Comprar entrades per a Ricard de 3r

Nosaltres, des de les nostres butaques observem la transformació d’en Ricard, un magnífic, extraordinari Quim Àvila, un adolescent ple de ràbia, desànim, apatia, avorriment i que troba la seva sortida assumint el paper d’un altre. La seva mirada ens arriba directa com si volgués que nosaltres l’ajudéssim a sortir del pou de desesperació on està ficat i que el porta a un destí que tampoc és el que vol.

Una obra molt rodona que ens ha agradat i ens fa rumiar, i un jove gran actor al que seguirem a partir d'ara.

Si desitgeu llegir la nostra crònica sencera ho podeu fer en aquest enllaç https://t.co/6L8H9OiSAy del nostre Blog “Voltar i Voltar”

 

No és cap secret afirmar que la ment d'un adolescent és un terreny inestable, imprevisible i en el qual tot transcorre a mil per hora. Sens dubte, es tracta d'un món fascinant que val la pena descobrir i endinsar-se, tenint l'oportunitat perfecta de fer-ho gràcies a obres com aquesta, que en el meu parer es trobaria entre el millor d'aquesta temporada teatral.

Així, ens trobem amb una aposta que no te por d'arriscar i que té molt clar a on vol arribar, desenvolupant les seves idees amb encert i decisió. Fins i tot, aquesta funciona perfectament en el moment en què es decideix trencar la narrativa interna, gràcies al bon càlcul del seu dramaturg, un excel·lent Gerard Guix. L'autor sap molt bé que està explicant i que vol aconseguir en l'espectador, tot dibuixant hàbilment les emocions del personatge i fent-nos sentir algunes d'elles, tant des del vessant emocional del propi personatge com des de fora d'ell. De fet, ens trobem amb una obra interpretada per un sol actor, però que fuig de l'estructura del monòleg habitual, narrant-nos una història a partir del que succeeix en aquesta i no a partir del que ens explica un personatge. En aquest sentit, l'obra prefereix mostrar per tal d'aconseguir transmetre emocions a l'espectador, fent  un ús de les mínimes paraules possibles. Així, a través de la quotidianitat, Guix ens dibuixa un personatge i una situació tremendament realista que, a poc a poc, anirà canviant a l'aliar-se amb l'atzar per tal de justificar-se a si mateix davant d'una vida que el desborda.

D'altra banda, la direcció de Montse Rodríguez juga amb el dinamisme, el qual facilita el visionat de l'obra a l'espectador i, al mateix temps, reflecteix com es mou el món intern del personatge. En aquest sentit, la seva encertada direcció es fusiona a la perfecció amb el text, recreant aquest món intern i transmetent-lo intel·ligentment a l'espectador a través de diferents elements com la música, la il·luminació, l'escenografia, els múltiples objectes utilitzats, el moviment escènic i, fins i tot, jugant amb la intimidació.

Per últim, tenim la cara visible del magnífic tricèfal que forma la companyia À trois teatre, coronat amb la sensacional interpretació d'en Quim Àvila, un jove amb molt de talent que ens presenta un personatge ple de matisos, cuidant-los i transmetrent-los fins al últim detall. En aquest sentit, l'actor sap trobar el punt just per no excedir-se en la seva interpretació, un factor altament complicat donada l'alta proximitat física del públic i les característiques del propi personatge. Així, el jove es submergeix i explora amb encert les emocions d'en Ricard i les mostra amb molta naturalitat, tant en les situacions quotidianes com en les violentes. Per tant, ens trobem amb una actuació memorable, la qual resulta el complement idoni per una obra que resulta ser transgressora, valenta i que no deixa indeferent. Sens dubte, un clar exemple de que el risc i la valentia per explorar el propi material pot conduir a una autèntica joia quan se sap a on anar i es treballa de forma intel·ligent.

De tant en tant apareixen a la cartellera petites joies en forma de muntatges modestos a sales petites que corren el risc de passar desapercebudes entre la gran quantitat d'oferta existent. Ricard de 3r és una d'aquestes joies. Un muntatge pensat per a un únic intèrpret (un magnífic Quim Àvila) que introdueix el públic a la ment d'un adolescent obsessionat amb Ricard III de Shakespeare i el converteix en voyeur de la seva intimitat. Ricard de 3r és una experiència teatral de primer nivell, una història crua, violenta i molt intensa que s'ha de viure.

Animeu-vos a visitar la Sala Flyhard. No us en penedireu.

Més informació

Veient l'obra dóna la sensació  de que Gerard Guix, a més de en El rei Ricard III de Shakespeare, s'ha inspirat en We need tot talk about Kevin, l'esplèndida i sòrdida novel·la de Lionel Shriver. En realitat, la intenció de l'autor és posar davant dels nostres ulls la transformació d'un adolescent, que passa de ser un noi tímid i introspectiu a un ésser manipulador, agressiu i violent. I ho fa amb la idea de que el públic es qüestioni si podria arribar a fer alguna cosa per reconduir situacions tan tràgiques com la que ens planteja la peça.

El cert és que no és un text còmode, tot i que més que de text hauríem de parlar de guió... L'obra està absolutament farcida de petits moviments i situacions quotidianes que ens van ensenyant, quasi sense paraules o bé amb breus fragments shakesperians, el dia a dia d'aquest protagonista tan especial. Un protagonista que en mans de l'actor Quim Àvila arriba a sacsejar a l'espectador i a sorprendre'l contínuament. En definitiva, un treball que se'ns enganxa a la consciència i, tal com pretenen Gerard Guix i la directora Montse Rodríguez, ens acompanya a casa un cop acabada la representació.

Existeixen moltes iniciatives culturals i educatives que tracten d’apropar l’obra de William Shakespeare als més joves, cercant maneres de fer que entenguin i s’identifiquin amb els temes que elles tracten. El dramaturg Gerard Guix, de forma maliciosament genial, ha aconseguit donar un gir pervers a aquesta idea, per tal d’assenyalar la responsabilitat de la família i l’educació en certs actes de violència. L’espectacle narra la història d’un adolescent tímid i turmentat que, obsessionat amb el personatge de Ricard III, viu una metamorfosi total on l’ambició i la set de venjança l’acabaran per convertir en un monstre. El text construeix un paral·lelisme molt interessant entre els dos éssers acomplexats, combinant amb escenes d’hiperrealisme, monòlegs teatralitzats i d’altres de gran simbolisme poètic. La directora, Montse Rodríguez, ha utilitzat tots els recursos de l’espai escènic transmetent una sensació de claustrofòbia emocional molt ben aconseguida. D’altra banda, extreu del jove actor Quim Àvila un treball interpretatiu colpidor amb moments angoixants i detalls (com la imitació dels seus pares) que posen la pell de gallina. No obstant això, es podria retreure a la proposta que parteix d’una òptica un pèl americanitzada en relació amb el cas que planteja al qual el públic català podria mirar amb certa distància. A part d’això i que, potser, la utilització de més fragments de Shakespeare s’hagués agraït, el muntatge és prou arriscat i honest per romandre dins l’espectador durant uns dies després de la funció; cosa que resulta cada vegada menys habitual.

Quan entrem a la sala ens trobem dins d’un garatge;  el lloc on  el Ricard, protagonista d’aquesta obra, hi passa hores i  hores tancat, escoltant música, jugant amb el mòbil, connectat a internet i escrivint en un diari personal. Tot a l’hora !!!!! Com la majoria dels adolescents, té les seves inquietuds, les seves manies i els seus complexes. Ràbia, rebel·lió, desànim, apatia, avorriment, desordre,... Una etapa realment difícil, que si a més a més li afegim situacions personals complicades, ens trobem davant d’una bomba de rellotgeria humana. Els espectadors serem els observadors de tota la transformació del protagonista després de que un dia troba un llibre de Shakespeare “Ricard III” i es comença a identificar amb el personatge de la novel·la. El personatge de Ricard III és el d’un home lleig i manipulador. L’ egoisme i el despotisme són els seus lemes. És el símbol de l’aberració moral i un ambiciós que menys prea fins hi tot a la seva pròpia mare.

Tot i que el tema és molt interessant, l’escenografia i posada en escena del tot encertada, la interpretació per part d’en Quim Àvila molt intensa i del tot creïble ( tot i que de vegades parlava tan fluix, que ens costava d’entendre el que deia), en general se’ns ha fet un pel lenta i ens ha faltat quelcom, que no saps que és , però  que surts amb la sensació de que hi ha alguna cosa que ha fallat. Llàstima !!!