Les Antonietes: Mambo

Una nova proposta de la Companyia "Les Antonietes" escrita i dirigida per Oriol Tarrasón. Amb aquesta producció trenquen amb la línia de treball a la que ens havien acostumat, les adaptacions dels grans clàssics com Ibsen, Tenessee Williams o Arthur Miller. Volen amb això apostar per obrir una nova (doble) línia de treball, el teatre contemporani i la comèdia.

Annabel Castan i Dani Arrebola són una parella d'actors que interpreten el paper d'un matrimoni en una tragèdia vestida de comèdia. I tota l'estona fan davant nostre aquest doble paper d'actor i personatge, interaccionant constantment amb nosaltres de tal manera que els llums de la petita sala del Maldà no s'apaga en cap moment. Som interpel·lats i som testimonis de les seves absurdes discussions o del seu caòtic sopar. Unes magnífiques interpretacions que ja ens han impactat des de bon començament amb el ball que ens han ofert com si fossin uns professionals del ball de saló.

Un text que ens parla de la incomunicació entre les persones, tots dos parlen però no s'escolten. Parlen per fer-se mal sense tenir en cap cas intenció d'entendre que els hi passa, només els retrets sense esperar cap resposta per part de l'altre, mostrant la covardia que no els deixa enfrontar els problemes de comunicació.

En certa manera creiem que Les Antonietes, ens posen un mirall davant nostre, per què els espectadors ens veiem reflectits en les nostres discussions absurdes de parella, potser massa exagerades com acostumen a ser sempre les caricatures, però que segurament formen part de la nostra convivència, malgrat que els dos membres de la parella ens necessitem, l'un a l'altre, mes del que ens arribem a pensar, per continuar amb la nostra lluita contra la rutina del dia a dia i sobretot per poder sobreviure el millor possible.

Ella decebuda perquè creu que els seus somnis no s'han complert i que ell li va prometre coses que després no ha fet ... No ha treballat mai i juga amb la fantasia que un cop separada treballarà i s'ocuparà dels nens però amb la seguretat que no ho haurà de fer, que no s'atrevirà a fer el pas que sap que l'obligaria a canviar de vida, a assumir responsabilitats. És realment el que vol?, el divorci?

Ell decebut per la falta de vida sexual i l'ensopiment d'una relació que el porta a anar a ballar tot sol i treballar "30 hores diàries" per mantenir una família que no té cap sentit, tret del fet de dir que té una família. Sap del cert que ella no donarà el pas de marxar i aquesta seguretat li permet no donar cap pas per apropar-se. És realment el que vol ?, una família "pantalla" ?

Moments còmics que endolceixen la duresa de la situació que “pinten” amb unes interpretacions que en tot moment hem sentit com representació d’uns papers on els actors han guardat la distància amb el personatge que havien d’interpretar. Molt bona química entre tots dos. Un divertimento.

Si desitgeu llegir la crònica sencera, nomès heu de clicar AQUÍ

Perquè ella es vol divorciar, però ell no, i això pot ser un problema... pels que es volen divorciar. Una trama lleugera, una mica feble i amb un discurs una mica reiteratiu, però m'imagino que l'obra no pretenia res més que divertir, i l'autor —Oriol "Antonieta" Tarrason— ho ha aconseguit. Com a director també ha portat al duo interpretatiu —Annabel Castan i Dani Arrebola— a un nivell considerable, i amics, romans, compatriotes, aquí hem vingut a veure una comèdia lleugera, a passar-ho bé i penso que els responsables de la funció ho han aconseguit. De tan en tant als que veiem força teatre ens va molt bé desengreixar i veure coses laxants, i no parlo de restrenyiment.

Crítica completa » http://bit.ly/2gsmtWB

La Cia. Les Antonietes presenten “Mambo” al Maldà, una obra escrita i dirigida per l’Oriol Tarrasón, interpretada per Dani Arrebola i Annabel Castan.

 

“Mambo” és una peça plena d’ironia, des d’una mirada còmica a ritme de Maaaaaaaaaaaaambó !!!,  sobre la crisis de parella. Una barreja de teatre dins el teatre, en la que de vegades són ell i ella, i d’altres en Dani i l’Annabel.

És una història basada en fets reals, o no..., on surten tots els draps bruts de cadascun d’ells. Dues mirades diferents. Dues posicions diferents. Un combat dialèctic entre les coses essencials, i les que no ho són.

"Fa tant de temps que estem junts que ja no et puc seguir estimant".

L’ Oriol Tarrasón ens planteja on són els límits en la relació de parella. Aquell moment en que ja no queda res. La incomunicació. Una mirada a aquell instant en que un dels dos vol trencar, i l’altre, tot i que també en té queixes, vol continuar com si res. Els retrets... els de sempre: les feines de la casa, els diners, les relacions sexuals, els roncs, les amistats i com no, la utilització dels fills enmig dels conflictes conjugals.

Sensacional la posada en escena, el vestuari i l’obertura de l’obra coreografiada de Fàtima Campos. Molt bones les interpretacions de Dani Arrebola i Annabel Castan.

Tot i que penso que li falta alguna cosa per ser del tot rodona, és una proposta divertida que us recomano d’anar a veure.

Plantejada com un joc de teatre dins del teatre, Mambo és una peça molt divertida sobre una parella en crisi que discuteix sobre les seves misèries. Curiosament, a vegades, el conflicte transcendeix i són els actors qui parlen al públic, explicant els problemes que, com a artistes, tenen amb el seu company d’escena. Així, aquest truc de miralls entre realitat i ficció suma algunes capes semàntiques (i certa confusió també) a la radiografia emocional que es fa del món dels matrimonis desgastats. Un univers experimental per la companyia Les Antonietes que, fins ara, ens havia acostumat a l’adaptació de clàssics. La proposta té la gran sort de comptar a un parell d’intèrprets (Annabel Castan i Dani Arrebola) entregats al màxim, molt divertits i amb una química esplèndida que donen sentit a tot plegat. No obstant això, la dramatúrgia resulta, en alguns moments, caòtica i dispersa, i deixa passar l’oportunitat de disparar a un objectiu concret, en comptes de generalitzar amb metàfores, més o menys encertades, sobre la fi de compenetració amorosa o artística. Algunes idees són originals però també gratuïtes, d’altres una mica més encertades. Faltaria, doncs, una millor cohesió narrativa per, a més d’entretenir tan bé com ho fa, guanyar profunditat, discurs i reflexió, i no quedar-se en el nivell més efectista.

Una parella comença ballant i acaba discutint. Són un matrimoni, o bé dos actors que interpreten un matrimoni (això no queda prou clar). Se suposa un fet real, però tota l'estona es juga amb la mentida. És una comèdia amb tocs dramàtics, o fins i tot un drama disfressat de comèdia. Tot això és Mambo, la última producció de Les Antonietes, que per una vegada deixen aparcat el seu estil d'adaptar clàssics (El mal de la joventut, Molt soroll per res, Vània o Un tramvia anomenat desig, entre d'altres) i s'atreveixen amb un text de creació pròpia. Concretament, amb una dramatúrgia d'Oriol Tarrasón que té moments interessants però que s'acaba diluint, potser per la manca de pretensions, per tenir un rumb poc definit o bé per la seva manca de profunditat. I és que a Mambo tot pretén ser lleuger, quan en realitat la història soterrada donaria per molt més. Sigui com sigui, l'espectacle s'aguanta i es gaudeix per la bona química que hi ha entre els dos actors (Annabel Castan i Dani Arrebola) i per la quantitat de matisos amb els que construeixen els seus respectius personatges. En definitiva, un divertiment inofensiu i ben interpretat que no decebrà a quasi ningú.