Mars Joan

Fer una obra de teatre que simuli un programa televisiu no és senzill. Les dinàmiques i els tempos de la tele i de l'escena són ben diferents. No obstant això, la companyia Dara torna a sorprendre'ns amb una dramatúrgia muntada amb molt d'ofici i que gràcies a totes les tècniques que desplega (analepsis, converses paral·leles, diàlegs creuats, trencaments de la quarta paret, multiplicitat d'espais, jocs metateatrals...) aconsegueix una peça sòlida, rítmica (ben dirigida) i amb bons acabats. I tot envernissat amb una capa d'humor que fa que en alguns moments llueixi de manera excepcional.

L'ànima de l'obra en aquest cas és tant o més important que la seva forma externa. L'amor, la parella, allò que la societat espera de nosaltres, el que nosaltres esperem de la societat, les oportunitats que només passen una vegada a la vida... tot tractat de manera contemporània; ben ancorat a la nostra realitat. És cert que en alguns moments esdevé un pèl massa explicativa i que alguns personatges no acaben de tenir la profunditat que caldria (i això que els actors estan excel·lents) però... que carai! És una obra intel·ligent que t'interpel·la, et fa pensar i riure... què més voleu?

La passada temporada ja vàrem poder veure aquesta proposta, ara farà uns 11 mesos i recordem que ens va agradar molt (aquí podeu veure aquella valoració); malgrat això, estàvem encuriosits dels canvis que el seu autor i director Roc Esquius, li havia donat a aquesta nova versió.

De fet l'únic actor que repeteix és Isidre Montserrat, que té la sort de repetir un paper molt divertit, que és sense cap mena de dubte un bombonet, perquè és el personatge més incrèdul i que més rebutja d'entrada la pretensió de què el seu amic estigui parlant seriosament ... i segurament és el que representa millor al públic de la sala que es queda astorat davant de què el protagonista es vulgui anar a viure a Mart per no tornar.

El canvi que més hem notat en aquesta nova adaptació del text, és que així com en la primera versió s'utilitzava un seguit de flaix-backs constants al llarg de la representació, ara el text es veu gairebé seqüencialment en el temps, a no ser la primera escena que ens introdueix breument per tornar al passat. Malgrat que l'anterior versió ens va agradar molt, creiem que aquest canvi facilita molt la comprensió de l'argument a un públic majoritari, que potser no estan acostumats a veure la història trencada amb continus canvis en el temps.

També ens demostra novament que una de les parts més importants de l'èxit d'una proposta teatral és la dramatúrgia o el text, perquè si aquest té qualitat, ja té molt de guanyat, amb independència de quins actors interpretin els protagonistes de la història, evidentment si aquests, com és el cas, s'impliquen amb gran professionalitat. Les interpretacions dels 4 actors ens han agradat també moltíssim i no sabríem dir sincerament quin "cast" ens ha convençut més de les dues versions.

Si desitgeu llegir la valoració original, només heu de clicar AQUÍ

En el marc d’El Cicló d’El Tantrantana, la companyia Dara estrena l’obra de teatre Mars Joan, una comèdia escrita i dirigida per en Roc Esquius, inspirada en Mars One, un projecte real, que el que pretén és muntar, a partir del 2027, una colònia permanent d’humans en el planeta Mart. Homes i dones que hauran de viure per sempre en aquest planeta, sense cap possibilitat de retornar a la Terra. La previsió és que durant l’any 2025 viatgin a Mart els primers colonitzadors, en el 2027 s’incorporin quatre persones més; així cada dos anys fins al 2035, que es calcula que s’arribarà a la vintena d’habitants. El projecte, per tal d’assegurar patrocinadors i inversors, ha previst un reality show, similar al conegut programa televisiu Gran Hermano.

La Companyia Dara el que intenta és descobrir quins poden ser els motius perquè gent com en Joan vulgui fer aquest viatge i deixar-ho tot per sempre; i s'ho plantegen des de la perspectiva d’assolir un somni, en cap cas en la de defugir d’una realitat.

Els protagonistes són quatre: les parelles formades per en Joan (Josep Sobrevals) el candidat a viatjar a Mart i la Noe (Vanessa Segura) la seva dona, i la Sara (Núria Deloufeu) i el seu marit en Manel (Isidre Montserrat). A cadascun d’ells els veurem reaccionar de diferent manera davant la decisió d’en Joan. Mentre la Noe no s’ho acaba de creure i s’enfonsa, la Sara és mostra molt més compressiva i en Manel és el típic enfoteta que se’n riu de tot. La foto del programa de mà la trobo genial, capta molt bé la reacció de cadascun dels protagonistes.

Només entrar, els espectadors ens convertim en el públic del reality show Mars One. La presentadora del programa està a punt d’entrevistar a la dona d’en Joan, un dels escollits de colonitzar el planeta Mart. El realitzador s'encarrega de dir-nos com i quan hem d’aplaudir. En Joan el podem veure en una pantalla via satèl·lit. Se’l veu molt feliç. Mitjançant la utilització del flashback la història va endavant i endarrere durant tota la representació. Comença amb en Joan a Mart, salta per situar-nos en el moment en què en Joan decideix marxar, i així un i un altre cop successivament.

La veritat és que l’he trobat molt original i divertida. És una comèdia molt ben escrita i dirigida per en Roc Esquius, en la que m'he divertit moltíssim només començar l’obra. Per descomptat que les interpretacions de tots quatre actors han estat fantàstiques!! Trobo genial l'escena on les converses que tenen individualment amb els mòbils queden perfectament lligades entre sí.

A mi m'ha agradat molt, i per això recomano a tothom que tingui ganes de riure i passar-ho bé durant l’hora i mitja que dura l’espectacle que no es perdi aquesta comèdia. Us puc assegurar que sortireu del teatre amb un somriure d’orella a orella.

Hem arribat a aquest punt estrany de la història de la nostra societat on els arguments de ciència-ficció i la realitat que ens envolta s’han alineat, es confonen i es retroalimenten. Roc Esquius, autor i director de la sàtira futurista iMe, ens proposa, en aquesta ocasió, una comèdia sobre un home que decideix marxar a viure a Mart (sense possibilitat de tornada) i els conflictes que això comporta en el seu entorn. El més curiós d’aquesta idea és que està basada en un projecte real que, si aconsegueix fons suficients, començarà a enviar a persones a viure al planeta vermell d’aquí a 10 anys. Aquesta circumstància aporta a l’obra una versemblança i una proximitat que no estava tan present en el més distòpic anterior espectacle de la Companyia Dara. En el fons, però, l’objectiu és el mateix: parlar de la soledat de l’ésser humà contemporani i dels problemes emocionals en un context d’innovacions tecnològiques que no acabem d’assimilar. El muntatge té una arrancada molt original i interessant, i un final meravellosament arrodonit que convida a la reflexió i a fer-ne diverses interpretacions. Malgrat això, pel camí, les trames s’entretenen a explicar-nos algunes situacions una mica òbvies que es podrien haver donat per suposat i fan anar més lent el ritme narratiu. En tot cas, la barreja entre la comèdia d’embolics, ciència-ficció i moments de crítica psicosocial a l’estil El mètode Grönholm està molt ben compensada. No sabem, encara, cap a on evolucionarà la veu d’aquesta jove companyia però, d’entrada, ha aconseguit refrescar una mica el panorama del teatre independent... i només això, ja és molt d’agrair. Estarem atents.

Ja fa uns anys que el projecte televisiu Mars One, que pretén establir una colònia humana permanent al Planeta Mart, està fent càstings arreu del món. Molta gent està interessada en fer aquest viatge, encara que suposi només un viatge d'anada... A partir d'aquesta premissa, que resulta segurament el més polèmic, sorgeix el nou espectacle de la Companyia Dara.

Després de la fantasia distòpica iMe, Roc Esquius ha volgut tornar a parlar en to de comèdia d'un futur més o menys proper. Però, sobretot, ha volgut tornar a parlar de relacions humanes i de personatges inadaptats o amb greus problemes de comunicació. El punt de partida de l'obra és brillant i hi ha un munt d'idees interessants que desemboquen en un final encertadíssim. El que passa és que el camí per arribar a tot això és massa llarg i s'embranca en situacions que semblen d'un altre tipus d'obra. Sabem que la intenció és utilitzar el to costumista per acostar el públic a la distòpia plantejada, però potser no s'ha tingut en compte que en ocasions el costumisme s'instal·la i ens fa perdre originalitat. Dóna la sensació que s'ha donat massa voltes sobre el mateix i que hi ha idees que han quedat descartades en el darrer moment... Tot i així, l'espectacle és fresc, divertit i assenta les bases d'una companyia sòlida, que ha trobat una forma de fer humor pròpia i original.

Voleu tenir un postfunció interessant amb els amics? Aneu a veure Mars Joan. Us asseguro que la pregunta que planteja aquest muntatge (què faries si algú que coneixes et digués que vol anar a Mart i no tornar mai més) és una d'aquelles per les quals tothom té una resposta i una opinió.

Amb Mars Joan, la Companyia Dara proposa una comèdia actual i amb un punt romàntic que fa riure i fa pensar. Una història ambientada cinc minuts en el futur habitada per personatges entranyables i molt semblants a nosaltres, magníficament interpretats per Vanessa Segura, Núria Deulofeu, Josep Sobrevals i Isidre Montserrat.

Després d'iMe, Mars Joan és la confirmació que la Companyia Dara és una d'aquelles que no cal perdre de vista. Molt recomanable.

Més informació a Somnis de teatre