socials que coneixem prou bé, on els instagramers, youtubers o inclús els Blogs com el nostre, lluiten molt aferrissadament per aconseguir seguidors i "likes" (m'agrada), en les seves fotos, vídeos, frases o ressenyes; malauradament alguns d'aquests els importa ben poc, si el que es diu és veritat o no, fins i tot arriben a ser muntatges "fake news", .... el que de veritat els importa és aconseguir la fama virtual.

Si semblem els millors, és que ho som?
Si tenim molts seguidors, som més estimats?
Si la nostra vida sembla ideal, realment ho és?

Una proposta en clau de comèdia que qüestiona aquests comportaments socials a les xarxes però que no acaba d'aprofundir. Masses pinzellades i massa estereotips que pretenen donar resposta a la pregunta de fins a on són capaços d'arribar els nostres protagonistes, o nosaltres mateixos, per tenir el millor perfil a les xarxes socials.

Una proposta en la qual Roc Esquius abandona totalment la ciència-ficció per abordar un problema real de la nostra societat, l'obsessió per les xarxes socials i la dependència absoluta del reconeixement dels altres. Un problema que no solament afecta els egos de les persones sinó que influeixen cada cop més en el seu àmbit laboral, en el familiar i en el personal.

Però malauradament al nostre entendre la proposta no acaba de ser rodona, i no per les interpretacions que ens han agradat força, però si per la posada en escena, massa entretallada i repetitiva i per les situacions que planteja, que nosaltres hem trobat en alguns moments forçades i exagerades en extrem. Fins al punt de què acaba sent inversemblant.

També considerem que aquesta proposta li caldria una bona retallada en la seva duració, creiem sincerament que obtindria millor resultat sense tanta reiteració, ja que a on vol arribar quedaria igual de clar. Per contra ens ha agradat molt la deriva final de tot plegat, un final sorprenent i dur.

Potser teníem masses expectatives i això a vegades juga males passades. Aquesta és la proposta de la companyia amb la què menys hem connectat fins ara.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

26/07/2019
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Una nova addicció

No sé si a vosaltres també us ha passat, que de vegades aquell plat que sempre us surt boníssim, us ha quedat salat, o al revés li falta sal, s’ha passat de cocció o us ha quedat cru, ... dons bé, una mica és el que m’ha passat amb l’obra “Likes” d’en Roc Esquius. Pel meu gust s’ha passat una mica de cocció.

Tot i això, segueixo pensant que en Roc és un bon “cuiner”. M’agrada molt el seu estil, els temes que proposa i la frescor en que se’ns presenten. Però malauradament en aquesta ocasió, no he sortit del tot satisfeta . La veritat ,se m’ha fet llarga i un pel repetitiva, i és una llàstima, perquè el tema és molt interessant i tots els actors ho fan molt bé.

De totes maneres el tema ens serveix per reflexionar i fer-nos algunes preguntes:

Quin és el valor social d’un like en les nostres societats digitals?

Perquè tenim la necessitat de penjar tota la nostra vida a les xarxes socials?

Tot el que es penja és cert?

Perquè necessitem l’aprovació dels altres?

Som esclaus de les xarxes?

Perquè ens agrada tant tenir molts likes?

On són els límits?, tot si val?

Fins on seriem capaços d’arribar per aconseguir un like?

**/***

04/02/2019
Josep OS

Ahir vaig estar veient aquesta comèdia al Teatre Auditori de Bellavista amb text i alhora direcció de Roc Esquius i que ens porta la Cia. Dara. L’acció ens situa en un despatx de Coworking on treballen els quatre personatges amb unes professions molt dispars però coincidents en una situació, que cap no ha aconseguit avançar en la seva feina. Un selfie que es fan i decideixen penjar a la xarxes i la reacció dels usuaris, farà que les seves vides donin un canvi total. L’afany de guanyar diners fàcilment dels quatre protagonistes, ens condueix a una sèrie de reflexions, tant se val que mentim ?, de que seríem capaços ?, no hi ha límits ?. necessitem que ens diguin m’agrada?. Tot això i molt més se’ns presenta de forma excessiva, inversemblant i molt repetitiva que va fer que l’interès vagi en descens i que no es va recuperar fins al final amb un desenllaç sorprenent. Potser anava amb moltes expectatives, però per mi està molt lluny d’altres obres de Roc Esquius com, Sapiens, iMe, Claqué o no, o Mars Joan amb les que tant vaig gaudir. Res a dir de la interpretació de Núria Deulofeu, Isidre Montserrat, Míriam Tortosa i Bernat Mestre, ja que tots quatre fan un magnífic treball. No sempre surt com vols.

16/01/2022
Montserrat Moreno Guirao

Obra en clave de humor que plantea la importancia que le hemos atribuido a las redes sociales y la carrera de fondo que ciertas personas hacen para conseguir más likes en sus publicaciones aunque ello conlleve engañar a sus seguidores. Una obra que te hace reflexionar sobre este tema. Divertida y un poco exagerada. Pasas un buen rato que en los tiempos que corren es de agradecer.

09/08/2020
Ruth Prados López

Muy recomendable, lo pasé genial y además te hace reflexionar..

19/07/2019
Jordi Casas Duocastella

Quatre personatges que treballen en àmbits diferents (una escriptora, una dissenyadora de moda, un programador web i un músic) comparteixen un espai de coworking i estan farts de treballs precaris (o gratuïts). Una foto penjada a les seves xarxes socials amb una informació de broma farà que de cop comencin a guanyar “likes” i seguidors.
Comèdia divertida, un pèl exagerada per la facilitat amb què els arriba l’èxit als personatges, però que serveix de mirall d’aquesta època que vivim en què es valoren més els “likes” (o “agradaments” 　) que el contingut en si, i en què es comparteixen milers de “fake news” sense verificar-ne la veracitat.
L’obra tampoc fa una reflexió profunda d’aquest tema, és accessible per tots els públics, però al mateix temps fa que els espectadors es qüestionin certs comportaments a les xarxes.

15/02/2019
Cristina Canals Sanchez

Un comèdia sorprenent, divertida, ingeniosa i que ens farà reflexionar: Què faries per un like?

02/02/2019

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

La comèdia ‘Likes’, de la companyia Dara, reobre les portes de l’Aquitània Teatre

La comèdia Likes reobrirà aquest dissabte 4 de juliol les portes de l’Aquitània Teatre. Després de dues temporades a la Sala Versus Glòries i les seves posteriors estades a Madrid i València, l’obra de Dara […]

2 juliol 2020

La Companyia Dara estrena ‘Likes’ de Roc Esquius a la Sala Versus Glòries

Les noves maneres de sobreviure en aquesta “resplendent” societat que ens estem construint són cada vegada més surrealistes. Si no publiquem res a les xarxes socials, deu ser que no […]

28 gener 2019