Refugi a les rocoses - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions

Sinopsi

Humor, intriga i amor incondicional per a una comèdia bruta plena de moments sorprenents, impossibles i absolutament hilarants.

SINOPSI:

Tres amigues celebren el 40 aniversari d’una d’elles a un refugi a les muntanyes rocoses en ple hivern. En arribar al refugi es queden incomunicades per un allau de neu. A sobre, l’amenaça del Carnisser de les Olimpíades, el psicòpata assassí que setge la zona esquarterant i violant dones, amenaça la seva trencadissa estabilitat. I per acabar-ho d’adobar, el que havia de ser una celebració íntima entre amigues, resulta envaïda per l’aparició d’un quart personatge en discòrdia. La desventura no ha fet més que començar.

Durada:
70 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Humor, intriga i amor incondicional per a una comèdia bruta plena de moments sorprenents, impossibles i absolutament hilarants.

SINOPSI:

Fitxa artística

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 3

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Esbojarrada però confosa

Crec que el principal problema de Refugi a Les Rocoses és que promet més del que ofereix. Te la venen com una comèdia esbojarrada però el seu humor és força convencional. Pretén donar girs inesperats però acaba confonent al personal amb unes escenes finals força difícils de pair. Vol parlar de temes transcendentals però tot queda relegat a quatre frases ben intencionades i fora de lloc. Veient-la sembla que han volgut captar l'esperit "gamberro" d'un Martin McDonagh, per posar un exemple, però la cosa no ha arribat a bon port...

Val a dir, però, que hi ha situacions divertides i que amb l'aparició del personatge masculí es creen moments interessants. També s'ha de reconèixer que els actors s'esforcen per fer creïbles situacions molt increïbles, i en aquest sentit Cristina Gámiz s'emporta gran part de les rialles gràcies a una composició que connecta de seguida amb els espectadors. Resumint, crec que la idea original tampoc donava per molt, però segurament podria haver-se conduit amb menys entrebancs...

15/02/2014
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

La verdad es que leí el argumento de la obra y me entraron unas ganas inmediatas de ir a verla. Por eso no lo dudé ni un momento.
La lástima ha sido cuando he ido a verla y me ha dejado un poco frio.
La obra empieza muy bien. Las actrices interpretan de maravilla y te sacan una sonrisa con sus diálogos chispeantes pero al final todo da un giro y se convierte en algo extraño, surealista y que a mi personalmente no me ha gustado.
Creo que lo tenían muy fácil para hacer una obra de comedia negra y al final han decidido tirar a algo personaly más profundo que nos ha dejado a todo el público liado y sin saber que pensar.
Una lástima por lo que podría haber sido y no es…

23/02/2014
Jordi

La transposició de l’escena a un indret llunyà del nostre país ha anat de la mà, en el text de Laura Freijo, de la transposició de l’humor, no només a referents llunyans als nostres, sinó també al concepte de l’humor. És difícil riure en una obra així que més bé frega el teatre de l’absurd que no pas el de la comèdia. I absurd és que intenti ser una comèdia quan només arrenca algun, només algun, somriure. Intenta fer arribar un missatge poc transcendent, de tan usat, que pot passar desapercebut per tot allò que s’ha esdevingut a l’escena.
Quan vaig assistir hi havia públic infantil. No és una obra, crec, per a públic infantil, ni molt menys.

23/02/2014

Deixa la teva opinió