Comprar entrades per a Paquito Forever

La obra es muy entretenida y el actor es maravilloso. Lo recomiendo 100%

Ens hem quedat absolutament enamorades del personatge. Joan Vazquez ens delecta amb una interpretació d’una enorme sensibilitat, d’una gran qualitat humana que ens ha fet riure i emocionar. Una interpretació plena de matissos i un registre vocal molt complet que, acompanyat a l’escenari pel Gerard Alonso que toca el piano i es desplega en altres personatges que complementen la seva interpretació, ens ha apropat a la persona de Paco Alonso com si ell mateix ens hagués explicat la seva història. Afortunadament aquest cop si he tingut l’oportunitat de veure-ho. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/10/31/paquito-forever/

Avui per fi després de dos entrebancs, un d’ells perquè es va suspendre per malaltia de l’actor, he pogut gaudir i molt a l´Almeria Teatre d’aquesta petita joia. Un musical cabaret de Gerard Alonso i Fran Arráez, amb música del primer i direcció de Victor Alvaro que és un homenatge a Paco Alonso, un ballarí, transformista i cantaor que als anys 50 actuava per diversos locals de Paral·lel, fins que va decidir donar el salt a Nova York on es va instal·lar, la fama li va somriure i va actuar al costat dels més famosos artistes i cantants i va viatjar per tot el món. Al cap dels anys va decidir tornar a Barcelona i es va presentar al càsting del musical Flor de Nit de Dagoll Dagom, el van acceptar i va ser qui va interpretar el personatge de Paquito. Un espectacle amb una càrrega brutal de tendresa, de moments molt divertits i altres molt emotius, sobretot quan tracta la relació amb la seva mare i crec que era impossible trobar algú que superi a Joan Vázquez per posar-se en la pell d’Alonso. La seva empatia amb el públic t’atrapa des del minut un i conforme va avançant et fa viure un seguit d’emocions indescriptibles, Fantàstic així mateix Gerard Alonso al piano així com les lletres de les cançons. Suposo que la majoria ja l’heu vist, però si no és així, és un imprescindible i aprofiteu que han prorrogat tots els diumenges d’aquest mes a les 20 h.

No és que se’m fes curta, és que voldria estar hores i hores sabent més detalls de la vida d’aquest Paco Alonso, que “nació bailarín”. Saber més detalls de la seva captivadora vida explicada amb un gran respecte i “carinyo”. Paquito ens explica anècdotes, vivències i el pòsit que deixava en ell estar i treballar amb Sinatra o Jerome Robbins, Bernstein i Antonio (quasi salto de la cadira!), ballar per mig món…
Joan Vázquez està fantàstic, fent-nos creure que tenim a Paco al davant, artista que mira enrera, divertit (encara ric amb “open, close”), emotiu i tendre quan cal, repassant i cantant la seva trajectòria, no només d’artista sinó parant atenció a la vida lluny de les marquesines, i aconsegueix que pensis que el vas conèixer i xerrar amb ell.

Surts amb un somriure a la cara, pensant en la sort que tenen aquells que persegueixen els seus somnis i els atrapen, com Paco. Millor homenatge, impossible.