El protagonista de L’últim dia explica un dia de la seva existència: se sent utilitzat i abandonat. Ell representa tota una generació, en una de les últimes creacions de Lluïsa Cunillé, una de les autores catalanes amb una trajectòria més sòlida. Dirigeix Xavier Albertí.
Sinopsi
En una de les obres més conegudes, Après moi, le déluge, retrat personal i insòlit de la relació entre primer i tercer món, la dramaturga Lluïsa Cunillé escindia la veu del narrador, entrant i sortint del personatge. Ara torna a fer servir la mateixa tècnica en aquest text, una obra recent tan crua com poètica, per retratar una jornada en la vida d’un noi. En aquest monòleg, el jove protagonista ens parla del tracte que rep de l’avi, de la mare, del germà o dels amics, en una gradació que pot anar de la desatenció als abusos. Representa, amb el seu testimoni, tota una generació que se sent perduda i abandonada i que ha trobat un món que no li agrada.
