Oques cretines: Karl Valentin

Així li deia Bertolt Brecht a Karl Valentin, l'autor de les peces breus que avui he vist a la sala Frégoli de La Seca. Una dotzena d'elles escollides pels de Taganrog Teatre i dirigides per Lluïsa Mallol. Teatre de l'absurd en la seva més àmplia qualificació. Pel meu gust és d'aquells espectacles que queden una mica encotillats en un teatre, doncs demanen la proximitat i interacció dels locals nocturns tipus cabaret, però no ha estat un problema, la funció ha passat en una bufada i el públic ha sortit molt content.

 

 

Crítica completa »  http://bit.ly/2mbElaF 

És un divertiment còmic amb capes de profunditat crítica. Un joc dramàtic entra l’absurditat i l’humor.
Jocs de paraules, gags de clown. Un text fill de l’actor de cinema mut, que diu moltes coses que no es diuen.

Una magnífica direcció i interpretació, amb un tempo mesurat. Accelerat quan cal, al ralentí quan cal.
12 històries amb un estil que segur que ha estat font per a Calders, Beckett i tants altres que sobrevivien en temps de guerra i horror. Els tres actors, Josep Maria Mas, molt pallasso, Ferran castells, molt showman, Blanca Pàmpols, molt tendre. Un text tant difícil de dir, i tant ben dit!

12 peces molt ben treballades i jugades entremaliadament per la Lluïsa Mallol.

Se’m fa difícil parlar-ne. El llenguatge és lúdic, l’espectacle és lúdic. I la diversió no fa perdre el missatge. Quin? No ho sé... ! Però n’hi ha segur! Aneu-lo a buscar, i intenteu posar-li paraules a l’absurd clarivident.

 

OQUES CRETINES és un cabaret a partir de 12 peces breus i una cançó de Karl Valentín (1882-1948). Karl Valentín era pallasso, músic, còmic, actor i productor de cinema, que es nodria de la cultura popular de Munic i va ser admirat per Bertoltd Brecht i Hermann Hesse. Un artista que va trepitjar els escenaris als inicis de la Segona Guerra Mundial.

Sense riure mai el pallasso Valentín es presentava al públic com si estigués obligat, com si de fet es volgués trobar en un altre lloc i començava a barallar-se amb els objectes i amb la seva inseparable parella Liesl Karistadt (paper interpretat per Blanca Pàmpols).

En el teatre d'aquest autor "les paraules són la llavor del caos" jocs de paraules, paraules equívoques que volen dir coses diferents del que diuen, paraules amb més d'un significat, paraules deformades.

Ens han agradat les interpretacions de tots tres, que enmig del caos que estan generant amb les paraules, són capaços de mantenir una actitud hieràtica; molt destacable la segona peça on repeteixen alternativament un diàleg, intercanviant els papers i amb una velocitat creixent, i l'escena de la parella a la qual regalen unes entrades de teatre.

Una comicitat continguda, amb situacions absurdes i basada en la paraula mes que en el gest. Ens ha agradat força.

Si desitgeu llegir la nostra valoració sencera, només heu de clicar AQUÍ