‘Mars Joan’ o la decisió d’anar a Mart i no tornar

Redacció

El segon espectacle d’El Cicló d’El Tantrantana ja està en marxa. La companyia Dara estrena Mars Joan, una comèdia de Roc Esquius inspirada en el Mars One, el projecte que pretén colonitzar Mart a partir del 2027.

TEATRE_BARCELONA-dara_mars_joan-REVISTA_1
Els membres de la companyia amb Núria Tàpias i Àngel Jané.

 

Anar a Mart sense bitllet de tornada i fer-ne un reality show? Això és el que planteja el projecte Mars One, la iniciativa privada que pretén muntar una colònia permanent d’humans al planeta vermell, engegat per l’investigador holandès Bas Lansdorp. Un projecte al qual, segons els seus impulsors, s’hi van apuntar 200.000 aspirants dels quals, després de diversos processos de selecció, només en queden un centenar. D’aquests, en serien 24 els que finalment marxarien, en grups de quatre i cada dos anys, a viure a Mart.

I un projecte, sigui dit, que ja ha estat qüestionat per científics, investigadors i premsa. Per què? En resum: manca de finançament i tecnologia, un procés de selecció poc rigorós i la inviabilitat de sobreviure a Mart. Aprofundint una mica més: un dels 100 finalistes, l’astrofísic Joseph Roche, ha rebel·lat que els aspirants han anat pagant per obtenir punts i superar unes proves de selecció que, a més, es limitaven a un vídeo d’escassos minuts, un test i una entrevista via Skype de 10 minuts; un estudi de l’Institut Tècnic de Massachusetts estima que al cap de 68 dies un humà, a Mart, hi moriria rostit a causa de la radiació; Endemol, la productora de Gran Hermano que havia de fer-ne un reality show, s’ha retirat del projecte i nombrosos experts fan constar que el pressupost, estimat en 6.000 milions de dòlars –dels quals actualment, segons el seu web, n’han aconseguit 862.378–, és absolutament insuficient per tirar endavant la colonització a Mart. Si us pregunteu per la resposta de Bas Lansdorp: evasives.

Sigui com sigui, i oblidant articles i estudis, la simple idea del projecte pot plantejar infinits dilemes ètics absolutament llaminers per al teatre. I si una cosa tenen Roc Esquius i la companyia Dara és olfacte per tractar qüestions d’un futur immediat i l’habilitat per portar-les al terreny de la comèdia, com van demostrar al mateix Tantarantana amb iMe, que estirava el fil de l’addicció a les xarxes socials per enviar-nos a un futur proper on ja no ens tocarem ni mirarem als ulls.

GENT NORMAL

“Som gent normal” és el que més ha repetit Núria Tàpias, exaspirant present a la presentació de l’espectacle. “Boig és el que es passa la vida fent una feina que no li agrada i pagant factures al banc”, hi afegeix Àngel Jané, l’únic català que figura entre els 100 últims finalistes. Des que es van presentar com a aspirants al projecte, han hagut de sentir de tot. “A Calafell, que ens coneixem tots, em deien la marciana”, explica Tàpias. Però la companyia Dara ha volgut allunyar-se de judicis o personatges freaks. En paraules de l’actriu Núria Deulofeu, l’obra “no tracta sobre persones que no se senten còmodes en aquesta societat i volen fugir, sinó de gent disposada a fer un viatge i no tornar per tal d’assolir el seu somni i, sobretot, com ho rep el seu entorn”.

Els protagonistes són en Joan (Josep Sobrevals), l’aspirant a marxar a Mart, la Noe (Vanessa Segura), la seva dona, i una parella d’amics, la Sara (Núria Deloufeu) i en Manel (Isidre Montserrat). Cadascun adopta una actitud ben diferent davant l’aventura d’en Joan, des de la incomprensió al propi qüestionament de la vida, passant l’esquerda que suposa a la vida de la seva parella. D’aquesta manera, “el públic s’acaba identificant amb un d’ells”. L’obra va intercalant, a través de flashbacks, escenes del moment en què en Joan explica que vol fer el viatge amb el reality show. “Ens interessa jugar amb el format televisiu, amb el reality, i com s’expliquen les coses”.

Tot i que l’obra s’inspira en el projecte real de Mars One, les vides dels protagonistes estan totalment ficcionades. De fet, la companyia no va contactar amb els participants fins que van tenir enllestida l’obra. Malgrat això, reconeixen que, un cop vista, s’hi reconeixen en moltes situacions.

TETRIS I POSTFUNCIÓ

Com mana la tradició de la companyia, un cop acabada la funció el públic podrà xerrar amb els actors al hall del teatre, on aquest cop hi haurà instal·lat un futbolí i una màquina Arcade per jugar al tetris. A més, faran diversos col·loquis amb les altres companyies d’El Cicló, a més d’Àngel Jané i Núria Tàpias.

Text: Mercè Rubià / Fotografia: Dara Teatre

Escrit per
Redacció
Articles relacionats
La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

Després dels darrers èxits que han obtingut amb Els ocells, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda i Le congrés ne marche pas, La Calòrica, una de les companyies més reconegudes de […]

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Aquest Hivern, TeatreBarcelona tornem a editar la revista en paper. Una mirada independent i tranquila a la cartellera hivernal de Barcelona, pensada únicament per a nosaltres: el públic. Hi trobaràs reportatges, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!