Llogatera - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Llogatera és el viatge apassionant i frenètic d’una noia que es veu obligada a deixar el seu pis de 38 m². Una comèdia amb diferents convidats: la mare, un amant, el propietari, un alumne, la dona de la immobiliària, la socorrista, un milicià…

Sinopsi

La nostra protagonista haurà d’enfrontar-se a les seves pors: el futur, les expectatives i el fracàs, la precarietat, la soledat… i la seva dificultat per passar a l’acció. Com actuar contra un sistema que l’expulsa quan no és suficient ser suficient? Com aferrar-se al seu castell de 38 m²?

Durada:
85 minuts

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 7

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Un problema greu i força urgent

El problema dels lloguers en una ciutat com Barcelona és tan greu i urgent que el teatre no podia evitar-lo ni fugir d’estudi. Fins ara no havíem vist massa textos al respecte i és per això que Llogatera té un valor especial. En aquesta obra hi trobem una dona jove que viu sola, que té la família fora i que s’ha adaptat a la ciutat des de fa anys, encara que sigui en molt pocs metres quadrats. Ara ha de marxar per decisió del propietari, amb qui té moltes dificultats per arribar a parlar i comunicar-se. De fet, és com si fos un ens llunyà, sense rostre, ni veu, ni sentiments...

Llogatera funciona a la perfecció durant tota la seva primera meitat, on veiem el problema real i on podem sentir-nos totalment involucrats. Fins i tot podem indignar-nos i esparverar-nos quan escoltem les possibles solucions de l’agència immobiliària, un altre ésser inhumà i amb molts tentacles. El problema potser ve a la segona part, quan l’argument agafa una abstracció que potser no li calia i que posa als espectadors en una situació més compromesa. Entenc cap a on es vol anar, així com les idees més revolucionàries que es plantegen, però penso que tampoc es va fins al final i es desaprofita un camí que potser no s’hauria d’haver començat.

Llogatera, però, no seria el mateix sense una gran actriu al davant. Júlia Truyol exprimeix al màxim el seu personatge, passant per diferents estats i mostrant-nos una dona amb les seves contradiccions però també amb les seves més que justes reivindicacions. És una bona oportunitat de veure a l’actriu en un paper totalment protagonista, després d’haver-la vist nombroses vegades en els repartiments corals de La Calòrica. I també és una bona ocasió per acostar-nos al debut de l’actor Rubén de Eguía com a director de la peça.

27/09/2025 - Teatre Akadèmia
Sílvia Moreno Palomar
Teatre Barcelona

Ràbia i impotència davant l’especulació

Hi ha obres que aconsegueixen posar un mirall a una realitat que espanta, per la cruesa i la versemblança amb allò que coneixem de primera mà. Quan es toquen temes que ens interpel·len, pot ser incòmode de veure, però també una manera de despertar una reacció o una resposta necessària.

En aquest monòleg la Núria explica al públic com d’un dia per l’altre, i després de set anys, es queda sense llar perquè el propietari del pis que té llogat ha decidit no renovar el contracte i convertir-lo en un lloguer temporal. És a dir, un altre pis turístic més a la ciutat de Barcelona. I és amb aquest punt de partida que, amb un petit exemple, el text de Paco Gámez dona veu a una pràctica cada vegada més estesa.

Júlia Truyol és l’element més atraient d’aquesta obra sens dubte. La seva força i compromís amb la història que explica és un imant del qual cap persona del públic es pot desconnectar ni un moment. És ella la que aconsegueix seduir a l’espectadora i enfonsar-la en un camí ple de solitud, decepcions, tristesa, impotència i ràbia. Sense Truyol aquest text no tindria ni la meitat de la potència que té gràcies a ella.

Un relat divertit i trist per la realitat que exposa sense miraments. Directe i tocant de peus a terra en la major part de la narració, té cap al final un desviament més fantasiós que, tot i que podria haver funcionat, fa que el pes que té la història s’alleugeri i perdi força. El seu gran al·licient és saber que tot el que s’explica, per molt cru que sigui, està basat en la realitat i aquesta es converteix en una denúncia, una reivindicació. Quan aquest relat fuig cap a moments més imaginatius i llunyans de la veracitat és quan el públic desperta de l’encanteri i s’aparta de la connexió de tu a tu.

És una producció molt interessant i excel·lentment dirigida per Rubén de Eguía, que només necessita quatre elements comptats i un espai reduït per embarcar al públic en el neguit d’estar atrapat en una espiral de la qual no es pot sortir. Una situació extrema d’ansietat per la pèrdua de la llar que no millora, perquè no es tenen eines i perquè ningú poderós s’oposa a que l’espoliació de l’habitatge continuï com fins ara.

La Núria ho diu ben clar “la soledat s’ha convertit en un producte gourmet que no em puc permetre”. I, si no s’atura, aquesta serà la realitat de molta gent.

25/09/2025 - Teatre Akadèmia
Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

No és el mateix house, que home.

Llogatera és una adaptació d'Inquilino (Numancia 9, 2° A), un
text escrit per Paco Gámez, Premi Calderón de la Barca 2018,
estrenat al Centro Dramático Nacional (CDN) el 2019 i finalista al Premi Max al Millor Autor Revelació 2020.

Aquest text, que parteix d'un relat real i personal, va néixer com a docuteatre i autoficció, finalment va convertir-se en una obra de teatre.

Es va estrenar a Madrid i el protagonista l'interpretava el mateix Paco Gámez.
La versió que es pot veure al Teatre Akadèmia, ha optat en què la protagonista sigui una noia.

L'actriu Júlia Truyol, membre de La Calòrica, és qui interpreta aquesta noia, i a diferència del muntatge en castellà, que utilitzava les veus en off, és ella mateixa qui interpreta tots els personatges. Un repte interpretatiu que l'actriu supera amb escreix.

La Júlia aconsegueix emocionar i transmetre la història. Com era d'esperar, tota una lliçó d'interpretació magistral. Ella ens fa riure, ens emociona, ens commou, ens ha fet sentir la seva angoixa, ràbia, impotència i desesperació.

L'actor Rubén de Eguía, que amb aquest text debuta com a director, n'ha sabut extreure tot el potencial de l'actriu.

Llogatera és una espècie de comèdia amb un rerefons social cada vegada més preocupant, com és l'especulació immobiliària.

Llogatera és un manifest contra l'abús i la precarietat. Un manifest sobre els fons d'inversió, els desnonaments i els lloguers inamissibles.
És la lluita per un habitable digne.
És també una reflexió sobre la necessitat de tenir una llar, un lloc on poder viure.
És una crítica davant d'una situació inacceptable.
És una reflexió sobre la propietat, i sobre l'emocionalitat associada a un lloc.

House, home. Casa, llar. El que per alguns és un edifici, per a altres és una llar plena de records, moments únics, sentiments, vivències i històries.

Aquestl muntatge s'ha adaptat a la realitat barcelonina, però en realitat és un fet que està passant en molts altres indrets.

De fet a Ibisa des de fa un parell d'anys s'estan llogant balcons per dormir, per 500 euros al mes.

Alguna cosa haurem de fer.

24/09/2025 - Teatre Akadèmia
Georgina Roig

La júlia és hipnòtica, ho fa genial, soc molt faaaaaaan! Val molt la pena veure-la!

02/10/2025
csotorra

Mai havia vist tan a prop la meva admiradíssima Júlia Truyol. En aquesta sala, seure a primera fila és com estar dins l’escenari amb ella. Una interpretació espectacular i un text divertidíssim que no té por de riure sense oblidar la importància del tema que es tracta. Això encara li dona més força. Bravo!

02/10/2025
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

El debut del actor Rubén de Eguía en la dirección teatral se materializa en este monólogo protagonizado por Julia Truyol en el que nos cuentan el drama de una chica que se obligada a abandonar su hogar de 38 m² debido a a la subida del alquiler y a la especulación inmobiliaria. Un tema de rabiosa actualidad que padecemos todas las personas que vivimos en grandes ciudades e incluso en la periferia. Un tema necesario y que debemos poner solución para mantener la vida autóctona de las ciudades donde vivimos.
Julia Truyol lo da todo en el escenario escenificando varios personajes en un texto que habla directamente al público y que logra que empaticemos con el dolor y la impotencia de la protagonista.
Un pieza de pequeño montaje pero que aprovecha al máximo el espacio escénico y donde nuestra Truyol saca un abanico de actuación tan diverso que es imposible no aplaudir de pie al acabar el espectáculo!
Recomedadisimo!

01/10/2025
Inma R. Tornil

La millor interpretació de Júlia Truyol, un text meravellós i una posada en escena fantàstica!

28/09/2025

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

Sobreviure a la crisi de l’habitatge, amb humor

El Teatre Akadèmia acull fins al 5 d’octubre Llogatera, una peça que marca el debut en la direcció de l’actor Rubén de Eguía. L’obra, versió catalana de Inquilino (Numancia 9, […]

16 setembre 2025

Llogatera és el viatge apassionant i frenètic d’una noia que es veu obligada a deixar el seu pis de 38 m². Una comèdia amb diferents convidats: la mare, un amant, el propietari, un alumne, la dona de la immobiliària, la socorrista, un milicià…

Sinopsi

Sobreviure a la crisi de l’habitatge, amb humor

Llogatera és el viatge apassionant i frenètic d’una noia que es veu obligada a deixar el seu pis de 38 m². Una comèdia amb diferents convidats: la mare, un amant, el propietari, un alumne, la dona de la immobiliària, la socorrista, un milicià…